El noi de la Pega i la llibreria Gorina (2)

24 08 2011

El 2 d’agost de 1896, el cèlebre actor Enric Borràs, bon actor amic seu, va estrenar un monòleg dedicat a ell (“noi de la pega“), al Principal, que portava per títol “planys d’un pegataire” (veure retall diari del 1896).

Curiosament al final de la seva vida i degut a que per fi la vida li havia somrigut, va decidir canviar el seu sobrenom pel de “el noi de la sort”. Al voltant del 1907 es va traslladar de nou al carrer de Sant Pere, 50 als baixos del Casino Egarense (veure anunci publicat en la guia de Terrassa d’aquell any) i un any desprès, el 1908, decideix separar la part de l’estanc a un local de la Rambla d’Egara (veure anunci del 1910 amb les 2 direccions), deixant-li al seu fill Jaume Gorina, la llibreria, que també canvia de local, ara al número 53 del mateix carrer (veure nota del 5-8-1910, on, si us fixeu, es destaca que la decoració del nou local va anar a càrec d’en Baltasar Ragón – llàstima que n’he trobat cap imatge), fins que, uns anys més tard, es torna a traslladar, ara ja de forma definitiva, al número 59 (veure anunci de finals del anys 50). Aquí s’hi va quedar fins el dia 31 de juliol del 2009, data en que es va tancar definitivament el negoci.

Un negoci que deprès del seu filla Jaume va passar al seu net, en Lluís Gorina i Casas i finalment al Sr. Ricard Alegre, que n’havia estat dependent des dels 14 anys.

En Joan Gorina (l’antic noi de la pega), trobant-se molt delicat de salut, va decidir anar a prendre les aigües a la font de la Cogullada i al tornar es va ficar al llit del que ja no es va tornar a aixecar, ja que morí a l’endemà (veure crónica de l’any 1911).

Nota.- De l’antiga llibreria del carrer sant Pere, trobarem a faltar per sempre més les animades tertúlies de la rebotiga i els formidables aparadors que sempre feien que m’aturés per gaudir-ne embadalit (podeu veure un detall del darrer aparador del juliol del 2009). Per cert, crec que en la llibreria s’hi va fer el rodatge d’alguna pel·lícula. En recordeu el nom?

Finalment agrair al Rafael Aroztegui el que ens hagi enviat una fotografia del 1899, de la tenda al carrer de Sant Pau 27.





El noi de la Pega i la llibreria Gorina (1)

15 08 2011

El dia 10 de juliol, de 1911 moria a Terrassa el popular versaire Joan Gorina i Riera (nascut la vigília de sant Joan de 1851), popularment conegut com a “Noi de la Pega” (veure poesia del 1903).

Aquest es pot considerar com el primer llibreter que es va instal·lar a Terrassa del que se’n tingui coneixement. El seu pare, conegut com el “Mutllora”, havia estat teixidor de mà i en Joan Gorina, als deu anys, ja havia hagut d’ajudar al seu pare sense haver pogut anar gaire temps a l’escola.

Com era costum va heretar l’ofici del pare i s’hi va dedicar fins que, per motius de les vagues i les crisis, es va quedar sense feina. Aquest fet i el fort creixement que experimentava la ciutat li va fer pensar que podia ser una bon negoci instal·lar una llibreria i centre de subscripcions a Terrassa i així ho fa fer, inaugurant la tenda al carrer de Puignovell, 6 l’any 1893 (veure anunci del 1884 en que figura el sobrenom de Mutllora). Cal indicar que abans del seu establiment a la nostra ciutat només hi havia un establiment de subscripcions al carrer de la Fontvella 17, que era conegut com a Cal Blanc i on també s’hi venien llibretes i llibres per pàrvuls.

Tant li va agradar això dels llibres i les revistes que es va decidir fins i tot a escriure articles per revistes de l’època, com l’Esquella de la Torratxa o per la premsa de Terrassa o de Barcelona. En Gorina degut a que, segons ell, tot el que havia fet sempre li havia anat malament, firmava sempre els seus versos amb el sobrenom de “el noi de la pega”, tot i que en l’etapa de llibreter no podia queixar-se, ja que va tenir que ampliar el negoci i traslladar-lo al carrer de Sant Pau, 6 (veure anunci del 1886). Uns anys més tard, degut a que la casa es va tirar a terra per fer els magatzems Freixa (avui Cecot), es va traslladar de nou,  ara al número 27 del mateix carrer i aquest cop incloent-hi un estanc al negoci (veure un anunci del 1904).





Les sortides a la platja dels anys 50

10 08 2011

Avui només us vull deixar un petit record del servei d’autocars que sortien del BarCodina (Ctra. de Montcada cantonada amb carrer Topete) als anys 50 i que portaven als terrassencs a gaudir d’un dia de platja durant la setmana de vacances del mes d’agost (una setmana eren totes les vacances d’un treballador als anys 50).

Com podeu comprovar, en l’anunci del 1951, les destinacions eren properes (Tossa, Salou, Castelldefels) ja que les carreteres d’aquells anys no permetien llargs desplaçaments en una única jornada.

I per aquells que volien anar a passar el dia de platja el més còmodes possible, als magatzems Cardellach del carrer sant Pere hi podien trobar tots els estris necessaris (veure publicitat del mateix any amb el dibuix d’una “gandula” de fusta i lona).





Els trens i vagons dels FGC (els catalans) part 3

5 08 2011

Una nova sèrie anomenada 601-628 es va realitzar entre els anys 1952 i 1975. Tot i l’arribada de trens més moderns, de la sèrie 111 als anys 80, cal indicar que no van suposar la retirada dels antics models 400, ja que l’increment de tràfic de la línia no ho permetia. Així dons, els 400 van circular a la xarxa de FGC fins a finals dels anys 90 quan foren substituïts definitivament pels trens de la sèrie 112, encara que alguna unitat d’aquesta sèrie 400 encara va realitzar serveis esporàdics fins l’any 2003.

Finalment, una vegada retirats i donat el seu excel·lent estat de conservació, una bona part de la sèrie va ser venuda al ferrocarril cubà del Hershey (Matanzas – La Habana) on encara circulen. Si mireu aquestes dues webs trobareu fotos dels antics trens: web1 web2

La sèrie 111, veure fotografia de la dreta, va iniciar la renovació de la línia del Vallès poc temps després de que la seva gestió fos assumida per la Generalitat de Catalunya. El primer tren va arribar a FGC el 22 de febrer de 1983 i va ser inaugurat oficialment el 17 de setembre d’aquell mateix any pel M.H. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat en aquells moments.

Desprès es van inaugurar les series 112, fet que va permetre que les línies de Barcelona a Terrassa i Sabadell s’explotessin com si d’un metro es tractés. Les unitats més actuals corresponen a les series 211 i 213..

Recordo que quan vaig començar a treballar a Barcelona l’any 1994, just abans de fer-se la substitució de les velles unitats i cal indicar que la gent tot i trobar més moderns els trens es queixava de la poca distancia que hi havia entre els seients i que provocava que els qui tenim les cames llargues no trobéssim una bona postura a l’hora de asseure’ns.

Recordeu que en un post més antic podieu veure un bitllet del FF.CC. del 1973. Per cert, si algú guarda algún bitllet com aquest, però de 2ª classe, ens podieu fer arribar una imatge escanejada? I si en teniu de més antics tambè ho podeu enviar.

Aportació del Ricard Font que ens diu: “Us envio escanejats dos bitllets de diferent època, el més antic també és de tercera, encara que és de Terrassa a Provença. L’altre és de quan la Generalitat se’n va fer càrrec“.