anunci del 1936
Un record especial per un establiment que va tancar les seves portes l’any 2003 i que estava situat al carrer de Sant Pere, número 2.
Abans però d’haver-hi la Montserratina, en aquest lloc hi havia un establiment de queviures anomenat de Cal Gras (veure foto del 1904) 
i segons diuen abans d’aquest hi havia hagut una confiteria que s’anomenava “La Colonial” (mireu l’anunci del 1902), propietat d’un tal Joan Frontera.
Corria l’any 1924, quan en Josep Gras va vendre el seu negoci a Carles Junyent Fontanellas i durant un temps el negoci no va canviar d’activitat, ja que es continuaven venent comestibles. En aquells anys d’aquests tipus d’establiments se’n deien “drogueries” (tal i com podem apreciar en la fotografia del 1925, obra de Sants – A. Tobella).
Va ser uns anys més tard que van decidir convertir l’establiment en confiteria pastisseria. Com molts d’altres negocis de la ciutat, aquest va ser un negoci de caire eminentment familiar.
El negoci va arribar a obrir una sucursal al Mercat de la Independència, número 104 (tal i com podem veure en un dels papers que es feien servir per embolicar els tortells i dolços, que els terrassencs acostumaven a comprar els diumenges al sortir de missa.
Records de Terrassa 
Jo anava a col•legi amb un cosí d’en Josep M. Junyent i Vilaró, l’amo de la pastisseria la Montserratina, que era casat amb la Pepita Torres Almirall, que quan es va jubilar, va traspassar la botiga i ara ja no és una pastisseria.
Recordo de quan em quedava a dinar a can colapi que en Josep M. Vilaró Pérez, com que vivia a Matadepera, el dissabte que plegàvem al migdia anàvem junts a la Montserratina a esperar el seu pare que arribés amb el cotxe i, com que encara estava tancat al públic, passàvem a dins de la botiga. Allí, la Pepita, mentre esperàvem, ens donava algun pastis i cafè, després ell se’n anava a Matadepera amb el seu pare i jo cap a casa meva, al carrer del Vall.