Felicitació de Nadal dels repartidors del diari El Dia

La Maria Rosa Avellaneda ens ha fet arribar aquesta felicitació dels repartidors del diari EL DIA de l’any 1935. El dibuix és una recreació de l’interior de la Casa d’en Aymerich del carrer de Baix. Una de les cases més importants de Terrassa del segle XVè. Per la finestra es pot veure al fons la Torre del Palau.

Com a complement del record hem cercat els anuncis que es van publicar al diari EL DIA el 24 de desembre de 1935 per veure que es podia comprar en les pastisseries de la nostra ciutat un any abans que comencés la guerra civil i podem veure que no ha variat gaire l’oferta, tot i els anys passats.

Neules, torrons, vins, licors, xampanys, regals i paneres nadalenques, trufes, bombons i com a curiositat les Pinyes Americanes autèntiques de Cuba de la dolceria Rambla o de la Montserratina, a més de les varietats de torrons de mantega, nata i cacau de cal Casamada a més de les seves neules de nata i cacau o l’especialitat del torró de crema de la Victoria. Els altres establiments que hi surten anunciats són cal Piera, La Lyonesa i el Torroner del carrer Cremat.

Nota: El diari El Dia es va publicar en català de l’abril de 1918 al gener de 1939 i va arribar a ser una de les publicacions periòdiques més importants de les editades a Terrassa, tant per la seva durada com per la seva qualitat periodística, cultural i tipogràfica. Es caracteritzà pel seu paper de portaveu del catalanisme egarenc, independent abans de la Dictadura de Primo de Rivera, vinculat a la Lliga després de la Dictadura fins a l’esclat de la Guerra Civil, que passà a dependre del Centre Catalanista Republicà, vinculat a Acció Catalana que el mantingué fins el desembre de 1936 que el traspassà al PSUC.

Publicava informació política d’abast global i informació local. Tenia unes sòlides seccions culturals de les quals destacarem la pàgina literària periòdica “Nou-cents“, que fou un canal important per a la difusió de la literatura d’avantguarda a nivell català. Hom el considera com la més important publicació, des del punt de vista polític, cultural i literari, que hagi sortit a Terrassa.

A destacar que a les pàgines de “El Dia” s’inicià en el periodisme el considerat per molts cronista per excel·lència de la ciutat de Terrassa, Baltasar Ragon, que signava amb el pseudònim R. de la Galera; el periodista Francesc Biosca Torres i el poeta Miquel Grané, entre d’altres.

.

Tot recordant la Setmana Santa i el diumenge de Rams

Aquests dies de Setmana Santa us adjunto un llistat dels records en que he tractat anteriorment sobre temes relacionats amb aquesta època de l’any.Deixeu que hi afegeixi una fotografia de la tradicional venda de palmes a la Rambla.

Jo recordo que els pares, el diumenge de Rams, em portaven a beneir el palmó i que de tots els models que hi havia a mi el que m’agradava més era l’escabellat. La mare portava un ram de llaurer a beneir i a mi em feia anar d’estreno ja que el dia de la palma era un dia que calia lluir les millors gales. Recordo que soliem anar al Passeig on s’hi feia missa a l’aire lliure (veure foto del 1966).

També recordo que a les palmes s’hi penjaven “garlandes” (unes galetes fetes amb formes diferents: jo recordo la forma d’una clau, d’una escala, d’un colom, d’un càntir, d’una campana, d’una creu, etc.) i uns rosaris de sucre de colors, que a casa compràvem a cal Rabassa, del carrer Topete i a la Montserratina, del carrer Sant Pere (mireu l’anunci de la Montserratina, del 1936, anunciant les Mones de Pascua).

Els més vells diuen que les millors “garlandes” es venien a la casa Pons, una antiga botiga de la Plaça Vella que va desapareixer als anys 30 i que era regentada per un tal Llorens Salallasera (peró d’aquesta casa ja en parlarem un altre dia).

Incloem una imatge del dia de Rams a Sant Pere.

La processó del Sant Enterrament (1) – La processó del Sant Enterrament (2)

La processó del Sant Enterrament (3) – La processó del Sant Enterrament (4)

La processó del Sant Enterrament (5) – La processó del Sant Enterrament (6)

La processó del Sant Enterrament (7) – Els armats al monument dels caiguts

La processo, el penó i la mantellina – Les mones de ca l’Anoll i cal Piera

Una multa de fa 50 anys

La Montserratina o cal Junyent

anunci del 1936

Un record especial per un establiment que va tancar les seves portes l’any 2003 i que estava situat al carrer de Sant Pere, número 2.

Abans però d’haver-hi la Montserratina, en aquest lloc hi havia un establiment de queviures anomenat de Cal Gras (veure foto del 1904) i segons diuen abans d’aquest hi havia hagut una confiteria que s’anomenava “La Colonial” (mireu l’anunci del 1902), propietat d’un tal Joan Frontera.

Corria l’any 1924, quan en Josep Gras va vendre el seu negoci a Carles Junyent Fontanellas i durant un temps el negoci no va canviar d’activitat, ja que es continuaven venent comestibles. En aquells anys d’aquests tipus d’establiments se’n deien “drogueries” (tal i com podem apreciar en la fotografia del 1925, obra de Sants – A. Tobella).

Va ser uns anys més tard que van decidir convertir l’establiment en confiteria pastisseria. Com molts d’altres negocis de la ciutat, aquest va ser un negoci de caire eminentment familiar.

El negoci va arribar a obrir una sucursal al Mercat de la Independència, número 104 (tal i com podem veure en un dels papers que es feien servir per embolicar els tortells i dolços, que els terrassencs acostumaven a comprar els diumenges al sortir de missa.

Els panallets i les pastisseries al 1935

Avui farem un record a una sèrie d’anuncis apareguts l’any 1935 en la premsa local i que fan referència a l’oferta de les pastisseries de Terrassa coincidint amb la diada de Tots Sants. Serveixi aquest petit homenatge de record per aquestes pastisseries avui desaparegudes i que segur que a molts de vosaltres us portaran un munt de sensacions. La pastisseria Piera, La Montserratina, la Lyonesa i la Victòria potser són les més recordades, però si us hi fixeu també hi trobareu anuncis de la Casamada i la Basany, algú recorda on estaven situades?

Us heu fixat que La Lyonesa anuncia que canvia d’adreça? Aquest canvi és va fer el dia 31 d’octubre del 1935 i va passar del número 15 al 21 del mateix carrer de Sant Pere.