Sembla que no pugui ser però cal recordar que als anys 50 i 60 era costum que algunes empreses de la ciutat regalessin galls d’Indi per Nadal. La mare encara recorda com es vien corrues de gall d’indi vius que eren conduits per un senyor que li deien el “pavero” amb una llarga vara per els carrers de la ciutat camí d’alguna fàbrica que els regalava vius als seus treballadors. El que no m’ha volgut explicar la mare és com es sacrificava el pobre gall d’indi, ja que diu que avui no seria ben rebuda aquesta pràctica.
En la fotografia que mostrem en aquest record podem veure un tancat d’aquests galls d’indi al costat de les naus de l’empresa Teixits Selectos Roig S.A. del desembre de 1954 i que esperaven ser lliurats als seus treballadors. La foto és de l’Arxiu Tobella (Marian Montserrat)
El capó o gall d’indi normalment es servia rostit, farcit de panses, prunes, pinyons, salsitxes i “llomillo”.
I finalitzem amb una dita popular una mica escatològica que diu: “el diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul”.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts