Un article sobre l’escoltisme a Terrassa a la revista Els Vallesos

El Centre Excursionista de Terrassa i la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni presenten el vuitè número de la publicació, amb una carpeta-dossier titulada L’Excursionisme, bressol de gairebé tot, dijous 29 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Excursionista de Terrassa (Carrer de Sant Llorenç, 10, de Terrassa).
A l’acte hi participaran el president del CET, Francesc Muntadas, així com el geògraf Martí Puig i Cabeza, autor de l’article “El CET terrassenc, un segle a la falda de Sant Llorenç”; l’excursionista tot terreny Narcís Serrat, que hi és objecte d’una semblança i la periodista Laura Pinyol, autora de les semblances dedicades a Narcís Serrat i a la cantant Gemma Humet.
Cal destacar que des dels records de Terrassa hi hem col•laborat amb un article sobre l’escoltisme que us volem recomanar que llegiu i per posar-ho fàcil us adjuntem el PDF: escoltisme santi vallesos

Recomanem: l’exposició sobre el Catalanisme Polític a Terrassa 1886-1936

Us volem recomanar l’exposició sobre el “Catalanisme Polític a Terrassa 1886-1936” que s’inaugura el dimecres 28 de gener i que romandrà visitable fins el 25 de març del 2015, a la seu de l’Associació de Col•leccionisme de Terrassa a la Rambla d’Ègara 340, 2n. Pis (Edifici del Centre Cultural). La mostra estarà oberta els dimecres i divendres de 6 a 9 de la tarda i si es desitja assistir-hi en un altre horari caldrà demanar-ho al 937 858 435.
L’exposició està basada en la col•lecció documental d’el col·leccionista privat Rafel Comes i us la recomanem perquè alguns dels documents exposats són únics i és una ocasió immillorable per poder-ne gaudir.

Els carros de joguines de la cavalcada de reis

Avui us deixem un nou record de l’amic Josep Badrenas:

“Evidentment, nascut al 1940 i residint a Terrassa des del 1945, no recordo rés de les cavalcades del 1800 ni del 1935, però si tinc molt present records de les cavalcades de quan jo tenia edat de anar a veure els reis. Ara també hi vaig però per a acompanyar els nets.

Han passat molts anys i les cavalcades han anat evolucionant. Des de l’aparició del patge Xiu Xiu (en Puigbó i en Cima durant molts anys), que és un personatge sobrevingut, fins a les actuals, acompanyades sempre per furgonetes publicitàries dels diferents centres comercials locals. Amb aixo vull arribar al comentari que m’ha portat a publicar aquesta aportació, i és que a mi personalment, el que més impacte em produïa de la cavalcada, eren per una banda les carrosses arrossegades per cavalls i per una altre, els carros de les agencies de transport locals, com els dels “Transports Cardus”, o l’Agència Casas, coneguda pel Peret de la Manela i alguna altre que no recordo el nom però que els companys de comentaris segurament m’ajudaran a recordar, oi Ricard?

El fet és que eren espectaculars i impressionants. Uns carros carregats de caixes de fusta (segurament cedides per empreses tèxtils per a l’ocasió) on teòricament els reis portaven les joguines, fins a molt més enlaire del que l’estructura dels carros permetia, i assegurats amb un entramat de cordes que fermaven amb seguretat les caixes. Aquests carros anaven arrossegats per una tira de cavalls, normalment cinc, i tots ells amb els seus guarniments de gala ben farcits de cascavells. Recordo be la imatge dels carreters guiant-los pels carres del recorregut de la cavalcada, en aquella època adoquinats, és a dir, amb perill de relliscar els animals, fet que li donava més espectacularitat al seguici, ja que els comportava tenir molta atenció i coordinació entre els cavalls i els carreters.

Formaven la cua de la cavalcada i era tot un espectacle, per a mi més impressionant que les pròpies carrosses, en aquella època també arrossegades per cavalls, i que recordo que eren blancs per la d’en Melcior, rossos per la d’en Gaspar i negres per la d’en Baltasar. Eren autèntics!!! algú més ho recorda?

Posteriorment ja es varen anar motoritzant i els reis anaven amb carrosses arrossegades per tractors i els joguets els portaven amb camions de l’agència Casas, que ja havia canviat els carros i cavalls per camionetes, furgons, etc. Llavors varen començar a aparèixer vehicles amb publicitat que a mi personalment m’hi sobren, perquè crec que es un acte en el que això no toca, encara que segurament es necessari econòmicament.

Vull afegir que els meus fills havien anat a la cavalcada amb un Suzuki que encara tinc, treien la capota i les portes i el deixaven llest com si fos un participant del Paris-Dakar, però transportant reis i patges… i caramels. (i, cal també dir-ho, foten-se de fred). Be, prou ja de cavalcada que quan començo a recordar s’hem dispara la ma i hem faig pesat, disculpeu-me“.

Nota: Com vols que et disculpe’m amic si amb els teus records ens aportes sempre un somriure i un munt de records a cadascú de nosaltres. Gràcies per les teves aportacions i ja n’esperem la propera. Per cert jo d’agències de transports d’aquella època també recordo els de cal Jufresa.

La primera cavalcada de reis a Terrassa

Sembla que la primera cavalcada de reis que es té noticia és de l’any 1889, tot i que hi ha qui diu que l’any 1884 i 1885 ja es van fer unes cavalcades organitzades pels joves del Círcol Egarenc.

Aquestes primeres cavalcades eren molt senzilles, un parell de carrosses i una orquestra era tot el seguici dels reis d’orient.

Aquestes primeres desfilades queden interrompudes fins la nit de reis de l’any 1900 en que es va tornar a fer una simulació de cavalcada a iniciativa del Cafè Català Broquil i que estava dirigida a donar joguines als nens de la casa de la Caritat de la ciutat.

El 1920 a aquestes iniciatives de caire privat s’hi va afegir l’Ajuntament i això va permetre organitzar una cavalcada amb més mitjans (mirar nota de la premsa de l’any 1925 en que ja surt El Centre Social com a organitzador de la cavalcada).

Però el caràcter privat va continuar durant anys i això va fer que la cavalcada no tingués una continuïtat en el temps, fins a l’any de l’inici de la guerra civil, en que de nou el Centre Social va prendre la decisió d’organitzar-la, donant-li continuïtat fins avui en dia.