Sembla que no pugui ser però cal recordar que als anys 50 i 60 era costum que algunes empreses de la ciutat regalessin galls d’Indi per Nadal. La mare encara recorda com es vien corrues de gall d’indi vius que eren conduits per un senyor que li deien el “pavero” amb una llarga vara per els carrers de la ciutat camí d’alguna fàbrica que els regalava vius als seus treballadors. El que no m’ha volgut explicar la mare és com es sacrificava el pobre gall d’indi, ja que diu que avui no seria ben rebuda aquesta pràctica.
En la fotografia que mostrem en aquest record podem veure un tancat d’aquests galls d’indi al costat de les naus de l’empresa Teixits Selectos Roig S.A. del desembre de 1954 i que esperaven ser lliurats als seus treballadors. La foto és de l’Arxiu Tobella (Marian Montserrat)
El capó o gall d’indi normalment es servia rostit, farcit de panses, prunes, pinyons, salsitxes i “llomillo”.
I finalitzem amb una dita popular una mica escatològica que diu: “el diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul”.
Records de Terrassa 
El gall d’indi es farcia amb prunes i pinyons I es posava en una carmanyola especial, que en dèiem cocotera, per anar al forn. A casa el portàvem al forn de la fleca i allà es coïa de meravella.
Recepta per fer un gall d’indi a la catalana:
Ingredients per a 10 persones:
•1 gall d’indi de 6 kg mínim
•3 patates
Pel brou:
•3 cebes
•3 pastanagues
Pel farciment:
•600 g de carn magra de porc
•600 g de carn de botifarra
•200 g de molla de pa xopada amb llet
•1 grapat de panses de Corint, 1 de prunes, 1 d’orellanes i 1 de pinyons
•1 dl de vi ranci
•1 dl de conyac
•2 ous nou moscada
•canyella
•sal
•pebre negre
•oli d’oliva i llard de porc
Preparació:
1.Netegeu el gall d’indi, plomeu-lo, talleu la primera part de les ales, les potes i el coll deixant-hi un xic de pell. Feu un tall a la carcanada i aneu-lo desossant amb cura perquè no es trenqui la pell.
2.Deixeu els ossos de les cuixes i de les ales, només cal treure’n la carcanada, amb la qual, junt amb les potes, les ales i el coll, fareu un bon brou amb les cebes i les pastanagues.
3.Trinxeu la carn magra de porc i barregeu-la amb la de botifarra i la molla. Salpebreu-ho i coueu-la en una cassola amb llard o oli. Quan es comenci a coure, afegiu-hi tota la fruita seca prèviament remullada menys els pinyons; el vi ranci, el conyac i deixeu-ho reduir.
4.Quan la carn sigui tova, deixeu-la reposar, afegiu-hi dos ous crus i pasteu-la. Condimenteu-ho amb canyella i nou moscada. Farciu el gall d’indi i cosiu-lo. Salpebreu-lo bé.
5.Coueu-ho al forn a 125 graus 3 h. A mitja cocció, afegiu-hi les patates i banyeu-ho amb el suc de la cocció o amb brou.
El gall d’indi que crec que és originari de Mèxic se l’anomena guajotote.
Fa anys que teníem un pati molt gran, varem comprar dos pollets de gall d’indi, un blanc i un negre i els varem criar fins a tenir dos adults ben grossos.
Era molt pintoresc veure a la sortida de les fàbriques tot el personal amb un “indiot” viu a la ma, agafat per les potes mentre anava “espernegant” Feia Nadal!!! Als guàrdies urbans també se’ls obsequiava sovint amb algun gall d’indi. Cadascú se’l matava a casa seva, sense masses manies. Els paràmetres que vestien el Nadal eren evidentment molt diferents dels d’avui. Més endavant es va substituir la bestiola per una galleda amb neules, torrons i xampany i polvorons, que va ser el predecessor del lot de Nadal i de la panera, avui quasi desapareguda, en part gràcies a la put. (punyetera) crisi… excepte per a alguns privilegiats que encara en reben.