La història de la fàbrica de gas de Terrassa (4)

Recull de Records:

El Rafel Comes ens ha proporcionat una dada interessant i és que al principi del carrer Pare Font hi havia la casa que habitava Joan Guinjoan i Ills, paleta, que era l’encarregat de la fabrica de gas. Havia nascut a Vilanova i la Geltrú i feia 32 anys que residia a Terrassa.

Junt amb ell vivien la seva esposa, el seu fill Joan, que treballava també a la fabrica de gas, la seva nora, teixidora de ca l’Amorós i un altre fill, Josep, manyà, que a la postguerra vivia a la consergeria de cal Sala i Badrinas.

En la imatge podem veure marcat on estava situada la fàbrica de gas a Terrassa.

Segurament aquest recull sobre la història del gas a Terrassa es veurà ampliada quan el Ramon Guinjoan, fill del Josep de cal Sala i Badrinas (en la foto de la dreta podem apreciar l’entrada l’any 1982) ens expliqui els seus records.

Un veí ens explica que al passar pels carrers abans esmentats, hom podia veure, per sobre de les parets, els dipòsits cilíndrics de gas i alguns pocs d’avançada edat encara recorden haver-hi anat a comprar carbó de coc o quitrà.

També em recollit records de que, abans d’asfaltar, el carrer del Pare Font, tenia trams amb el terra negrós a causa d’abocament de residus de la combustió de carbó de la fàbrica de gas. Fa pocs anys, un encarregat de l’enquitranat dels forats del carrer justificava les ensorrades del paviment perquè hi havia sota escòria de carbó que ens digué que era d’una fàbrica de gas que hi havia hagut “per allà prop”.

Un familiar d’un treballador ens va explicar que desprès de coure el carbó els donaven les restes en un sac que es podien emportar a casa i que el feien servir per encendre la cuina econòmica que en aquells anys hi havia a moltes cases.

Finalment us deixem amb uns documents curiosos on podem apreciar com s’anunciava l’ús del gas per cuinar (anunci del 1925 a l’esquerra on s’esmenta que és un sistema molt net) i els aparells que es venien a la seu de la Propagadora del Gas del carrer Font Vella i ens que podem veure uns fogons, una cuina de gas i un radiador de ferro colat (imatge de la dreta) .

Aquests anuncis figuraven al darrera dels rebuts del gas de la mateixa companyia.

El retall de premsa correspon a l’any 1924.

Aquí al final us posem diversos anuncis dels anys 1928-1930:

La història de la fàbrica de gas de Terrassa (3)

El funcionament de la fabrica:

Era relativament senzill: el gas, obtingut en aquest cas mitjançant la destil·lació de carbó de hulla, era distribuït mitjançant un sistema de canonades a la xarxa d’enllumenat públic, on la seva combustió produïa llum en els fanals (en la foto de l’esquerra podem veure el fanal de gas que hi havia a la Plaça Major el 1890 i que posteriorment es va posar a la Plaça del Progrés).

El carbó d’hulla es destil·lava en uns forns a temperatures d’entre 1.200°C i 1.300°C, sense contacte amb l’aire. La fàbrica de Terrassa era de les denominades “de foc directe”.

Aquí es produïa la combustió d’aquest carbó i des d’aquestes forns amb unes canonades es canalitzava el gas resultant carregat de productes volàtils – vapors de quitrà i altres hidrocarburs lleugers, metanol, hidrogen, òxid de carbó, amoníacs compostos sulfurats i nitrogen. El següent pas era el filtrat del quitrà i el posterior refredament d’aquest gas. Desprès es rentava amb aigua per dissoldre els amoníacs i l’àcid sulfhídric. I finalment, amb purificadors, s’eliminava el total del sulfur de hidrogen i altres impureses. 

En aquest punt el gas ja depurat s’introduïa en els anomenats gasòmetres (a la dreta podeu veure un fragment de fotografia feta per Amat d’un dels 3 dipòsits “gasòmetres” de la fàbrica de gas de Terrassa).

Els gasòmetres tenien la doble funció d’emmagatzematge i de reguladors de pressió. Eren un gran depòsit cilíndric ple d’aigua, en el que flotava una campana de xapa metàl·lica. La pressió del gas estava determinada pel pes de la campana i per les bombes d’alimentació. I era d’aquests gasòmetres d’on sortia la xarxa de distribució. La fàbrica del gas de Terrassa va arribar a tenir 3 grans gasòmetres.

 

La història de la fàbrica de gas de Terrassa (2)

La historia de l’empresa de gas terrassenca:

La primera vegada que s’utilitzà la combustió de gas per a il·luminar fou el 1802 a Anglaterra. A Catalunya el primer edifici il·luminat per gas fou el 1826, la Llotja de Mar. El 1842 s’inaugurà la llum de gas al carrer, a la Rambla de Barcelona.

En aquells temps a Terrassa al fer-se fosc els carrers s’il·luminaven amb uns fanals alimentats d’oli que un home, nomenat Josep Ventanyol en tenia cura diàriament i els encenia i els apagava cobrant de l’ajuntament un sou per cada fanal. Abans els carrers s’il·luminaven per un engraellat de ferro (anomenat teier) que s’alimentaven amb llenya. Podeu trobar la història de la il·luminació per gas a Terrassa a:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/07/lenllumenat-gas-terrassa.html

A la nostra ciutat, el 27 de juny de 1854 es va debatre en un ple municipal el projecte d’en Pau Julià que volia instal·lar un sistema d’il·luminació dels carrers de Terrassa mitjançant el gas, però per manca de pressupost es va desestimar el projecte. El 1858 en Pelegrí Negre va tornar a presentar la proposta de la 

il·luminació per gas però va tornar a ser rebutjada. I el 7 de febrer de 1859 la casa Hubert i Cia va tronar-ho a presentar sense que es tires endavant.

Finalment, el 21 de setembre de 1859 en Joan Vallés Tutuach i va comprometre’s a instal·lar el Gas dipositant 10.000 pessetes a condició de que li fossin retornades quan l’empresa n’hagués invertit 6.000. El 13 d’octubre va presentar-se a subhasta i el 31 de gener del 1860 va formalitzar-se la contracta definitiva amb l’empresa Vallés i Cia que estava formada per mateix Joan Vallés i el reusenc Joan Juncosa i Gilabertó.

La instal·lació es va començar el dia 27 de març de 1860 amb 97 jornals treballant-hi i el 1 de juny de 1860 es va fer la inauguració de la fabrica que ocupava l’illa situada entre els carrers del Pare Font, Gibert, Roger de Llúria i Gasòmetre. L’oficina estava situada al carrer de Rubí (durant la guerra civil es va anomenar Primer de Maig i actualment es diu Pare Font) número 18.

Inicialment va tenir 22 abonats que pagaven 1 pesseta i consumien un 40 metres cúbics diaris. En aquells temps es feien servir carbons de gran qualitat i que no deixaven restes.

En pocs anys l’empresa va créixer i es va canviar la raó social per la de Sociedad del Alumbrado por Gas de Juan Juncosa y Cia. Curiosament al 1883 trobem una nota (a la dreta) còmica que fa menció del llavors popular “gas Juncosa” així com un anunci on canvien les tarifes. (a l’esquerra un rebut de Juncosa del 1883)

El dia 1 de gener de 1886 l’empresa “La Propagadora de Gas” va comprar la fàbrica de gas rebaixant el preu a 0,31 pessetes el metro cúbic. El 1897 es va millorar la producció fet que va permetre rebaixar el preu a 0,25 cèntims el metro cúbic d’un gas que llavors s’anomenava Hüller (ja que provenia de cremar carbó de hulla (en vàrem parlar en el primer post) i amb un consum de 1200 metres diaris. En l’anunci de la compra podem veure que la intenció era clarament d’expandir el negoci. A la dreta un rebut del 1886.

L’empresa “La Propagadora del Gas” va néixer a la vila de Gràcia (1852) i al 1883 va ser comprada per la companyia Lebon i Cia, que va fer servir aquest nom per la nova empresa que donava servei de gas a diverses poblacions catalanes. Lebon va ser qui va comprar l’antiga empresa de Terrassa al 1886, fent-la créixer sota el nom de “La Propagadora del Gas” fins arribar a tenir tres grans dipòsits de gas (gasòmetres), tot i que la qualitat del gas subministrat als primers temps va rebre moltes queixes.

El 1887 a Terrassa s’il·luminaven amb gas 459 fanals fins a les 10 de la nit i d’aquests 188 ho feien fins a la matinada. L’enllumenat particular era de 9.000 metxers de papallona i 1.500 Auer. Les oficines de l’empresa propietària es trobaven a Barcelona, plaça del Duc de Medinaceli, 2 i el gerent era Antonio Rovira Borell. Els rebuts de Terrassa però anaven signats per un tal Jaime Vidal.

El gas també s’utilitzaria per a la indústria. El preu inicial era de 4 rals de billó, és a dir 1 pesseta el metre cúbic. Aquest preu s’abaixà fins a 25 cèntims abans d’acabar el segle (ho podeu comprovar en un anunci del 1904). Més tard va tenir successives puges però no fou fins uns quants anys després de la guerra civil que el preu per metre cúbic superà la pesseta.

En l’anunci veiem a l’esquerra indica que la data de la contracta tot i indicar  l’any 1890 no te res a veure amb la data en que es va constituir a Terrassa, ni tampoc amb la data de finalització. Aquestes només son dates en que es fixa la durada del contracte que s’anava renovant periodicament amb l’ajuntament. A mitjans del mes de març de 1904 fou col·locat el metxero anomenat Tüer en el carrers de Sant Pere, Gavatxons i Camí Fondo que cridava molt l’atenció de la gent degut a que donava una vistosa llum blanca. El gerent en aquells anys era un tal Vicente Llargués Bonsoms que va morir als 54 anys el 30 de gener de 1913.

 Però en aquells anys les queixes dels consumidors eren frequents, tal i com podem veure en el retall de premsa de la dreta, del 1908.

El 1917 veiem que a Terrassa ja hi ha rebuts de la Catalana de Gas i Electricitat (veure rebut de l’esquerra) i a la dreta un de la Propagadora del Gas de 1925..

L’any 1927 a Terrassa hi havia 700 fanals de gas i el consum entre particulars i industria arribava als 90.000 metres cúbics mensuals.

El 28 de maig de 1930 va traslladar les oficines que tenia al carrer Font Vella 22 bis al carrer de Sant Pere 35.  A l’esquerra podeu veure un rebut del gas de 1946.

El 1970 el gas natural algerià arribava a Terrassa i substituïa amb molts avantatges l’anomenat gas-ciutat. Fàbrica i dipòsits ja no eren necessaris i la fàbrica tancà i l’edifici fou habilitat pels tallers Izquierdo que anys després abandonaria.

Nota: els rebuts que figuren en aquest post ens els ha felicitat el Rafel Comes.

La il·luminació a Terrassa (1) El gas

Antigament, i segons em va explicar el meu avi, els carrers de la ciutat al fer-se fosc s’il·luminaven amb uns fanals d’oli que eren cuidats per un home (Josep Ventanyol) que era l’encarregat d’encendre i apagar-los, cobrant de l’ajuntament un sou per cada fanal. Més antigament els carrers s’havien il·luminat amb una mena de graelles de ferro, anomenades teieres, on s’hi cremava llenya i amb les que s’obtenia més escalfor que claror. El 1 d’octubre de 1842 es va inaugurar a Barcelona la primera il·luminació pública per gas i fins el 1 de juny del 1860 no es va inaugurar a Terrassa.

Per començar es van instal·lar 97 fanals i la fàbrica que es va muntar per alimentar els fanals de gas era al Carrer Parefont, 18 (abans anomenat carrer de Rubí), entre els carrers de Gibert i Gasòmetre, nom aquest darrer que li fou posat segurament perquè un dels portals de la fàbrica del as donava a aquest carrer.

A l’any 1927 ja cremaven a la ciutat 700 fanals de gas (continuarà).