Antigament, i segons em va explicar el meu avi, els carrers de la ciutat al fer-se fosc s’il·luminaven amb uns fanals d’oli que eren cuidats per un home (Josep Ventanyol) que era l’encarregat d’encendre i apagar-los, cobrant de l’ajuntament un sou per cada fanal. Més antigament els carrers s’havien il·luminat amb una mena de graelles de ferro, anomenades teieres, on s’hi cremava llenya i amb les que s’obtenia més escalfor que claror. El 1 d’octubre de 1842 es va inaugurar a Barcelona la primera il·luminació pública per gas i fins el 1 de juny del 1860 no es va inaugurar a Terrassa.
Per començar es van instal·lar 97 fanals i la fàbrica que es va muntar per alimentar els fanals de gas era al Carrer Parefont, 18 (abans anomenat carrer de Rubí), entre els carrers de Gibert i Gasòmetre, nom aquest darrer que li fou posat segurament perquè un dels portals de la fàbrica del as donava a aquest carrer.
A l’any 1927 ja cremaven a la ciutat 700 fanals de gas (continuarà).
Records de Terrassa 
A Terrassa no recordo els fanals amb gas encara que penso que quan jo era petit els anys 40 n’hi havien. Però com els meus avis materns eren de Sabadell, i jo anava i inclús em quedava a dormir a cals avis, recordo molt bé que a la plaça on hi havia la companyia del gas les faroles eren de gas i un home amb una canya que a la punta hi tenia una clau especial obria la vàlvula del gas i després l’encenia am la mateixa canya que portava una espelma encesa.