El func
ionament de la fabrica:
Era relativament senzill: el gas, obtingut en aquest cas mitjançant la destil·lació de carbó de hulla, era distribuït mitjançant un sistema de canonades a la xarxa d’enllumenat públic, on la seva combustió produïa llum en els fanals (en la foto de l’esquerra podem veure el fanal de gas que hi havia a la Plaça Major el 1890 i que posteriorment es va posar a la Plaça del Progrés).
El carbó d’hulla es destil·lava en uns forns a temperatures d’entre 1.200°C i 1.300°C, sense contacte amb l’aire. La fàbrica de Terrassa era de les denominades “de foc directe”.
Aquí es produïa la combustió d’aquest carbó i des d’aquestes forns amb unes canonades es canalitzava el gas resultant carregat de productes volàtils – vapors de quitrà i altres hidrocarburs lleugers, metanol, hidrogen, òxid de carbó, amoníacs compostos sulfurats i nitrogen. El següent pas era el filtrat del quitrà i el posterior refredament d’aquest gas. Desprès es rentava amb aigua per dissoldre els amoníacs i l’àcid sulfhídric. I finalment, amb purificadors, s’eliminava el total del sulfur de hidrogen i altres impureses.
En aquest punt el gas ja depurat s’introduïa en els anomenats gasòmetres (a la dreta podeu veure un fragment de fotografia feta per Amat d’un dels 3 dipòsits “gasòmetres” de la fàbrica de gas de Terrassa).
Els gasòmetres tenien la doble funció d’emmagatzematge i de reguladors de pressió. Eren un gran depòsit cilíndric ple d’aigua, en el que flotava una campana de xapa metàl·lica. La pressió del gas estava determinada pel pes de la campana i per les bombes d’alimentació. I era d’aquests gasòmetres d’on sortia la xarxa de distribució. La fàbrica del gas de Terrassa va arribar a tenir 3 grans gasòmetres.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts