Records de l’antiga vida del carrer de Sant Josep

Aquest carrer permet anar del carrer de Sant Antoni al de Sant Pau i sembla que el nom li ve de lluny ja que a principis del S. XIX ja el trobem anomenat així. Actualment aquest carrer ha perdut l’atractiu d’un època en que estava ple de vida. Ens hauríem de remuntar a finals del S XIX i principis del segle XX per trobar-hi diversos establiments que ajudaven a omplir-lo de vida, com per exemple la taverna de Cal Solé que ocupava la casa que avui porta el número 28 d’aquest carrer i que llueix una gravat sobre la porta amb la data de 1878 (veure imatge que encapçala aquest article), fet que demostra que la història del carrer ve de lluny i la petita escola popular dirigida per en Domènec Capdevila i coneguda popularment com a “cal manco”, actualment situada al número 58 (imatge de la dreta). Us deixem la imatge d’un full de les escoles de Terrassa l’any 1904 on podem apreciar que llavors estava ben activa.
Però si amb aquests dos establiments no n’hi hagués prou per donar-li vida resulta que en aquest carrer també hi havia dos importants serveis ciutadans, els dos bastants desconeguts ja que pocs recordaran que allí hi van tenir la seva seu.
El primer que recordem és l’antiga Casa de Correus i Telègrafs, situada en el número 22 (imatge esquerra) i, fins i tot, el mateix quarter general dels bombers del districte segon, en l’edifici que avui ocupa la casa del número 35 (imatge dreta).
L’espai que hi havia entre els carrers de Garcia Humet i de Sant Antoni era conegut popularment amb el nom de “la Barceloneta“, degut en part a que estava format per petites cases d’obrers que li donaven una fesomia particular. Com passava amb altres carrers de la ciutat recordem que aquí també era molt característica la celebració de la seva Festa Major, que no es feia el mateix dia de Sant Josep de Calasanç, el 19 de març, ja que segurament no hauria estat gens lluïda degut al fred. La data escollida per la Festa Major era el 27 d’agost.
La urbanització del carrer inicialment de terra l’any 1947 li va donar la imatge d’aquells carrers amb llambordes tant recordats en la nostra ciutat i malauradament avui perduts per sempre, al igual que la vida passada d’un carrer que avui roman tranquil i en silenci.

Círcol (cercle) Egarenc

En el darrer post ja parlava dels meus records d’aquest espai i especialment dels seus jardins. No en tinc cap fotografia però he trobat aquesta il·lustració de la Pilarín Bayés de la glorieta que hui havia en els perduts jardins. El “Casino de Artesanos” ocupava un edifici del carrer de Sant Pere, 48 i que es componia de dos pisos i terrat i amb un hort grandiós que donava al carrer de Sant Pau. Aquest Casino va decidir canviar de nom i es va triar el de “Círculo Egarense” i des del 29 de maig del 1886 va passar a denominar-se d’aquesta manera.Immediatament van decidir convertir aquella casa i els seus horts en un edicifi majestuós i el seu hort en un dels millors jardins de la ciutat, invertint en la millora 400.000 pessetes de l’època.

Deixeu-me destacar el seu saló de ball, punt de reunió de l’aristocràcia terrassenca. El 14 de març del 1920 és va catalanitzar el nom i això va ésser causa de que alguns socis es donessin de baixa i constituïssin poc desprès el “Gran Casino”.

Comentari rebut: Diu el Ricard Font que en el Cercle Egarec (nom normalitzat) es varen encunyar unes fitxes, que aquí podeu veure amb unes imatges facilitades per ell mateix.