Records de l’antiga vida del carrer de Sant Josep

12 12 2015

detall num 28 carrer de sant josep tavernaAquest carrer permet anar del carrer de Sant Antoni al de Sant Pau i sembla que el nom li ve de lluny ja que a principis del S. XIX ja el trobem anomenat així. Actualment aquest carrer ha perdut l’atractiu d’un època en que estava ple de vida. Ens hauríem de remuntar a finals del S XIX i principis del segle XX per trobar-hi diversos establiments que ajudaven a omplir-lo de vida, com per exemple la taverna de Cal Solé que ocupava la casa que avui porta el número 28 d’aquest carrer i que llueix una gravat sobre la porta amb la data de 1878 num 58 carrer de sant josep escola(veure imatge que encapçala aquest article), fet que demostra que la història del carrer ve de lluny i la petita escola popular dirigida per en Domènec Capdevila i coneguda popularment com a “cal manco”, actualment situada al número 58 (imatge de la dreta). full escoles de terrassa 1904Us deixem la imatge d’un full de les escoles de Terrassa l’any 1904 on podem apreciar que llavors estava ben activa.
Però si amb aquests dos establiments no n’hi hagués prou per donar-li vida resulta que en aquest carrer també hi havia dos importants serveis ciutadans, els dos bastants desconeguts ja que pocs recordaran que allí hi van tenir la seva seu.
El primer que recordem és l’antiga Casa de Conum 22 carrer de sant josep correusrreus i Telègrafs, situada en el número 22 (imatge esquerra) i, fins i tot, el mateix quarter general dels bombers del districte segon, en l’edifici que avui ocupa la casa del número 35 (imatge dreta).
L’espai que hi havia entre els carrers de Garcia Humet i de num 35 carrer de sant josep bombersSant Antoni era conegut popularment amb el nom de “la Barceloneta“, degut en part a que estava format per petites cases d’obrers que li donaven una fesomia particular. Com passava amb altres carrers de la ciutat recordem que aquí també era molt característica la celebració de la seva Festa Major, que no es feia el mateix dia de Sant Josep de Calasanç, el 19 de març, ja que segurament no hauria estat gens lluïda degut al fred. La data escollida per la Festa Major era el 27 d’agost.
La urbanització del carrer inicialment de terra l’any 1947 li va donar la imatge d’aquells carrers amb llambordes tant recordats en la nostra ciutat i malauradament avui perduts per sempre, al igual que la vida passada d’un carrer que avui roman tranquil i en silenci.

Advertisements

Accions

Information

One response

1 03 2016
Ignasi Martínez

Bon dia,
He trobat aquest post i m’ha fet molta gràcia ja que sóc veí del carrer des que vaig nèixer, al número 48. Aquest any amb els veins vam recuperar la festa major (que no es feia pel dia de Sant Josep, si no al dia de Sant Josep de Calasanç el 27 d’agost). Durant la primera festa major després de molts anys la gent gran del carrer ens van explicar aquestes històries i anècdotes del carrer. Ara torna a ser un carrer viu, on els veins fem vida de carrer. La canalla juga i els més grans prenen la fresca al portal.
Moltes gràcies
Ignasi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s