Records de l’antiga vida del carrer de Sant Josep

12 12 2015

detall num 28 carrer de sant josep tavernaAquest carrer permet anar del carrer de Sant Antoni al de Sant Pau i sembla que el nom li ve de lluny ja que a principis del S. XIX ja el trobem anomenat així. Actualment aquest carrer ha perdut l’atractiu d’un època en que estava ple de vida. Ens hauríem de remuntar a finals del S XIX i principis del segle XX per trobar-hi diversos establiments que ajudaven a omplir-lo de vida, com per exemple la taverna de Cal Solé que ocupava la casa que avui porta el número 28 d’aquest carrer i que llueix una gravat sobre la porta amb la data de 1878 num 58 carrer de sant josep escola(veure imatge que encapçala aquest article), fet que demostra que la història del carrer ve de lluny i la petita escola popular dirigida per en Domènec Capdevila i coneguda popularment com a “cal manco”, actualment situada al número 58 (imatge de la dreta). full escoles de terrassa 1904Us deixem la imatge d’un full de les escoles de Terrassa l’any 1904 on podem apreciar que llavors estava ben activa.
Però si amb aquests dos establiments no n’hi hagués prou per donar-li vida resulta que en aquest carrer també hi havia dos importants serveis ciutadans, els dos bastants desconeguts ja que pocs recordaran que allí hi van tenir la seva seu.
El primer que recordem és l’antiga Casa de Conum 22 carrer de sant josep correusrreus i Telègrafs, situada en el número 22 (imatge esquerra) i, fins i tot, el mateix quarter general dels bombers del districte segon, en l’edifici que avui ocupa la casa del número 35 (imatge dreta).
L’espai que hi havia entre els carrers de Garcia Humet i de num 35 carrer de sant josep bombersSant Antoni era conegut popularment amb el nom de “la Barceloneta“, degut en part a que estava format per petites cases d’obrers que li donaven una fesomia particular. Com passava amb altres carrers de la ciutat recordem que aquí també era molt característica la celebració de la seva Festa Major, que no es feia el mateix dia de Sant Josep de Calasanç, el 19 de març, ja que segurament no hauria estat gens lluïda degut al fred. La data escollida per la Festa Major era el 27 d’agost.
La urbanització del carrer inicialment de terra l’any 1947 li va donar la imatge d’aquells carrers amb llambordes tant recordats en la nostra ciutat i malauradament avui perduts per sempre, al igual que la vida passada d’un carrer que avui roman tranquil i en silenci.

Anuncis




Un record personal sobre en Pedro Alcocer

20 02 2014

03854ATEn Miquel Jordan ens ha fet arribar el seu record:
Jo us explicaré el que la meva família em va transmetre sobre la desaparició a Terrassa del meu avi:
El tal Pedro Alcocer (del Grup del Pedro y sus Chiquillos, veure post) ja es coneixia amb el meu avi del poble on van néixer tots dos (Alhabia a la província d’Almeria) i de petits ja havien potser rivalitzat en els jocs de nens.
Anys després, un cop residint ambdues famílies a Terrassa, sempre havien explicat a casa como un matí de l’any 1936 baixaven el meu avi, la meva àvia i el meu pare per la Carretera de Rellinars, i en arribar al pas a nivell de la RENFE, la meva àvia es va acomiadar i va anar cap a la dreta (ella treballava a Ca la Vídua Palet), el meu pare cap al Centre, ja que venia llenya i pinyes per encendre les cuines econòmiques de les cases del carrer Suris i voltants (llavors era un nen de 8 anys), i el meu avi va marxar cap a la part del carrer Sant Antoni on sembla que deien que era on tenia la seva caserna el tal Pedro.
Uns cunyats del meu avi el van veure entrar allà i mai més es va saber res d’ell. Posteriorment en les exposicions de despulles que es feien de tots aquells que trobaven morts a les cunetes de les carreteres, la meva àvia deia que va reconèixer el cos del meu avi per la forma del cabell que li feia al serrell, ja que en altres casos portaven alguns un mocador amb les inicials, o un anell, etc. i era més fàcil d’identificar.
El dia d’abans d’aquests fets van explicar que el meu avi, que estava buscant feina, va parlar amb el Pedro i aquest li va obrir una cortina o hi havia tot d’armes de foc, i li va dir “si quieres trabajo coge una y ya sabes lo que has de hacer”, i suposo que no li va agradar, el que diuen que fou la resposta del meu avi: “vull treballar però no d’això, no sóc com tu i si les hagués de fer servir no seria així”. Segurament discutiren ja que suposo que no simpatitzaven gaire i d‘una forma o altra se’l va treure del mig.
En la dècada dels 80 a la revista Terme, sortia com a la carretera de Castellbisbal havien trobat en aquella època uns cossos i pels cognoms coincidia amb els del meu avi si bé el nom no era correcte.nomenament alcocer 17-10-36
També quan jo feia batxillerat un professor d’història meu, que estava fent la tesi doctoral sobre la Guerra Civil a Terrassa, es va entrevistar a Blanes amb el Pedro Alcocer, llavors ja molt vell, i que havia vingut de França per parlar amb aquest professor. El fet és que em va comentar que en tot moment estava molt nerviós sobre les preguntes que li feia i que no li va concedir una entrevista massa llarga.
Si, les restes que la meva àvia va creure que eren les del seu marit, eren d’ell, diem que estan amb la de la resta de caiguts al cementiri municipal.
(Però, qui té la certesa?)
Vull dir, que sí, el Pedro Alcocer era un “individu” que va fer molt de mal”.
Comentari: moltes gràcies al Miquel per explicar un cas tant trist de la seva família i per deixar constància de la manera d’actuar amb total impunitat d’aquest personatge que mai va tenir el càstig que mereixia. La imatge és d’uns cartells penjats a Terrassa durant la Guerra Civil. El retall és del nomenament del tal Pedro Alcocer, el 17 d’octubre de 1936.





Festes d’agost als carrers de Terrassa

30 08 2010

A Terrassa, de ben antic, hi havia el costum de celebrar festes populars a molts carrers de la ciutat i un dels carrers que feia una Festa més sonada era el carrer de Sant Antoni que la feia com molts d’altres a l’agost. Com podem veure en el retall del diari La Comarca del Vallès del 1919 a més dels balls del carrer de Sant Antoni també s’anuncia ball al carrer d’Escudé. En altres retalls podeu veure anunciats balls al carrer de la mina i de sant Cristòfol.
En concret, la festa del carrer Sant Antoni, segons diuen, era organitzada per una comissió de veïns que s’encarregava de cobrar una petita quantitat casa per casa per tal de sufragar les despeses, tot i que les famílies més benestants pagaven alguna quantitat superior. Penseu que en el carrer de Sant Antoni hi tenien residència alguns dels cognoms més coneguts de Terrassa, com per exemple els Salvans o els Guardiola.
El carrer s’engalanava de d’alt a baix amb penjolls que confeccionaven els grups de joves que cada any es reunien amb la intenció de que el seu carrer fos el més bonic de la ciutat. Dels balcons també hi penjaven branques (que tallaven del bosc) així com domassos i escuts de fusta que s’havien fet pintar i que cada any es durant la festa. A l’entrada del carrer, el conegut pintor i historiador terrassenc, en Baltasar Ragon, hi pintava un rètol on s’anunciava la una festa que durava tota una setmana (no us penseu pas que es tractava d’una festa d’un dia).
Era una Festa Major com si fos la d’un poble petit. Tenia fins i tot cercavila amb banda de musica, es llogava una orquestra per fer-hi balls a la nit, s’hi feia teatre al carrer, s’organitzava una festa infantil al carrer pels més menuts amb els típics entreteniments d’aquella època: curses de sacs, trencar l’olla, putxinel·lis, berenars amb xocolata calenta, etc.
Sembla que s’havia arribat a fer un programa imprès de les festes i podem destacar que un dels punts més concorreguts del carrer era la cantonada del carrer de Sant Antoni amb el carrer de la Creu Gran, just on hi havia l’antiga confiteria “Fargas” (veure anunci de l’època) que es on s’instal·lava l’orquestra cada nit i també la cantonada amb el carrer de sant Cristòfol (carrer on també s’hi feia ball com podeu comprovar en el retall de premsa) i que és on habitualment s’hi muntava el teatre.