L’obertura del Carrer Colom i els Muebles Colón

vista des del C/ Colom – dreta cases del gall – a.jover i aurell

El mes de març de 1907 la brigada d’obres de l’ajuntament de Terrassa va procedir a obrir aquest carrer tant conegut a la nostra ciutat. Ja des del seu inici és va obrir amb una amplada de 14 metres que suposava una mesura molt destacada per l’època i especialment en una ciutat com Terrassa plena de carrers estrets.
El carrer es va començar a obrir des de la placeta de l’Escola Industrial amb la idea d’unir aquesta amb la carretera de Sabadell (actualment carretera de Montcada).
El disseny del carrer contemplava la plantació d’arbres a banda i banda, fet que es va produir a finals del mateix any 1907.
L’obertura d’aquesta important via de comunicació va ajudar a la construcció de nous habitatges a banda i banda de la mateixa, fet que encara podem comprovar a dia d’avui gràcies a una de les cases que s’hi ha conservat i que presenta elements típics de l’estil modernista, tant característic d’aquells anys. Encara avui es pot observar en la seva façana un trencadís amb la data de 1918.
Un dels establiments més popularment coneguts d’aquell carrer, i que portava el seu nom, era el dels “Muebles Colón”, inaugurats crec que al 1958, situats entre els números 50 i 66 del citat carrer. Posteriorment, l’any 1964 es va reformar les instal•lacions inicials, fins que l’any 1973, aquest establiment es va traslladar a la Carretera de Montcada 603.

 

Us deixem una col·lecció d’anuncis dels “Muebles Colón“. Segur que algú encara recordarà un anunci molt gran que hi havia d’aquest establiment prop de les 4 carreteres, just a la banda del bar de Cal Codina i del sortidor de gasolina que hi havia en aquell indret.

El Sindicat Agrícola i Sant Galderic

sindicat agricola 1920

Aprofito aquest record per fer memòria de l’antic “Sindicat Agrícola”, situat al carrer Colom. Avui, part dels antics locals estan ocupats per la “Fundació Terrassenca Sant Galderic”, entitat germana de la “cooperativa Serveis Terrassencs de Sant Isidre”.

Aquest any, coincidint amb les celebracions de la festivitat de Sant Galderic i gràcies a la col·laboració de diverses associacions, empreses i amics del món de la pagesia ha organitzat un seguit d’actes, dels que em plau destacar la iniciativa de recuperar la memòria rural de Terrassa, mitjançant entrevistes a persones que treballen o havien treballat en el sector agrari terrassenc.

L’antic sindicat va ser fundat el 1920 per un bon nombre de camperols que es dedicaven al cultiu de la vinya als voltants de la vila, amb la intenció de fer un celler cooperatiu i així poder comercialitzar el vi de forma conjunta. Aquesta iniciativa es va anar ampliant, poc a poc, amb màquines de batre, molins de farines, d’oli i de pinsos i l’obertura d’un espai per la venda de llavors, pinsos pel bestiar i adobs per la terra.

L’edifici original que avui encara podem veure al carrer colom va ser obra de l’arquitecte Francesc Falguera, tot i que en la construcció i van participar, amb el seu esforç personal, molts dels mateixos pagesos que havien constituït el celler cooperatiu.

L’any 1936 aquest sindicat es va unir a un altre sindicat agrícola de viticultors que hi havia a la ciutat i que tenia la seu en el carrer cremat i un cop finalitzada la guerra civil, l’any 1939 va passar a anomenar-se: “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa”, celebrant de nou la festa de Sant Isidre (veure retall diari del 15-05-1939). Cal esmentar que als anys 40 el sindicat va obrir algunes botigues a la ciutat, en les que s’oferien part de productes provinents dels seus associats.

Actualment una part de les antigues instal·lacions estan ocupades per un supermercat, però encara es pot apreciar bona part de l’antiga façana del sindicat.

Nota: Sant Galderic es celebra el dia 16 d’Octubre. Se’l representa iconogràficament acompanyat per dos bous que llauren, vestit amb casaca tancada pel mig amb botons fins el coll i cenyida amb un cinturó. Els pantalons fins als genolls i unes polaines a les cames. Els atributs característics són un manoll d’espigues de blat a una mà i una agullada a l’altra.