L’obertura del Carrer Colom i els Muebles Colón

vista des del C/ Colom – dreta cases del gall – a.jover i aurell

El mes de març de 1907 la brigada d’obres de l’ajuntament de Terrassa va procedir a obrir aquest carrer tant conegut a la nostra ciutat. Ja des del seu inici és va obrir amb una amplada de 14 metres que suposava una mesura molt destacada per l’època i especialment en una ciutat com Terrassa plena de carrers estrets.
El carrer es va començar a obrir des de la placeta de l’Escola Industrial amb la idea d’unir aquesta amb la carretera de Sabadell (actualment carretera de Montcada).
El disseny del carrer contemplava la plantació d’arbres a banda i banda, fet que es va produir a finals del mateix any 1907.
L’obertura d’aquesta important via de comunicació va ajudar a la construcció de nous habitatges a banda i banda de la mateixa, fet que encara podem comprovar a dia d’avui gràcies a una de les cases que s’hi ha conservat i que presenta elements típics de l’estil modernista, tant característic d’aquells anys. Encara avui es pot observar en la seva façana un trencadís amb la data de 1918.
Un dels establiments més popularment coneguts d’aquell carrer, i que portava el seu nom, era el dels “Muebles Colón”, inaugurats crec que al 1958, situats entre els números 50 i 66 del citat carrer. Posteriorment, l’any 1964 es va reformar les instal•lacions inicials, fins que l’any 1973, aquest establiment es va traslladar a la Carretera de Montcada 603.

 

Us deixem una col·lecció d’anuncis dels “Muebles Colón“. Segur que algú encara recordarà un anunci molt gran que hi havia d’aquest establiment prop de les 4 carreteres, just a la banda del bar de Cal Codina i del sortidor de gasolina que hi havia en aquell indret.

El carrer Topete segons la Sra. Carmeta

Pastas F. Abad

Avui he rebut aquesta aportació, de part de la Senyora Carme Gras, i estic segur que us agradaria llegir-la, no com un comentari sinó com un record dels anys passats al voltant d’aquest carrer, i aquí la teniu (amb alguns anuncis antics que espero us agradin):

“El bar de davant de cal Codina es deia Monumental, i per això el nom del camp del Mono, derivat del Monumental.
Al costat de cal Fruitòs hi havia cal Llonch i al seu costat hi havia un llauner que es deia Cabot. Tenia d’aprenent el Sr Bou i li fotia algun calbot quan no feia les coses bé. Més amunt hi havia cal Feliu, on venien més que res mitges, mitjons, samarretes, etc i més amunt hi havia una sabateria (la filla es va casar amb el dibuixant Avellaneda). Més amunt hi havia l’espardenyeria cal Carles i al costat a cal Raval, que es dedicaven a reparar calderes.

Després hi havia l’estable de ca la Paula, que feia cantonada amb el carrer Viveret, on hi deixaven el carro i el cavall i també hi tenien vaques. Hi feien “matons de monja” en unes tarrinetes individuals. Tenien forma de pit. A l’estable hi van posar més endavant la joieria de cal Ponsa

Al costat del bar Aurora hi havia un estanc, la mestressa es deia Rosita, al costat de l’estanc hi havia un sastre, que es deia Cortès i després un sabater “remendon” que es deia Pallarols, i després una perruqueria de l’Elena Rusca, dona del fill Pallarols. Al costat, sempre anant amunt, hi havia una espardenyeria.
La merceria era més avall, al costat del barber i els deien cal “Marro”. En realitat es deien Ballbé.

anunci del 1939

Abans del garatge Solé hi havia una fàbrica. L’amo que li dèiem “el de la pipa”, vivia al C/Topete, cantonada Aurora i es va casar amb una filla de ca l’Alloé.

A cal Solé, abans havia estat ca “l’Abad de les Pues”, al davant, hi havia el col·legi de noies de la Sra. Adelina i a sobre l’Escola Social. Més avall, entre ca la Sra. Adelina i cal Matalonga hi havia una fàbrica que feien pasta de sopa. A la façana hi havia un relleu amb una cara d’un gall. I abans d’arribar a cal Matalonga encara hi havia un tancat amb horts, de cal Vergés.

Des del pati de ca la Sra. Adelina es veien les finestres de la fàbrica de pasta: veiem la pasta assecar sobre un engraellat i un paper secant. Hi havia alguna nena més entremaliada que s’enfilava a la finestra i agafava algun macarró o fideu”.

El carrer Topete 1a part (cal Codina, cal Fruitós i cal Ponsa)

Avui el meu record vol fer referència a un carrer de Terrassa als anys 60 / 70 i voldria servir per què altres ciutadans facin el mateix amb el seu carrer. Es tracta d’intentar recordar aquells comerços que hi havia en una època determinada i que segur us portaran un munt de petits records.

Començaré amb la part inferior del carrer, just en la cantonada de les quatre carreteres. El primer que recordo d’aquest punt era “Cal Codina” un bar, fonda, típic de carretera i on recordo la gent gran fent la “manilla”. A l’altra banda també hi va haver un bar, anomenat Monumental, que tenia una penya de futbol que jugava al “Camp del Mono” (lo del Mono ve de l’abreviació de Monumental), aquest establiment va ser ocupar desprès per una tenda que venia roba i desprès per l’establiment anomenat “Cal Fruitós”, especialitzat en llistes de noces i justament on jo hi vaig fer la meva.

Una mica més amunt hi trobàvem una merceria, anomenada de “Cal Feliu” i la bodega de “Cal Llong” on es podia comprar el vi a granel a més d’alguns queviures per fer el vermut. Seguint la mateixa acera et trobaves 1 espardenyeria, la joieria de “Cal Ponsa” (avui al carrer de la font Vella) i una lleteria anomenada “ca la Paula”. Per cert, els de cal Ponsa van venir de Manresa i es van establir al carrer Topete aprofitant la gran quantitats de treballadors que hi passaven per anar a treballar a les grans fàbriques, com la Terrassa Industrial. A aquests treballadors els venien les joies a terminis, de manera que cada setmana donaven una petita quantitat i, quan acabaven de pagar, la joia els hi era lliurada.