Els Records de Terrassa han inspirat un conte que avui es presenta

3 06 2021

portada llibre arbre de la vida

Avui és presenta un conte del que en soc l’autor. És el meu primer conte i m’estreno com escriptor, si així es pot dir.
L’he fet amb l’objectiu de que els nens i les nenes aprenguin el valor d’escoltar i guardar els records familiars.
No l’he fet per vendre’l i guanyar diners, ja que he decidit regalar-lo a totes les escoles, biblioteques, esplais i centres cívics de la meva ciutat.

Si més endavant trobo recolzaments no descarto que pugui arribar a altres poblacions.

Dono les gràcies a la Marta Rodríguez que també s’estrena com a il.lustradora, als companys de l’associació El Llibre de la Vida que van creure amb la meva idea i a la Rosa Boladeras que com a regidora de cultura de Terrassa m’ha recolzat.

Us dono les gràcies a tots els seguidors dels Records de Terrassa ja que en part la inspiració de fer-ho és vostre i haver mantingut viu aquest blog durant 14 anys significa que a Terrassa els records ens importen i en tenim cura.

Normalment no poso mai contingut personal però aquest cop he pensat que era adient fer-ho.

La presentació és a la Casa Alegre de Sagrera a les 18:30 d’avui, dijous 3 de juny de 1921.





No llencem els records a la brossa

1 06 2019

Avui més que un record és una reflexió sobre com, a voltes, tractem els records que ja no ens serveixen. Fa uns dies al contenidor de davant de casa (al carrer Vallhonrat) al anar a tirar la brossa vaig veure el que podeu apreciar amb la fotografia que il·lustra aquest post.

Era un quadre amb un contingut de dubtós valor ja que era un full amb frases de la Mare Teresa de Calcuta. Fins aquí res a ressenyar ja que el quadre no semblava pas trencat i vaig pensar que potser algú el podria aprofitar de manera que el vaig intentar deixar a un cantó del contenidor perquè no es trenqués el vidre.

La sorpresa va ser quan vaig veure que el full estava envoltat d’una bonica sanefa de flors brodades a mà i que a més anaven signades amb el nom de “Roser Ampurdanès”.

I al veure em va entrar una certa tristor de pensar qui havia llençat aquest record a la brossa. Ja se que a les cases hi ha poc lloc i que cal fer neteja de tant en tant, però no puc deixar de pensar com tractem les coses que per algú en un moment deurien tenir el seu valor i que de cop passen a no tenir-ne cap.

He volgut tant sols compartir aquesta reflexió i si algú en sap quelcom de la Roser Ampurdanès que ho digui ja que així al menys l’haurem recordada.

Nota: Desprès de tornar a casa vaig pensar que tenia que salvar el quadre i al tornar al contenidor ja no hi era de manera que segurament algú va pensar que li serviria i espero que n’hagi tingut cura.








%d bloggers like this: