Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (les velles rieres)

22 10 2012
zones afectades riuada

zones afectades riuada

A l’interior de la ciutat hi havia moltes velles rieres que no s’havien canalitzat correctament i d’altres que s’havien reomplert malament, construint-se directament sobre d’unes terres poc compactades.
Aquests fets van fer que es produïssin esfondraments i caigudes de cases en diversos punts de la ciutat. Al carrer de Cervantes, a l’altura de l’antiga mina Vinyals, es va esfondrar el colector produint-se un gran esvoranc on van morir dues persones. Al carrer Ample es van esfondrar cinc cases per culpa d’esllavissaments en l’antiga part nord del torrent de les Bruixes. A Sant Pere Nord també es van esfondrar cases per culpa de l’antic torrent Monner. Al barri de Poble Nou el torrent que va causar més danys va ser el Mitjer, que es va endur algunes cases que estaven a la seva llera.

Finalment, al torrent de la Maurina, també s’hi van produir víctimes al emportar-se l’aiguat alguns habitatges.
Veure retall de premsa del 22-3-62 en que es comenten les queixes del veïnat per l’estat del barri de la Maurina i del pont que travessava la riera (una curiositat: si us hi fixeu molts dels carrers d’aquesta barriada encara no tenien nom i s’anomenaven per lletres i números).
Les velles rieres de la ciutat van reclamar el seu antic pas i van demostrar que elles hi eren presents abans que l’home decidís construir-hi al damunt.
(continuarà en el proper post)

Anuncis




Un estadi municipal al mig del torrent

5 05 2009

estadio-08-01-1951Avui dedicaré el record a un d’aquells projectes que Terrassa ha tingut al llarg dels anys i que no es va dur a terme gracies a deu. És tracta de la idea de construir un estadi esportiu al bell mig del torrent de les bruixes i corria l’any 1951 quan en una nota al Tarrassa Información se’n va fer esment.

La idea era fer un “Estadio de deportes i saltos atléticos” i el lloc proposat era el tros entre l’ala esquerra del pont de Sant Pere fins arribar a la via de la Renfe. I, no us penseu que el volien fer al fons del torrent, el que volien era cobrir en part el torrent, de manera que l’entrada a l’estadi quedés a l’altura del mateix pont (que desapareixeria) i amb un lleuger pendent portés a les pistes. També es proposa la idea d’aprofitar els marges del torrent per fer-hi les graderies.

En fi una idea de “bombero” com dèiem abans. L’article va firmat per un tal José Boix com podeu comprovar amb la reproducció de l’article que incloc en aquest record. L’estadi d’esports finalment és va fer, anys més tard, però en la zona nord de la ciutat.





La “via-parc” de Vallparadís

24 11 2008

via-parc-vallaparadis

Avui us porto una curiositat de l’any 1951, en que es va presentar un Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat de Terrassa que contemplava algunes actuacions curioses i que per sort mai es van arribar a fer.

De totes elles he volgut extreure la de la “via – parc de Vallparadís” que pretenia reomplir tot el torrent de Vallparadís de terra i construir-hi una mena de carretera rodejada de jardins, tal i com podreu comprovar en el dibuix que acompanya aquest article.

Aquest document crec que ha estat poc difós i potser a algú li causarà sorpresa, però us puc ben assegurar que no és cap broma i que aquesta proposta es va reflectir en aquest pla com una solució ben seriosa.

La proposta es fonamentava en que terrassa no té cap eix viari que travessi la ciutat de sud a nord (de fet avui encara no en té cap i ara amb la Rambla tallada encara menys) i que l’únic espai on es podia construir aquesta avinguda era precisament el torrent.

La via estava prevista que anés a un nivell inferior al dels carrers dels voltants i que l’accés fos per rampes pels vehicles i escales pels peatons. Mireu bé el dibuix i imagineu-vos com hauria quedat !

estadio-08-01-1951Aportació rebuda: El nostre amic, en Rafael, ens envia la següent aportació: “Seguint amb la línia del “via-parc” t’envio aquest retall del “TARRASA” del 8 de gener del 1951 en que es proposa fer un estadi al Torrent de les Bruixes del parc de Vallparadis. Si més no és curiós”.