familia avellaneda al balcó 1937
La Maria Rosa Avellaneda ha volgut compartir un nou record que diu així:
“Al final del nostre pati del carrer de l’Aurora hi havia una barana de ferro forjat que donava a la Carretera de Montcada (ho podeu veure en la foto de l’any 1937 que acompanya aquest recordi en la que podeu observar la seva mare amb ella mateixa i el seu germà Ramon quan eren petits i al fons la vela estesa de la peixateria Mandicó).
El balcó quedava a una altura com d’un primer pis i des d’allà vèiem tot el moviment de cotxes, de vianants etc. Molts venien de can Palet i tombaven pel carrer Topete per anar al Centre ja que llavors aquest carrer era molt concorregut, en bona part per la gran quantitat de treballadors que hi circulaven per anar a les grans fàbriques tèxtils de la zona.
font 4 carreteres – 2007
Recordo que veiem al davant uns petits quioscs on venien carn i peix i que estaven al costat mateix de la font. El primer era de la peixateria Mandicó i en un espai tant petit semblava impossible que hi podes cabre tantes coses: el taulell exposant tot el peix fresc, les caixes, la nevera tots els útils necessaris. El segon era de l’Anita que venia carn de xai i l’últim ja tombant a la carretera de Rubí, de la Maneleta que venia carn de boví. Nosaltres a casa (fins que van plegar) n’eren els nostres proveïdors i aquest és el record més antic que tinc de les quatre carreteres.
Ara, el més importat per a mi era “La Font“. Per els petits era un gran al·licient anar-hi a buscar aigua fresca. Recordo que hi anàvem amb uns càntirs de terrissa que tenien un broc gros per omplir-lo i un de petit per poder-hi beure. Totes les cases en teníem.
A la font hi passàvem tantes estones com podíem, xipollejant i jugant amb l’aigua. La font era un pedrís llarg, i al mig, a la paret crec que hi havia una cara amb una boca d’on brollava un bon raig d’aigua. L’aigua queia a una pica i el desaigua era un petit regueró rebaixat del pedrís per on marxava l’aigua. La font era adossada a unes cases que després van enderrocar. L’actual font, crec que és la mateixa però amb un entorn completament renovat.
cal codina-05-07-2009
A la cantonada amb el carrer Topete hi havia el bar de “Cal Codina” propietat dels germans Codina, el Joan i el Ton. Tenien el bar i també el restaurant . Recordo que els meus avis durant una temporada, cada dia hi anaven a buscar el dinar i els hi donaven ben condicionat per després menjar-lo a casa. Tanta propaganda ara dels menjars preparats i ves per on fa més de setanta anys que els meus avis ja feien servir aquest sistema. Després van plegar el restaurant i van continuar com sempre amb el bar. Els Codina també tenien a la carretera de Moncada, sota del restaurant, una gasolinera amb un sol aparell. Crec que per servir la gasolina es tenia de bombar i recordo que en aquest aparell hi havia com una maneta de ferro que contínuament tenien d’accionar a dreta i a esquerra per omplir els dipòsits dels cotxes.
Per completar la cruïlla, a l’altre costat hi havia una fabrica tèxtil, i davant “cal Fruitós” una gran botiga de regals principalment vaixelles i tota classe de paraments per a la llar”.
Agraïm a la Maria Rosa el seu record i ja sabeu que tots podeu fer el mateix amb els vostres records i fer que així és conservin per sempre més en aquest espai obert a tothom.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts