Sèrie dels banderins de Terrassa (7)

Avui us mostrem un banderí de l’aniversari del Centenari del Ferrocarril a Terrassa (cedit per en Rafel Comes) que es va celebrar el 30 de juny de 1956 (en plena Festa Major).

La imatge central ens mostra un dibuix al·lusiu a la primera locomotora a vapor amb la muntanya de Sant Llorenç i la silueta de La Mola al fons. Fins i tot s’hi poden apreciar unes fàbriques amb xemeneia en referència a la industria pròpia de la nostra ciutat. També hi podem apreciar l’escut de la ciutat de Terrassa.

Degut a la incipient industrialització de Terrassa i a les necessitats pel transport de mercaderies, el 16 de març de 1886 va arribar el primer tren a una ciutat de Terrassa amb poc menys de 6.000 habitants, però amb una industria llanera que començava a ser important.

Era un diumenge de rams i quan va arribar el primer tren, va rebre la benedicció per part d’en mossèn Joaquim Coll, amb la presencia de les autoritats locals i provincials, tant civils com militars.

Havia tardat més de dos anys en que la línia que es va començar a construir des de Barcelona pogués arribar a Terrassa. Per arribar a Manresa encara van passar 4 anys més.

Podeu trobar més informació de la celebració de l’any 1956 al bloc de l’amic Joaquim Verdaguer.

Feliç Sant Jordi 2018 amb un drac fumeta del 1993

Feliç Sant Jordi a tothom !  – Desitgem que us porti molts records.

I com que a voltes per Sant Jordi cal matar algun Drac i a la nostra terra des de fa un temps n’hi ha uns quants us deixem amb una imatge d’un drac que es va publicar l’any 1993 en un fanzine auto-editat a Terrassa amb el nom de “EL TRUÑO” i del que desconeixem l’autor.

El preu de 100 pessetes indica clarament que encara no havíem patit l’euro que tot ho va encarir i tampoc sabem el que va durar la seva publicació ja que només tenim la dada de que aquest era el número 3 i corresponia al mes d’abril.

Altres detalls que hi podem observar és la fulla (de cannabis) que acompanya el logo i que deixa ben clar a quin col·lectiu es dirigia.

El que no em queda tant clar és si amb la bafarada de foc el que evapora és un gelat de cucurutxo o més aviat s’esta fumant precisament un “truño”.

 

Sèrie dels banderins de Terrassa (6)

20Seguim ara amb cinc banderins de les Escoles Industrials de Terrassa:

El primer podem veure que no té la forma clàssica dels banderins triangulars i que està dedicat a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa del període 1959-1964. Queda clar que és de la branca del tèxtil per la figura de la dona amb la filosa.

El segon fa referència també a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa però de la branca dels Elèctrics i no tenim constància de l’any. El banderí és molt sobri i amb el color negre li dona més l’aparença d’una esquela que d’un element de celebració.

El tercer amb l’anagrama EPI fa referència de nou a l’Escola de Pèrits Industrials però no es dona cap més dada i l’únic que podem destacar és el bonic dibuix de l’Escola Industrial.

Els altres dos fan referència a l’Escola d’Enginyers: el que té forma quadrada està dedicat al 50è aniversari dels enginyers tèxtils de Terrassa (1904-54) i està fet amb un bonic tramat de fil que mostra l’edifici de l’Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere.

El darrer correspon a la promoció de l’any 1961 i es va fer per celebrar el Pas de l’Equador, que és quan els estudiants estan a la meitat de la seva carrera.

El rellotge de Mateu Avellaneda i unes fotos inèdites

mateu avellaneda dibuixant al pati del carrer de l’aurora

La Maria Rosa Avellaneda Mañosas ens ha escrit al Records de Terrassa i ens ha explicat el següent:

“El meu pare Mateu Avellaneda va deixar diversos escrits explicant records i tradicions que ell va viure en la seva infantesa i adolescència, i escrivia:

“de totes les coses que desapareixen o han desaparegut em dol de tot cor que els que vindran no en sabran res absolutament“.

Aquests escrits són curiosos i interesants per conèixer costums i fets d’abans. Descric a continuació el titulat “El rellotge“. Com que es bastant extens procuraré fer un resum per transmetre el seu contingut:

“En aquella època sense tenir rellotge podies saber perfectament l’hora exacte. Puntualment passaven pels carrers de Terrassa els venedors ambulants i era tanta la regularitat en que diàriament anunciaven les seves mercaderies que al sentir-los ja sabies exactament l’hora que era. Quant de bon matí passaven les cabres del Pauet eren LES SET. Pujaven de la carretera pel carrer Topete i es paraven al carrer de l’Aurora, es munyien les cabres a la vista del públic per vendre la llet.

Més tard, tocava la campaneta del Carrau EREN LES VUIT I MITJA i sortien els treballadors de les fàbriques per anar a esmorzar. A LES NOU les corredisses de la gent per reintegrar-se al treball. A les NOU I MITJA passava el “Carro de la brossa” amb la campaneta anava repicant.

mateu avellaneda dibuixant al estudi del carrer de l’aurora

A LES DEU altre carret amb altre campaneta. Era el vell Danés que anava venent paperines de mongetes i cigrons i altres coses. A les DEU I MITJA un crit de !Cafèeeeee!!. Era el Barroto amb les cafeteres lluentes venia cafè. A LES ONZE altre crit del borreguer, amb una cistella de vímet tapada amb un tovalló blanc cridava !Borregos de Cardedeu! Més tard nou crit greu i mesurat !Cafèe..! Era el Dominguet i eren amb tota seguretat DOS QUARTS DE DOTZE DEL migdia.

Així com al matí es sabia l’hora, a la tarda es sabia a mes el dia de la setmana. El dilluns entre QUATRE I CINC passava el Cullel Noies pintes i ulleres !barato!…. El dimecres a mitja tarda passava un !plataioro! com deien les dones. Els Dijous passava un paraigüero francès que cridava amb veu forta i amb cantarella !Paraigúerooooo!!. El dimecres també passava un terraire de Sabadell amb serradures, terra d’escudelles i blanc d’Espanya.

Els Dissabtes a la tarda passava un ceguet amb una guitarra. Es parava davant de Ca l’Angeleta Pagesa sota d’un magraner que treia les branques per sobre la paret de Cal Sensada i amb veu rogallosa cantava el cuplet de moda el !Ven i Ven! i !Serafina la rubiales! que segons la cançó era una chica divina…..”

Les fotografies són originals de la família Avellaneda i les he pogut reproduir amb el permís de la Maria Rosa Avellaneda Mañosas que amablement me les ha fet arribar.

Nota. Un d’aquets escrits titulat “Lladres a cal Vileta” va ser publicat en el blog d’en Joaquim Verdaguer, i també tots els altres escrits en el llibre “Mateu Avellaneda Recull“.
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/robatori-la-masia-de-can-figueres-del.html

També podeu trobar una petita referència al il·lustre Mateu Avellaneda a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/09/28/mateu-avellaneda/

Sèrie dels banderins de Terrassa (5)

  Seguim ara amb tres banderins del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa

En el primer podem veure que fa referència al seu primer desè aniversari (setembre 1954-1964) i en la part gràfica observem l’escut de la ciutat i un detall d’un segell sense identificar i d’una moneda corresponent a una peça encunyada a Terrassa l’any 1642 (Guerra dels Segadors) i de la que podeu saber-ne més coses en aquest link: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/15/monedes-de-terrassa-de-la-guerra-dels-segadors/

En el segon podem observar la mateixa composició gràfica de l’escut amb el segell i la moneda acompanyat, en aquest cas d’un dibuix del Castell Cartoixa i la referència al mateix aniversari abans citat.

La curiositat la trobem en el tercer banderí on no surt imprès el desè aniversari, tot i ser exactament igual a l’anterior. No sabem si va ser una errada d’impressió o que es van fer servir posteriorment com a banderí de l’entitat sense fer referència a l’aniversari.