La següent sèrie va ser l’anomenada 400-500 de l’any 1923-24, tot i que aquests trens es van reformar entre els any 1944 i 1951. En la primera fotografia del 1947 podem veure un d’aquests trens entre Terrassa i Les Planes, format pels cotxes 502 (repintat amb el nou esquema de colors), 901 (renumerat després com 501) i 402. A part dels colors, es diferenciaven del 502 en l’eliminació dels logotips de la companyia del lateral superior, essent substituïts per suports on es col·locaven els rètols de destinació.
En la fotografia de la dreta, del 1947, podem observar l’interior d’un automotor de 2ª classe, de la sèrie 400, amb butaques encoixinades i tapissades de color verd. En l’interior les diferents series es diferenciaven en la substitució de les finestres originals per altres del tipus “Young”, el canvi de les bombetes incandescents per tubs fluorescents, entre d’altres detalls.
També podem veure l’interior de l’automotor 404, foto de l’any 1974, amb seients de fusta i que eren característics de l’anomenada 3a classe i que van ser substituïts als anys 70 pel mateix model que els de 2a classe, per tal d’evitar les diferencies de preu entre classes a l’hora de comprar el bitllet.
Recordo que quan anava a la Plaça Catalunya amb els pares a vegades teníem que comprar bitllets de segona classe perquè en 3ª era difícil trobar seient. També recordo que els seients de segona tenien calefacció i que si et tocava un dels seients que a sota seu sortia l’aire calent arribaves a casa amb el cul ben calent.
En la darrera 
fotografia podem veure un automotor 502 en la que podem observar que aquest model va ser el primer que va rebre les portes de doble fulla tipus “Faiveley” i accionament pneumàtic. Com a curiositat podem indicar que alguns cotxes remolcs van incorporar el 1971 un petit departament furgó, al ser retirats de la circulació els automotors Brill amb furgó que encara quedaven en servei.
Records de Terrassa 
Tornant a allò de les denominacions populars, podríem afegir-hi que aquests tipus de trens eren coneguts com a “granotes” (atenent al seu aspecte i al seu color). Semblaven més luxosos i -sobretot- més moderns: podien fer pensar una mica en els “Taf” (“Tren Automotor Fiat”) que circularien durant uns quants anys -cap als 60- per les vies de Renfe.
Cap els anys 50 el tren que arribava a les 6 del mati a Terrassa no va frenar i va topar als “topes” i la part de dalt del tren va anar fins dalt de tot de l’andana( que recordareu que hi havia uns 20 graons). Van dir que el conductor es va dormir i hi va morir. Jo vaig veure els tren destruit, però mai cap foto com a testimoni.
Algú en pot aportar alguna?