Un torrentet desconegut

27 06 2011

He rebut un comentari del bon amic, Joaquim Verdaguer, expert en el tema de les rieres de Terrassa, que he convertit en post ja que la seva informació és prou rellevant:

“Per acabar de completar aquesta zona que ens indica en Badrenas, hi ha un torrentet desconegut que començava prop de la Creu Gran i, baixant pel carrer de Garcia Humet travessava el passeig i el carrer de Sant Jaume. En aquest sentit, cal indicar que al davant de l’entrada de l’escola Tecnos, que hi ha al carrer de Sant Jaume,  encara es conserva el gual per on passava l’aigua (foto dreta). 

El torrentet continuava pels patis de les escoles Tecnos i l’Avet fins arribar al carrer Baldrich, on s’aprofitaven les aigües pels rentadors comuns que hi havia entre el Centre de Normalització lingüística i les dependències de la policia. Finalment el torrent desembocava al Clot del Viveret (avui escola Bisbat d’Ègara), on també hi revertien les aigües del petit torrent d’en Viveret i les de la mina dels Urenetes. Tot plegat per anar a parar, passada a la carretera, al torrent del Salt”.

Comentari: Fantàstica aportació ja que en rememora un dels elements més desconeguts de la nostra ciutat, com són els diferents rentadors públics que hi havia en aquells anys en que la gent tenia que sortir de casa per poder fer la bugada. En la primera imatge he intentat reproduir el traçat d’aquest antic torrent (marcat amb punts vermells). I en la segona, al d’amunt d’un  plano de 1876 hi podem apreciar en vermell el que en quedava del torrent en aquells anys i en verd un ramal que no tinc clar d’on provenia – potser de la mina indicada per en Verdaguer?)

Un dubte: El torrent esmentat podria començar en una antiga masia desapareguda anomenada Can Julià, que pel que sembla estava situada prop de la creu Gran?





Celebrem la revetlla amb una jukebox

23 06 2011

Recordeu les màquines musicals (jukeboxs) que hi havia abans als bars?

Com que avui és la revetlla de Sant Joan i a cadascú li agrada escoltar la música de la seva època us adjunto una mena de màquina de discs en la que podreu escoltar diferents propostes musicals segons sigui el vostre any de naixement:

Màquina del Temps, musical:

 

  Només cal fer click en l’any que trieu i escoltareu 20 cançons.





La moda estiuenca dels anys 50

17 06 2011

Avui vull recordar la moda per l’estiu dels anys 50, gràcies a un retall de la premsa local d’aquells anys. En l’article podreu comprovar que es fa esment a la moda que ens venia de Londres.

El text de l’article no diu rés d’especial, però la foto val la pena comentar-la, especialment en referència en la primera noia de l’esquerra i que porta un model on per sota de la faldilla oberta ensenya les cames enfundades en una mena de pantalonets.

Us imagineu aquest model passejant per Terrassa als anys 50? M’imagino que li haurien posat una multa per alteració de la moral pública i el que és del tot segur és que no hauria pogut entrar a l’església ja que estava absolutament prohibit, fins i tot que les dones hi entressin amb el cap descobert.

Si passegeu avui per Terrassa, veureu moltes noies amb pantalonets curts i és que la moda no passa mai i sempre torna, encara que avui aquests pantalons (shorts) són una mica més curts i ja no escandalitzen quasi bé a ningú.





El servei de la grua municipal de Terrassa

12 06 2011

Al gener de 1973 es va inaugurar el servei de retirada de vehicles mal aparcats, per part de la policia municipal de Terrassa. O sigui, el servei de grua que molts hem sofert en algun moment de la nostra vida. El que no se és com es retiraven els cotxes l’any 1973, ja que la primera grua municipal, com a tal, no es va comprar fins l’any 1979 (a la foto podeu observar aquest primer vehicle).

Com podeu veure en un retall del diari Tarrasa Información de data 9-01-1973 s’anuncia aquest fet, fent esment a que degut a la tolerància que s’havia fet durant les festes nadalenques ara s’han vist obligats a crear aquest servei. Val la pena dir, en aquest sentit, que durant les festes nadalenques es deixava aparcar als cotxes a la part central de la rambla d’Egara, fet que produïa molt maldecaps als ciutadans a l’hora de passejar mentre sortejaven els cotxes aparcats (a la foto podeu veure els cotxes aparcats a la Rambla l’any 1978).

Una anècdota: una vegada al anar a buscar el cotxe em vaig trobar el triangle i al anar a buscar el cotxe al dipòsit davant meu hi havia un senyor que preguntava que li costaria retirar el cotxe i al sentir la quantitat va contestar: per aquest preu, ja us el podeu quedar i va girar cua i se’n va anar tant tranquil…





Records del torrent de Moner i del Montsonet

8 06 2011

Avui, seguint amb el tema dels torrents donarem cabuda a un record de l’amic Badrenas: “Jo, que vivia al carrer Ample pels anys 50, recordo que aquest carrer quedava tallat per el torrent de Moner, que baixava des de la carretera de Matadepera i seguia un curs paral·lel al que avui té l’avinguda de Jaume I (més o menys ja que llavors tota la zona era ocupada per descampats), i, a l’alçada d’on es creua amb el carrer de Bartrina, el torrent seguia avall a trobar el de Vallparadis, es a dir, a tocar del carrer 22 de juliol, on abans hi havia un que arreglava bicicletes i ara hi ha una rotonda que porta cap les esglésies de St. Pere i a la entrada nord-est del mateix parc Vallparadis.

Cal aclarir que en aquells anys el carrer Bartrina no estava tallat, ja que des d’allí s’abocaven runes al torrent per anar-lo cobrint per la part sud, és a dir, prop dels patis del Montsonet, de cara a l’actual Parc de Vallparadis (el Montsonet tenia els magatzems de carbó  just a l’actual cantonada del carrer

Bartrina amb Jaume I

de Salmeron amb l’avinguda de Jaume I). No fa gaires anys es va acabar d’omplir aquella zona fins a la via i fins i tot es va crear un nou carrer que va des del molí de vent fins a la rotonda del 22 de juliol, amb una gran plaça amb jocs infantils que coincideix amb el que era llavors el torrent a cel obert.

A la llera del torrent hi havia construït un gran col·lector que començava just a l’altura del carrer Ample i desembocava passat la via de la Renfe. Nosaltres el coneixíem precisament com a “torrent del Montsonet” ja que els magatzems de “carbones Montsonet” donaven just al marge de l’esmentat torrent per la part del darrera.

El carrer Ample quedava tallat pel torrent i per anar des d’una part a l’altre del carrer (des d’on avui és el carrer Consell de Cent, fins on avui és el carrer de Navarra), es passava per un caminet obert a dins de la llera del torrent, on a mes hi baixava l’aigua bruta de les poques cases que hi havia d’allí en amunt i les recollia el col·lector a partir d’allí cap avall.

detall torrent moner 1920

Al construir-se el que es va anomenar com a “Cases de la Mútua” (una renglera de casetes unifamiliars ubicades entre el carrer Ample i carrer Belchite – avui Roca i Roca – amb façana a l’avinguda Jaume I) es va omplir el torrent, perllongant-se cap al nord el col·lector que era a mig construir des de feia anys. Recordo que una de les diversions de la canalla del barri consistia en passar per dins del col·lector, des del carrer ample fins a la via…

Un altre torrent que recordo (el torrent de can Roca) és el que hi havia al costat dret del “hogar de la ancianidad” de la caixa de terrassa, abans de construir-se l’avinguda d’Abad Marcet. Allí hi anàvem a jugar a l’hora del recreo quan anava als Carmelitans”.

Una curiositat: “El “curraló” que connectava Ample amb Bartrina per l’eix del que seria la perllongació del carrer de Tarragona, era ocupat per una vaqueria (tenien una dotzena de vaques) i tot el barri hi anava a comprar la llet recent munyida.  Jo (Josep Badrenas) vivia entre Tarragona i Doctor Ferran”.





Invitació Projecte El Llibre de la Vida

2 06 2011

Hola amics, avui us vull comunicar que el dia 7 de juny (dimarts) tindrà lloc una Jornada de presentació del projecte “El Llibre de la Vida” a la seu de la Cecot.

Si hi voleu assistir, aquí us podeu descarregar la invitació en format pdf: invitacio_llibrevida

El projecte es basa en l’interès de preservar la memòria personal i col·lectiva dels nostres conciutadans mitjançant l’ús d’un portal web que permeti a tots els ciutadans i a totes les ciutadanes deixar constància escrita, visual o audiovisual, dels seus records i experiències en l’àmbit familiar, social, cultural, laboral, etc., compartint i preservant els seus records amb les generacions futures.

Si voleu saber quelcom més del projecte, aquí podeu descarregar-vos un opuscle explicatiu del projecte: Opuscle El llibre de la Vida o podeu visitar la web www.llibredelavida.com





Les monedes de les cooperatives terrassenques (2)

1 06 2011

Una nova aportació del nostre amic R. Font ens permet descobrir que també va existir una cooperativa anomenada Coro los Amigos de Terrassa. I per comprovar-ho ens ha fet arribar les imatges de tres fitxes: una d’alumini amb un 5, una altre de llautó amb un 10 i la tercera de cupro-níquel amb un 100, però sense indicar el nom de la unitat, al revers.

A l’anvers observem una lira emmarcada amb dues branques de llorer i una llegenda en castellà que diu: CORO LOS AMIGOS- TARRASA. La d’alumini té el dibuix lleugerament diferent de les altres.

Nota: Cal indicar que algunes d’aquestes monedes no eren exactament monedes de cooperatives, sinó que es tractaven de fitxes o “jettons”, que es feien servir en les sales de joc d’algunes de les entitats que les emetien amb el seu nom. També és cert que, en alguns casos, les botigues properes les admetien com a moneda de curs legal, ja que desprès les podien bescanviar sense problema en la mateixa entitat (el cas del Cor Els Amics és un exemple del que aquí volia aclarir).