El 13 de gener de 1919 el ferrocarril de baix (conegut popularment com el dels catalans) va arribar a Terrassa i el primer automotor que es va utilitzar era del tipus anomenat Brill. En la primera foto de l’esquerra podem apreciar aquest tipus de tren a l’antiga estació de Gràcia l’any 1923.
En la segona foto, de la dreta, podem veure un Brill (el número 18) 
en l’estat que es troba actualment. Avui dia FGC organitza freqüents viatges especials amb aquest automotor restaurat i, fins i tot alguns dies de l’any aquesta unitat del 1916 torna a donar servei regular de línia. Aquestes unitats van ser retirades el 1968 ,tot i que una sèrie reconstruida els anys 1926-29 no va ser retirada fins els anys 80.
La companyia del “Ferrocarril de Sarrià“, a finals dels anys 20, necessitava renovar els antics tramvies de dos eixos que donaven servei des de 1905 a la línia i que, en el seu moment, havien rellevat les antigues composicions formades per locomotores de vapor i cotxes. Degut a l’envelliment d’aquests tramvies, es va decidir contractar una nova sèrie anomenada 301-312, 
composta de 12 unitats (veure foto a l’esquerra de la unitat 301 actual).
L’interior del compartiment de viatgers tenia dues zones separades: una de primera classe, amb 20 seients, i una altra de tercera classe, amb 34 seients. Els bancs eren de fusta, i la il·luminació es realitzava mitjançant bombetes incandescents convencionals. La cabina de conducció només ocupava una part del frontal, la qual cosa permetia al passatge observar la via a mesura que s’anava circulant.
Originàriament, aquests trens no tenien porta en el seu frontal ja que es va considerar un element innecessari donat que tot el trajecte passava per via en superfície. Però, quan es va procedir al soterrament de la línia de Sarrià (entre Plaça Catalunya i Muntaner), a finals dels anys 20 del segle passat, totes les unitats van incorporar la porta frontal als dos extrems per facilitar el pas dels agents d’un cotxe a l’altre.
Aquests trens tenien una separació entre els compartiments de segona i tercera classe. La senyalització i avisos propis de l’època, estaven escrits únicament en castellà, tal com era norma en aquells temps. Les darreres unitats d’aquesta sèrie, concretament els números 305 i 308, foren desballestats el 1981, després de 60 anys en servei.
Records de Terrassa 
L’ample de via espanyol, és el mateix que el rus i, en canvi, aquest tren tenia l’ample de via europeu i segurament també l’americà, ja que aquests trens antics eren de segona mà i venien de nord-Amèrica. Amb l’AVE s’ha tornat a l’ample europeu.
Per cert, dieu que en dèiem ferrocarrils dels catalans i és fals, ja que jo recordo que, de petit, la gent en deia ferrocarrils de Catalunya.
Amic Ricard, jo sempre avia dit “els catalans”
Serà que jo sóc més gran que tú, però la meva tia de Sabadell, quan jo tenia uns deu anys em deia que anavem a Barcelona amb el ferrocarril de Catalunya.
Jo també els he anomenat sempre “els catalans” i l’estació dels catalans…(serà perquè són de Catalunya?)
Fixeu-vos que ara es diuen … de la Generalitat; ni l’un ni l’altre!!!
És una pena però la política ho disfressa tot com li convé, fins i tot lo més banal i evident.
A casa, els pares i els avis, sempre en parlaven com “el tren de baix” (en contraposició al “tren del nord”). Anaven a Barcelona “amb el tren de baix” (de fet, era el que sortia més o menys al sud de la ciutat, i anava com anell al dit que “l’altre tren”, el que sortia de l’Estació del Nord, s’hagués d’anar a buscar justament més al nord -més amunt- de la ciutat. Crec que, en aquest cas, amb aquesta denominació, els terrassencs elaboraven en el fons una de les anomenades -pels filòlegs- “etimologies populars”. )
D’altra banda, ha de quedar clar que els autèntics “Ferrocarrils Catalans” eren -havien estat sempre, des de l’oficialitat- els ferrocarrils de via estreta de les línies de Manresa i Igualada.
L’eginyer nord-americà Dr Pearson, que Terrassa l’hi ha dedicat un carrer, va ser el que va fundar la companyia Ferrocarrils de Catalunya, propietaria del tren de referència. Veieu doncs d’on ve ferrocarrils de Catalunya.
He buscat a Internet, la biografia del Dr Pearson, perquè quedi ben clar el que dic.
Dr. Frederick Stark Pearson també conegut simplement com a Dr. Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915) era un enginyer i emprenedor estatunidenc, professor del Massachusetts Institute of Technology. Tenia un gran coneixement de la tècnica i unes grans dots financeres i empresarials. Fou director de diverses companyies de tramvies i d’elèctriques com la Mexican Light & Power Co. i Brazilian Light & Power Co. A Catalunya és conegut per haver fundat la Barcelona Traction Light and Power Co. i la companyia Ferrocarrils de Catalunya.
Jo recordo que l’anomenàvem “el tren de baix” i també ” els catalans”.
També hi havia una barana que dividia la Rambla amb la via del tren, quan jo tenia uns 10 o 12 anys sortint del col•legi Torrella m’enfilava a la barana i corria fins arribar al pas nivell del Doré. A vegades pel perill de que vingués el tren ens feien baixar.
Jo també he sentit a dir sempre “els catalans”
Tots diuen aquí els ferrocarrils catalans, només la meva tia de Sabadell, veig que en deia el seu vertader nom ferrocarrils de Catalunya. Serà potser que a Sabadell en deien un nom i a Terrassa un altre?
Nota..- A veure si algú de Sabadell ens ho explica …