La mare aquests dies m’ha explicat que a vegades encara li ve al cap un soroll similar a un “rum-rum-rum” que diu que feia un avió, anomenat popularment el “Ramon” (suposo que per la semblança del nom amb el soroll que feia) entre els veïns de Terrassa (ella vivia llavors al carrer de Cervantes, 29), quan passava per sobre de la nostra ciutat durant el temps de la guerra civil. (en el retall de “El Dia” del 31-12-1938 podeu observar com encara es reclama la construcció del refugis a Terrassa per la por als bombardeigs).
El fet és que, la por als bombardeigs va fer que el seu pare construís una mena de refugi al pati, que consistia en una petita trinxera cavada a terra i protegida per unes fustes i un matalàs i en la que, cada vegada que sentien el soroll del “Ramon”, hi feia entrar la seva esposa i les filles. La mare encara recorda que dins el petit refugi només hi havia una ampolla d’aigua del Carme, suposo que per refer-se de l’ensurt.
Una altra senyora m’ha explicat que ella també recorda un avió que sobrevolava per sobre de Can Guitard de la Riera i que l’anomenaven “la pava” (anomenat així també pel característic soroll que feia similar al d’un paó). Aquest era un avió de reconeixement que normalment precedia als avions encarregats dels bombardeigs, però segons m’explica sembla que mai van arribar a bomberdejar sobre Terrassa, ja que l’objectiu principal era sempre Barcelona. Només recorda que, quan sentien l’avió, li feien posar una fusteta a la boca i la feien ajupir, com si així estigués més protegida. Sembla ser que “la pava” era un avió tipus Heinkel-46, pero aquesta informació no està contrastada.
En aquest sentit i per completar aquest record us recordo que podeu consultar els records relatius a la construcció dels refugis de la guerra civil a Terrassa. refugi1, refugi3.
La fusta a la boca era per evitar que es tanqués i així el soroll de la presunta bomba no reventaria el tímpan de l’oida, ja que actuaria per cada costat del mateix des de dins per la boca i des de fora per l’orella.