Crèdits de postguerra a 1 pesseta per obrer

Avui us presentem un document excepcional i històric, en el que s’indica que la “Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil Número 2”, desprès de finalitzada la Guerra Civil, va convocar una assemblea General amb les indústries del ram tèxtil-llaner dels dos centres més importants de Catalunya: Terrassa i Sabadell; en la que presidida pel Comte de Montseny, es van estudiar les possibilitats de realitzar un pla de recuperació dels danys materials soferts per aquestes indústries a Catalunya i que posteriorment es van concretar en una comissió expressament creada a tal efecte.
El Pla al que es va arribar proposava la reconstrucció d’edificacions fabrils i la reparació i substitució de la maquinaria destruïda per “la fúria marchista en su huida”, per tal de que aquesta industria es trobés en la mateixa situació potencial que tenia el 18 de juliol del 1936.
El Pla proposat tenia les següents bases:
1 – Del estudi tècnic realitzat per la reparació dels danys soferts en tota Catalunya, només en el que fa referència als edificis, maquinaria i instal·lacions es calcula un total de 10 milions de pessetes.
2 – Que aquesta quantitat s’hauria d’invertir en forma de crèdits als industrials damnificats amb un interès que no sobrepassi el 3% i amb un termini d’amortització de 6 anys.
3 – Que la garantia i pagament del préstec total es fonamentarà amb l’entusiasta i complerta solidaritat de tots els industrials del ram, els quals es comprometen a acceptar l’obligatorietat de la seva cancel·lació mitjançant l’abonament des de la data de concessió d’una prima consistent en el pagament d’una pesseta setmanal per cada obrer.
4 – Tenint en compte que els cens d’obrers es calcula en uns 38.000 operaris, això suposa 1.900.000 pessetes de recaptació anual, de tal manera que el primer any quedarà reintegrada la cinquena part i així successivament.
5 – El seguiment es farà mitjançant la creació d’una Junta qualificadora composada per 3 industrials de Terrassa, 3 de Sabadell i 3 de la resta de localitats de Catalunya.
Aquesta petició es va signar per totes els interessats en la “Província espanyola de Cataluña, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939”.
Cal indicar que en la mateixa data es va generar un document específic de les industries de Terrassa on, acollint-se en els principis de l’acord anterior, indicaven que a 18 de juliol del 1936 l’estoc de mercaderies i matèries primes a Terrassa tenia un valor estimat d’entre 55 i 60 milions de pessetes i, per tal de cobrir les importants necessitats locals, es demanava a l’estat espanyol un préstec extraordinari de 20 milions de pessetes que hauria de ser administrat per la Banca Local.
Entre les signatures d’aquest document signat a “Tarrasa, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939” hi podem veure les dels representants de:
Sala y Badrinas, Vallhonrat y Cia, Fontanals S.A., Pont Aurell y Armengol S.A., Humet H., Aymerich y Amat, Donadeu y Cia, Hijo de Jose Marcet Poal, P. Colomer Ambrós, Costa y Blasi, Manufactura Textil, Anónima Font Batallé, Amoros y Cia, Hijo de F. Roig Llauger, Jover y Cia, Juan Codina, Francisco Onandia, Ignacio Coll e Hijo, Hilaturas Matarí, Manuel Vallhonrat, Hilados y Tintes Soler, Abad y Ribera, Ernesto Baumann S.A., Hijo de Emilio Badiella Ribas, Costa y Arch, José Freixa e Hijos, Hijo de Martín Colomer, Hijo de Jose Brujas, Hijo de Pedro Ribas, Tarrasa Insdustrial S.A., Manufacturas Auxiliar S.A., Vda. de Juan Palet, Flotats, Matalonga, Comas, Gorina y Grau, Roca Pons, entre molts d’altres.