50 anys dels “quintillizos” de Terrassa, els primers d’Espanya

El 21 de novembre de l’any 1969, ara fa 50 anys, Terrassa va sortit fins i tot al NO-DO justament per haver estat la primera ciutat a Espanya on es va produir un part de 5 nadons, els “quintillizos de Tarrasa” que és com es van conèixer arreu.

El matrimoni Castro-Hernández, que ja tenien 3 fills (de 12, 9 i 3 anys, Pedro, Jose Antonio i Maribel) van concebre 5 fills de cop, 4 nens i una nena, dels que malauradament només en van sobreviure 3. El part es va produir en la “Mútua de Seguros de Tarrasa” tot i que posteriorment van tenir que ser traslladats a la “Residència Maternal de la Ciudad Sanitária Francisco Franco de Barcelona” (Vall d’Hebron), mentre que la mare es quedava ingressada a Terrassa.

El diumenge 23, dos dies després del part va morir el primer dels nadons i l’endemà el següent (Lino i Jorge). Eren els de menor pes (un pesava 1,17 Kg.) i gràcies a les incubadores els altres 3 van sobreviure (Yolanda, Victor i Javier). El part es va produir a la 1’45 de ma matinada i la primera en néixer va ser la única nena que va pesar poc més de 2 Kg. El part va durar fins a les 2’40 després de néixer els altres 4 nens. El pes total del 5 nadons era de 8’7 Kg.

Els pares eren gent modesta, naturals d’Hervás província de Càceres, i vivien des de feia 12 anys als pisos de Sant Llorenç. Ell es deia Pedro Castro Valle, de 41 anys, i treballava a l’AEG, tot i que també feia de barber a Can Palet en les seves hores lliures, i ella Isabel Hernández Nelia era mestressa de casa i tenia 37 anys en el moment del part. La mare portava 2 mesos ingressada a l’hospital, ja que el doctor Josep Maria Vila Fortuny en l’exploració que li havia fet havia detectat amb radiografies un part de 4 nadons (el cinquè no l’havia vist).

En José Luis Villar Palasí, Ministre d’Educació i Ciència, va dir quan els va anar a visitar que el seu Ministeri s’encarregaria de la seva educació. Com a curiositat us diré que aquest ministre valencià va ser el qui va crear l’EGB i que parlava fins a 15 idiomes.

L’alcalde de Terrassa, Sr. Miquel Onandia Nunell també els va visitar i els va prometre l’ajuda del consistori a més d’apadrinar-los. I aquest va ser un fet que es va multiplicar per tot arreu i no van parar d’arribar ajudes de tot tipus per aquesta família, de les que poden destacar l’ajuda de l’alcalde de Hervás o el pis que els van facilitar des de Vitasa.

Un regal curiòs va ser l’escultura d’una cigonya portant amb 5 cabassets al bec, obra de l’artista Ramon Sabata natural de Gironella.

Si voleu veure la filmació del NO-DO podeu fer-ho a: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1404/1486670/

Un rebut de Vitasa

L’amic Badrenas ens explica: “la Penya El Cordobés era una penya taurina de seguidors del torero Manuel Benitez el Cordobés, que estava molt de moda en aquella època, però el bar que faig referència (veure el post anterior) era d’un matrimoni que varen venir de Córdoba i es varen instal•lar a Can Anglada obrint un bar que, sense ser cap cosa de l’altre dijous, feien unes tapes extraordinàries.

Us adjunto el documen corresponent a un rebut de la hipoteca del pis que vaig comprar, i pel que pagava 470 pessetes al mes (no arriba a 3 euros d’avui). Jo que tinc tendència a guardar molts papers, conservo els rebuts pagats mentre el pis va ser meu. Crida l’atenció la informalitat del rebut ja que era un paper fet a màquina amb copies en paper carbó i cada mes només hi posaven el segell amb la data correlativa. La signatura d’en Josep Bisbal que era el gerent de VITASA, també era posada amb un tampó, igual que el segell de la Caixa de Terrassa que és qui feia d’intermediari en el cobrament, ja que la hipoteca era global de tot el bloc, segons he comprovat en la pròpia escriptura que també guardo. El més important era que paguessis, el demés eren formalismes, poc ortodoxes… però que funcionaven”.

Record dels primers pisos a Can Gorchs

En Josep Badrenas ens ha fet arribar aquest record a l’entorn del post anterior: “Quan hem vaig casar, any 1965, vaig anar a viure a un pis de VITASA d’uns blocs que varen ser els primers construïts a Can Gorchs, avui carrer Jacint Elias. Des de la carretera de Castellar fins als blocs dels pisos només hi havia un edifici prop de la Laniseda, just al costat de les cabanes que esmenteu. El carrer no era pas urbanitzat, ni l’entorn. Era tot un descampat i al centre, on avui hi ha un col·legi, hi havia la masia de Can Gorchs. A la masia, llogaven la pallissa i uns corrals per a tancar-hi cotxes, es a dir, era el primer garatge-parking del barri oi, de fet, jo hi tancava el meu “Gordini”.

Per arribar a casa, havia de travessar pel mig dels camps fins al bloc de pisos. Pel sud era prop del casc primitiu del barri de Can Anglada. En el meu bloc recordo que en els baixos hi havia el “Bar el Cordobés”, la Farmàcia Moya i al bloc del costat, una sucursal de la Caixa de Terrassa. Eren cinc pisos i evidentment, sense ascensor. Nosaltres vivíem en el cinquè pis…. ah!! i el pis hem va costar 350.000 pessetes (Poc més de 2.100 €). En aquest pis vaig viure-hi 4 anys i hi varen néixer les meves dues primeres filles, la Montse i la Mercè. Finalment, el vaig vendre al del “Bar el Cordobés”, per 750.000 pessetes… i, recordo que la quota de l’hipoteca pujava unes 2.000 pessetes al mes (uns 12 euros).

Proporcionalment, l’especulació immobiliària ja existia i era en nombre absolut, més alta que la dels darrers anys del boom. Eren millors temps? Sincerament crec que no… malgrat tot, es viu millor avui”.

Nota.- En la foto que he triat podem apreciar l’edifici de la Laniseda amb la masia de can Gorchs al costat.