Informe de l’Economat Familiar de l’any 1942

18 03 2020

El record avui és per els economats de la post-guerra i com a curiositat us mostrem el contingut d’un fulletó editat l’any 1942 (imprès per Salvatella) en que es parla del “Economato Familiar de Tarrasa” del 22 de maig al 31 de desembre d’aquell any.

Un economat és un establiment creat normalment per algun col·lectiu o empresa pública o privada, amb l’objectiu de vendre productes a preus menors que en les tendes habituals.

A Terrassa hi va a ver diverses empreses industrials que van crear aquests economats per els seus propis treballadors i familiars .A la nostra ciutat es conserva l’edifici de l’antic economat de la SAPHIL, que forma la façana sud de la plaça de l’Anònima i que avui dia és una botiga de caves, vins i licors, coneguda com El Celler del Cava.

Pero, si ens fixem en el document veurem que està fet per rendir comptes del funcionament de l’Economat Familiar. Parla dels seus patrons sense especificar-los i explica en un full gràficament molt ben fet la quantitat d’aliments que s’han distribuït de forma gratuïta a la ciutat amb unes xifres força elevades i curioses com els 588.600 barquillos o les 23.443 ampolles de “champaña” per citar els més curiosos.

També indica l’augment de 12 pessetes setmanals del salari en especies per obrer, tot indicant que el repartiment es fa entre els obrers, els seus fills menors de 14 anys, els seus pares més grans de 70 anys i doble ració per les obreres vídues o a certs malalts..

Les xifres de tot lo repartit pugen a 11 milions de pessetes anuals i diu que caldrien 4 trens de 37 vagons per poder transportar tot lo distribuït.

També es curiosa la gràfica que demostra que gràcies al economat les malalties a la ciutat disminueixen. I finalitza l’informe amb una frase del “Caudillo” que diu: “Ni un hogar sin lumbre, ni un espanyol sin pan”.

Aclariment del Rafel Comes: El Economato de Tarrasa no va ser un economat sinó un comerç de queviures com qualsevol altre en què el seu titular Ramon Moor i Làzaro li va posar aquest nom per fer creure que venia molt barat. Devia ser un fracàs ja que només va durar un any.

Les cooperatives de consum les creaven els seus socis per estalviar-se els marges comercials dels botiguers. La Unió de Cooperadors també va ser un cas particular de la Guerra Civil que ara seria llarg d’explicar. Els negocis dels botiguers poden semblar molt bons però a la pràctica l’economia de mercat lliure té les seves lleis. Tant en el cas de les cooperatives com en el dels economats (si no hi ha que financïi les pèrdues) acaben malament i així podríem citar des de La Protectora Civil, El Centre de Dependents i altres què amb el seu fracàs va arrossegar la mateixa entitat a la fallida.

Més info: En un altre records us parlavem del Economato Tarrasense de 1915 a la Font Vella 12 i que podeu tornar a llegir fent click aquí:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2011/05/26/el-economato-tarrasense-de-1915/





Les monedes de les cooperatives terrassenques (1)

31 05 2011

A l’entorn del post anterior l’amic Ricard Font ens ha comentat el següent: “Les cooperatives acostumaven a fer moneda pròpia” i per il·lustrar aquest comentari ens ha fet arribar unes imatges d’aquestes monedes, que crec que poden ser d’interès poder-les comentar i recordar:

El primer grup pertany a la “Cooperativa de consums de Sant Josep
Són dues fitxes iguals, però mentre una és de coure, l’altre és de llautó. A l’anvers podem veure l’escut local amb el Sagrat Cor i una llegenda en català d’abans de la normalització que diu “UNS PER ALTRES I DÉU PER TOTS-COOPERATIVA DE CONSUMS DE SANT JOSEPH PER LO SOCORS E INSTRUCCIÓ DEL OBRER”. Al revers podem llegir la llegenda: COOPERATIVA DE S: JOSEPH PER LO –SOCORS E INSTRUCCIÓ DEL OBRER. El diàmetre és de 24 m.m. i  no està considerada amb valor monetari.

El segon grup és de la “Cooperativa popular ELS AMICS” de l’any 1935, amb 4 valors de 5 i 10 cts. i de 1 i 5 pessetes, les primeres en coure i les segones en cupro-níquel. A l’anvers i veiem una guardiola amb el lema “TOTS PER UN- UN PER TOTS COOPERATIVA POPULAR ELS AMICS” i al revers: “ANY 1935” i, en cada una d’elles, el valor corresponent i el nom de “TERRASSA”. El diàmetre de les de 5 cts. i 1 pta. és de 25 mm., la de 10 cts. de 30 mm. i la de 5 ptes. de 33mm.

El tercer grup pertany a la “Cooperativa familiar obrera” també de l’any 1935 i es tracta de quatre fitxes: dues de 10 cts., una de 30 mm de diàmetre i l’altra de 27 mm . Una fitxa de 25 cts. de 25 mm de diàmetre i la darrera fitxa de 1pta. de 30 mm. Les de valors fraccionaris són de llautó i la pesseta de cupro-níquel. A l’anvers hi podem veure un triangle amb dues mans enllaçades i dins de cada pal del triangle la llegenda “COPERATIVA FAMILIAR OBRERA”, mentre que al revers figura “ANY 1935” i el respectiu valor.

El quart grup és de “S.A. Francisco Torredemer” i es tracta d’una fitxa de cartó groc imprès en negre de voltants dels anys 60. A l’anvers podem llegir: “S. A. FRANCISCO TORREDEMER –TARRASA pagarà” (i el valor corresponent). Les de 10 cts. tenen un diàmetre de 23mm i les de 50 cts. de 3o mm. Al revers no hi ha imprès rés i tant sols s’aprecia un segell en sec amb el lema “FRANCISCO TORREDEMER”.

El darrer grup pertany a la “Unió de Cooperadors” i com podem comprovar es tracta d’una cartolina a l’anvers de la qual podem llegir “UNIÓ COOPERADORS telefon 2248 CREU 26 TERRASSA” (segellat amb tinta vermella) i a l’anvers el seu valor de 5 cèntims.

Evidentment aquestes monedes només servien per pagar el que els treballadors podien adquirir en els economats de les fàbriques.








%d bloggers like this: