Més dades sobre la Festa del Pedal de 1924

31 05 2012

L’amic Rafel Comes ens aporta noves dades: “En referència al club ciclista de Terrassa, tractat en el post anterior (veure post), tant per l’esport, com pel mateix local social (Cor els Amics) i, per tant pels seus socis i seguidors, hauríem de catalogar-los com de classe mitjana. Les noies que van fer les cintes de la carrera de cintes de l’any 1924, corresponent a la Festa del Pedal, tenien llavors al voltant dels 18 anys”.

Gràcies al mateix Rafel hem pogut identificar algunes de les senyoretes que van brodar les cintes: “Camila Odena i Daura, germana del pintor Isidre Odena, jugadora de hoquei del Terrassa els anys trenta, que es va casar amb Palmir Carreras, Montserrat Montané i Pascual, que es casaria amb el farmacèutic del carrer Sant Llorenç, Salvador Vallès i Mestres Anna Trenchs i Sicart que esdevindria la muller de Ramon Sanaüja i Trenchs que tenia una merceria al Camí Fondo, Magdalena Mas i Flotats que esdevindria la muller del llibreter Josep Datzira i Matarrodona de la llibreria Atenea (veure anunci del 1929), Teresa Carreras i Roca que es casaria a Miquel Ullés i Trullàs, secretari del Cor els Amics i soci de la fàbrica de mitges de cal Ballbé (veure targeta postal), fundada per en Francesc Ballbé i Gimènez al carrer del cementiri vell amb Francesc Sabater Ametller i el mateix Miquel Ullés”.





La Festa del Pedal de l’any 1924

10 05 2012

Els representants del Grup local de Terrassa del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ens han passat una fotografia d’una butlleta antiga de l’anomenada “Festa del Pedal” que va arribar a Terrassa el 4 de maig de 1924 i que a ells els hi va fer arribar les sòcies Antònia Pujol i Mª Teresa Mollet. Com podeu comprovar el premi de la butlleta consistia en una magnífica bicicleta i nombrosos objectes regalats per entitats, industrial i particulars i tot això per l’irrisori preu de 10 cèntims. Cal indicar que es van vendre 30.000 butlletes de las quals 18.000 es van vendre només a Terrassa (el que suposava una recapta de 3.000 pessetes en total).
Com també podreu comprovar en uns anuncis del dia 3 de maig de 1924, aquesta butlleta correspon a la XII edició de la Festa del Pedal (tot i que curiosament el segell de la butlleta és de la 11ª) que aquell any va acollir la nostra ciutat, i la bicicleta sortejada era obsequi de l’Ajuntament de Terrassa. La cursa d’aquell, organitzada a la nostra ciutat per la Unió Ciclista de Terrassa, any va seguir el següent recorregut: a un quart d’onze entrada oficial a Terrassa pel carrer Topete (en la fotografia de la dreta veiem el pas de ciclistes per les 4 carreteres), per seguir per carrer de Sant Antoni, Creu Gran, Nou, Sant Pere i Raval, on totes les entitats ciclistes que hi van participar van col•locar el seu banderí al balcó de l’Ajuntament, lloc des d’on es van fer els parlaments i els sorteigs dels premis.
A les 11 es va celebrar la tradicional “cursa de cintes”, segons diuen, en el camp on s’hi instal•laven els circs (a la Rambla cantonada amb al carrer Pare Llaurador). A la una es va fer un dinar popular i la tarda es va deixar lliure, amb la intenció de que els ciclistes forans pugessin visitar la ciutat.
Com a curiositat, citarem el nom de les noies que van brodar les cintes per la carrera de cintes celebrada a Terrassa: Rosina Roca, Francisca Roger, Manola Manzoni, Montserrat Taronjí, Joaquima Martí, Maria Vinyals, Paulina Rovira, Montserrat Olivé, Dolors Sala, Conxa Navarro, Rosa Pijoan, Pura Carceller, Francisca Olivé, Mercè Prunés, Francisca Octavia, Magdalena Mas, Antonia Via, Rosa Boaderes, Llúcia Ginar, Victòria Vilaguliu, Esperança Armengol, Teresa Carreras, Camila Odena, Laura Parrot, Pepeta Pelegrí, Elvira Simón, Joaquima Durán, Pepeta Prat, Anna Trenchs, Montserrat Montané i Vicenta Olivé. (veure noves dades aquí)
No sabem en que consistien les carretes de cintes: podien ser unes curses que atorgaven les cintes com a premi o podien consistir en una corda travessera d’on hi penjaven les cintes amb una anella a l’extrem i situades a l’altura del cap dels participants. En ciclista mitjançant un bastonet i passant amb la bicicleta per sota de les cintes mirava d’agafar el major nombre de cintes possible (si algú ho sap li preguem que ens ho expliqui).
I, encara una darrera curiositat, el número premiat amb la bicicleta va ser el 23.201, mentre que el número 1898, corresponent a la butlleta que a motivat aquest record, podem afirmar que no va resultar premiat. Els premis (més de 100) es van lliurar a la seu de la Unió Ciclista de Terrassa, al Cor dels Amics del carrer Pantà, 57.
Segur que algú coneix algun descendent d’aquestes noies que van brodar les cintes, oi?

Nota.- Desprès de demanar l’opinió entesa de l’amic Rafel Comes sobre la polèmica de si la foto correspon o no a les quatre carreteres, ens ha contestat el següent: “M’he mirat la foto i crec que sí que és possible que sigui el cantoner de les carreteres de Montcada i Sabadell. No tinc cap foto antiga d’aquest cantoner amb perspectiva per poder cotejar com eren els quioscs que, a més a més, es van modificar durant la República. Crec que les branques de l’arbre i un quiosc poden estar tapant la torre d’aigua i la petita part que queda destapada no descartaria que hi fos. La paret mitjanera és veu semblant en les fotos posteriors a la supressió dels quioscs. El que no lliga és que la carrera ciclista venia de Rubí i aquí els ciclistes arriben per la carretera de Sabadell. Podria correspondre la foto a aquest lloc, però a una altra carrera. Us adjunto el programa d’aquesta festa ciclista”. Finalment s’ha pogut comprovar que efectivament es tracta de les quatre carreteres i que “segons una anotació del Baltasar Ragon, és de 1935, probablemente deu ser del 8 de juny de 1935.quan Terrassa va ser del final d’una etapa de la Volta a Catalunya”.
Moltes gràcies com sempre per la teva ajuda, Rafael.





La Posada del “Matadero”

22 02 2008

restaurant Burrull L’Hostal del Fum, altrament conegut com a Restaurant Burrull no sempre ha tingut el mateix nom i si no fixeu-vos amb aquest anunci del 17 de desembre del 1950, aparegut al butlletí de la Unió Ciclista de Terrassa.

El “Restaurante Posada del Matadero J. Burrull” presenta un nom que pocs recordaran i és que era un nom ben poc encertat. D’acord que estava davant mateix del “Matadero”, però un nom així crec que, en comptes de convidar a anar-hi, fa que t’ho pensis dues vegades.

Del “Matadero” ja en parlarem un altra dia.








%d bloggers like this: