Commemoració del 150 aniversari del Tren de Baix o dels Catalans

14 06 2013

tren dels catalans 1919En anteriors posts ja havíem parlat del Tren dels Catalans, però avui iniciarem uns nous records per commemorar que aquest mes de juny es celebra el 150 aniversari de la inauguració d’aquesta popular línia de trens o de metro del Vallès com avui se l’ha rebatejada (en la imatge de l’esquerra podeu observar l‘estació de Terrassa, Iinaugurada l’any 1919 .
Aquesta línia urbana també coneguda com el Tren de Sarrià va ser de les primeres d’Europa ja que va començar a operar el 23 de juny de 1863, al mateix temps que el metro de Londres, i amb un recorregut de només 4,6 estacio carre pelai 1906quilometres enllaçava el centre de Barcelona (plaça de Catalunya – a la dreta podeu veure l‘estació exterior del carrer Pelai al 1906) amb els pobles que llavors quedaven a les afores de Barcelona, tal i com eren Gràcia, Sant Gervasi i finalment Sarrià, que era l’estació final del recorregut i la que li donava el nom a la línia. Aquest fet va contribuir en bona mesura a que la ciutat de Barcelona s’estengués cap aquests nuclis de població que poc a poc van anar quedant absorbits per el creixement de la ciutat. Per cert, una de les estacions d’aquesta primera línia portava el nom de “Campos Elíseos” que equivaldria a l’actual passeig de Gracia.
tren granotatren 113Per la celebració d’aquest 150 aniversari destaquem que la línia a presentat unes noves unitats que porten la numeració 113 (veure imatge esquerra) i, per veure el contrast amb les unitats més antigues, durant uns dies circularan els vells vagons de la sèrie 400, coneguts com la “granota” per el seu característic color verd i els grans llums rodons de la seva part frontal (veure imatge esquerra).





El tren dels catalans i la riuada del 1962

26 09 2011

Aquest any és el 49 aniversari de la desgraciada riuada del 1962 i potser se’n parlarà menys que l’any vinent, en que celebrarem el seu 50è aniversari. per aquest motiu, voldria recuperar el record d’un dels passatgers que hi havia al tren dels catalans que va estar a punt de patir una desgracia de grans dimensions.

El fet és que el tren dels catalans, que havia sortit a les nou de la nit de plaça Catalunya amb un centenar de persones a dins, es trobava entre les Fonts i Terrassa quan va decidir parar, degut a la força de la tempesta. Per sort ja havia passat el pont de les Fonts, que poc desprès es va acabar enfonsant.

Amb el tren parat els passatgers podien il.luminar-se amb els llampecs i veure com l’aigua que els envoltava s’emportava tot tipus de cotxes, arbres, etc. El maquinista, que va prendre la decisió de parar i esperar que passes la turmenta, es deia Luis Ruiz i amb els seus ajudants va aconseguir que els passatgers no obrissin les portes per baixar, tal i com era la seva primera intenció.

Els qui ho van viure diuen que van ser més de dues hores d’una incertesa total, no sabien que passava però poc a poc la por els va envair. Diuen que el temps passava molt a poc a poc i que no deixaven de temer pensant que potser el tren seria també engolit per l’aiguat. Sembla que alguns ploraven mentre d’altres resaven; però el fet és que el tren va resistir i passada la mitjanit, quan va començar a baixar el nivell de l’aigua, van decidir obrir les portes i amb una mena de torxes improvisades, fetes amb paper de diari es van poder il·luminar per poder tornar a peu cap als seus domicilis. Segons diuen, el maquinista i els seus ajudants es van quedar al tren fins que els van venir a rescatar a l’endemà (en la foto podeu veure un detall de com va quedar el tren desprès de la riuada).

Una darrera imatge (crec que mai publicada) de com van quedar les vies del tren dels catalans ens ajudarà a comprendre la situació en que va quedar el transport ferroviari a la nostra ciutat..








%d bloggers like this: