Precintes de paqueteria d’empreses terrassenques tèxtils dels anys 40 i 50

12 09 2017

Les empreses tèxtils en els seus enviaments de paqueteria feien servir uns precintes que estaven fets de xapa i que portaven el nom de l’empresa encunyat. El paquet normalment lligat amb una cordeta portava aquest precinte que assegurava que no es podia obrir durant el transport .

Aquí en podeu veure una mostra d’ells, si bé no tots són específicament de Terrassa, per tal de de comprovar que aquest sistema també es feia servir de forma generalitzada en altres poblacions.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix podeu observar els precintes de:

1. Jaime Serra – Tarrasa
2. Esteban Querol – Tarrasa
3. Hilados Estambre Alto Llobregat SA
4. (en blanc)
5. Fabrica de generos de punto Miguel Bosch SA – Tarrasa
6. Paqueteria Española M. Royes – Tarrasa
7. Hilaturas de Lana Samaranch – Tarrasa
8. Hilaturas Matari – Tarrasa

Anuncis




Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1936 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.





5è aniversari del blog amb 250.000 visites

7 05 2012

Hola a tots, aquest mes celebrem el nostre cinquè aniversari (maig del 2007) i just avui hem arribat a les 250.000 visites i crec que de nou toca donar-vos les gràcies per la vostra fidelitat. No és fàcil mantenir viu un espai a Internet i que aquest segueixi tenint interès pels seus seguidors i en aquest cas us puc dir que gràcies a vosaltres ho estem aconseguint dia rera dia. Les estadístiques ens diuen que no em parat de créixer des del primer dia que aquest blog es va posar en funcionament. En l’actualitat tenim una mitjana de més de 6.000 visites al mes, el que suposa més de 200 visitants al dia.

En aquest 5 anys hem publicat 590 articles amb més de 1.100 comentaris rebuts, els heu llegit tots?
I per celebrar-ho com que no us puc fer cap regal físic, us en faig un de virtual: unes fotografies que espero que us motivin a mirar el terra quan passegeu per Terrassa i es que és curiós observar com moltes tapes de fundició, que trobem al terra de la nostra ciutat, encara porten el nom antic de Tarrasa. A veure quantes en trobeu?





De Tarrasa a Terrassa

6 08 2010

El juliol del 1977 la ciutat recupera el seu nom i passa de denominar-se Tarrasa a dir-se oficialment Terrassa.
He recordat aquest fet al veure en la fotografia que il·lustra aquest record com la lluita per canviar el nom d ela ciutat havia portat a escriure’l als vells cartells que hi havia a les carreteres d’entrada a la ciutat.
El canvi era inexorable i no només afectaria al topònim de la nostra ciutat sinó a molts dels carrers que durant el franquisme havien canviat de nom. Algú recorda a quina carretera estava situat el cartell que mostra la fotografia?





Guia Turística de “Tarrasa” del 1966

9 07 2007

Guia tur�stica Avui he triat la portada d’una guia turística de “Tarrasa” del 1966 (fa 41 anys) i us vull transcriure algunes de les coses que hi diu:

“Eminentemente industrial,… Tarrasa sobresale por su producción textil lanera, …., prestigiada por sus elaboraciones de genero de punto (medias),… siendo aquí donde por primera vez se fabricaron en nuestra patria laas medias de “nylon”. “Además Tarrasa goza de justo renombre, no solo por los acreditados productos citados, sino por sus construcciones mecánicas y eléctricas, habiendo sido en la vieja Egara donde se produjeron los primeros “cottons” españoles. Y asimismo cuenta con interesantísimos talleres artesanos (mosaicos, vidrios, alfombras, etc.) con reconocido prestigio, incluso en el extranjero”.

Apa, i nosaltres sense saber lo importants que hem estat fent mitges i es que no hi ha rés com una “guia turística” per saber-ho tot. A la guia ja hi tornarem un altre dia, no patiu.