De quan es premiava tota una vida treballant al mateix lloc

8 03 2017

alfonso-sala-i-benito-badrinasFa temps vàrem comentar l’anècdota de com es va fer el logotip de la revista SYBSA (de l’empresa Sala i Badrines) i avui seguirem comentat alguns dels seus continguts:

En aquella època era molt habitual premiar a la gent que portava més anys en l’empresa i en aquest primer número s’esmenta que en motiu de la festivitat de Sant Antonio Mª Claret, patró de la indústria llanera, es van atorgar els premis a 15 veterans de les industries tèxtils de la ciutat i que de la casa Sala i Badrines n’hi havia quatre: 2 de Sala y Badrinas S.A. i 2 de Hilaturas Laborsyb S.A.

homenatge-treballadors-sala-i-badrines-2Els noms dels premiats van ser: Marcelino Puiggrós Enrich, Josefa Olivella Ballbé, Francisco Segarra Farré (els 3 amb 45 anys treballats a l’empresa) i el jubilat Ezequiel Miralles Justibó, que va treballar 59 anys a la secció d’aprests. Us imagineu avui en dia treballar 59 anys en una mateixa empresa? Impossible, oi?

homenatge-treballadors-sala-i-badrines-1Entre els continguts d’aquest primer número també hi trobem una glossa a Don Alfonso Sala i a Don Benito Badrinas com als artífexs d’aquesta indústria que va ser creada l’any 1838.





De quan la casa de l’Alfonso Sala es va convertir en guarderia

17 01 2017

porta-guarderia-alfonso-salaL’empresa Sala i Badrinas acollia entre els seus centenars de treballadors moltes mares que no tenien on deixar els seus fills en el seu horari laboral i per això van decidir oferir el servei de guarderia. Aquesta guarderia es va crear el 22 de desembre de 1953 i uns mesos abans, concretament el 15 de juny havia estat beneïda per el Bisbe de Barcelona en un acte privat.

La directora era la Mercedes Viver que tenia el seu despatx en el mateix edifici on hi havia la guarderia, concretament a la casa numero 18 del carrer Puignovell , que era el lloc que havia ocupat l’antiga casa de la família Sala, degudament condicionada per acollir fins a una quarantena de nens entre les 6 setmanes i els 5 anys d’edat.interior-guarderia-alfonso-sala

Les condicions per ingressar un nen eren un certificat de treball de la mare que tenia que demanar a l’empresa. El primer que li feien al nen era un examen mèdic per evitar que pogués portar infeccions o malalties que s’encomanessin als demés.
La guarderia estava oberta de 7 del mati a dos quarts de vuit de la tarda i els nens durant la seva estància els banyaven i els canviaven amb roba neta que els facilitava la mateixa guarderia, ja que així s’assegurava que anessin sempre nets i polits.
La mainada estava dividida en dos seccions: lactants i pàrvuls, la primera a càrrec d’una infermera i la segona a càrrec d’una guardadora.

pati-guarderia-alfonso-salaDiàriament un metge visitava la guarderia i ordenava les vacunacions o tractaments que fessin falta per cada nen. Igualment era l’encarregat de vetllar perquè l’alimentació dels nens fos l’adequada per cada edat.

Els nens lactants podien ser alimentats per la seva mateixa mare ja que l’empresa els donava la facilitat de poder-se desplaçar a les hores convenients. L’horari de menjar del pàrvuls era a les 12 i es complementava amb un esmorzar i un berenar. Durant l’estiu els àpats es feien a l’aire lliure aprofitant l’extens jardí de la casa. Després del dinar dues hores de migdiada i desprès una estona d’aprenentatge de les primeres lletres i números a més d’algunes oracions.





El silenci de les cosidores d’errades

7 10 2016

cosidores-derrades-sala-y-badrinas-4-1964Tot i que cada vegada els telers eren més perfectes les peces de roba tenien que ser repassades una per una i si es detectava alguna errada calia esmenar-la. Per aquesta feixuga tasca les empreses tèxtils tenien un autèntic exercit de “cosidores d’errades”, fet que fa que a la nostra ciutat hi hagi poques famílies que no hagin tingut algun parent que s’hi hagués dedicat.

Aquest treball no requeria de cap màquina especial i si en canvi de treball humà de molta precisió ja que tenia que esmenar el que la maquinària no havia fet bé. seccio-de-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964Aquest treball era fet per dones i noies joves que treballaven en una atmosfera de quasi total silenci i es que per fer aquest treball calia una absoluta concentració.

Veure una nau amb quasi 100 treballadores en silenci costa d’imaginar però així era. A la secció de l’empresa Sala i Badrinas aquesta secció era dirigida per l’Agustina Beltràn que va començar en aquest treball l’any 1935. Les cosidores d’errades segons ella indicava estaven subdividides en 3 seccions: les cosidores, les pinçadores i les desbarradores.

  • Les cosidores esmenaven petits estrips que feia el teler i feien servir l’agulla, les tisores i el didal i la seva habilitat era conèixer els diferents tipus de tramats del teixit per tal de que la peça final quedés com nova.
  • pincadora-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964Les pinçadores tenien la feina de treure del teixit els nusos, pelusses o fils que embrutaven la roba i per fer-ho utilitzaven diferents tipus de pinces i per fer aquesta feina calia molta rapidesa i una gran paciència.
  • Les desbarradores eren les encarregades de fer desaparèixer les desigualtats de colorit i que feien que la tela presentes unes barres molt característiques, produït moltes vegades per defectes en el tenyit de fils o desigualtats en la torsió dels fils o en el doblat per citar uns exemples. cosidores-derrades-sala-y-badrinas-2-1964Per fer desaparèixer aquestes barres es feien servir diferents procediments segons la classe de genero.

Esperem que aquest record porti molts altres records a persones que hagin exercit aquest ofici i ens ho vulguin comentar.

Nota: La meva sogre va fer de cosidora d’errades tota la seva vida i sempre va parlar molt bé d’aquest ofici que va aprendre a Terrassa, quan va venir amb la seva mare d’un poblet d’Osca.

cosidores-derrades-sala-y-badrinas-3-1964 desbarradora-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964 encarregada-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964 encarregada-seccio-de-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964





Com es va dissenyar el logo de la revista SYBSA

16 07 2016

primera revista sybsa 1958SYBSA és el títol que li van posar a la revista que editava l’empresa “Sala y Badrinas S.A.” i que en el 1958 va néixer com a publicació a Terrassa amb una portada en que es mostra una foto de l’imponent fàbrica, que llavors era tot un orgull per la important industria tèxtil de la nostra ciutat.
D’aquest primer número destacarem una anècdota referent al seu logotip explicada pels mateixos que el van crear, en Ramon Guinjoan (que després va tenir la tenda de texans Can Guim a la fontvella) i en Josep Borrás.

Avancem que el dibuix de la muntanya de Sant Llorenç i l’al•legoria al món tèxtil són obra d’en Borrás i que la composició tipogràfica és d’en Guinjoan.sala badrinas 1982
Però el més curiós és com es va composar el logotip, ja que llavors no hi havia ordinadors i tot era fet de forma manual. El cas és que per un cantó es van fer els dibuixos i per l’altra les lletres de SYBSA retallades en cartró, les quals es van situar sobre el dibuix.

A continuació es va agafar una pala de matamosques, de les que antigament eren de reixeta, i es va mullar amb tinta. Raspant la paleta és va aconseguir l’efecte dels puntets que rodegen les lletres. Llavors es van retirar les lletres de cartró deixant a la vista com un motlle en blanc (el negatiu de les lletres) que només van tenir que pintar les lletres en negre tot deixant un espai en blanc que ajudés a destacar-les. Tota una lliçó de disseny dels anys 50 en que valia més l’enginy que els aspectes tècnics.

La imatge de la fàbrica Sala y Badrinas d’aquest post és de l’any 1982.