Un Recital del Lluis Llach a Terrassa del 1970

Avui hem trobat un antic programa del recital que va fer a Terrassa el cantautor Lluís Llach el 17 de gener de 1970 organitzat pel Grup Jove 70 de la Societat Coral Joventut Terrassenca.

L’actuació es va fer a dos quarts d’onze de la nit al local del carrer Sant Francesc 52. En en fulletó podem veure la lletra d’algunes de les cançons que va cantar i en una d’elles podreu veure anotades a mà les notes que composen la melodia.

Com a curiositat destacar que en el recital es presentava un cantautor terrassenc que llavors començava a tenir èxit i que era en Joan Bautista Humet, el que va fer cèlebre la cançó Gemma dedicada a la seva germana.

Cal recordar que en Lluís Llach va pujar dalt d’un escenari (llavors com a component del col·lectiu anomenat Els Setze Jutges) per primer cop justament al teatre del Socialet el 22 de març del 1967, de manera que el lligam amb la nostra ciutat ha estat sempre ben especial.

En el programa hi ha un article escrit per en Miquel Porter Moix en que precisament explica que aquell antic membre dels 16 jutges ja camina sol i amb pas ferm dins l’anomenada “cançó catalana”.

El cartell a més de la fotografia del cantautor porta la publicitat dels magatzems Jorba, de la botiga Casamada Films i de la famosa llibreria l’Àmfora que va ser la primera en vendre llibres i discs en català a la nostra ciutat (inaugurada l’any 1963). Podeu veure uns records d’ella a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/02/03/la-llibreria-lamfora-1/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/02/05/la-llibreria-lamfora-2/

El 1970 per en Lluís Llach va resultar ser un any convuls ja que va debutar a Madrid el 7 de desembre al Teatro Español i, a resultes d’aquest concert, li sorgirien els primers problemes. L’opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds i els seus concerts són prohibits (durant quatre anys) sota l’acusació de “revolucionar al público con la mirada”. Llavors decideix exiliar-se a París tot i que va aprofitar per tornar en ocasions concretes.

Uns dies desprès del recital (dia 22) el diari Tarrasa Información va publicar una entrevista de Josep Ferrer i Grau a J. B. Humet en la que destaca que durant el concert hi van haver certes dificultats en el so.

 

 

 

Records del cinema a Terrassa (dels 70 a l’actualitat)

El divendres 3 de juliol de 1970, l’alcalde de Terrassa Sr. Donadeu fa la inauguració del renovat Cine-Teatre Principal, desprès d’unes importants reformes que modernitzen el local i entre altres coses inclouen la refrigeració i calefacció de la sala, el canvi de butaques, la inclinació del terra, una nova pantalla adequada per Cinerama, 3 nous projectors, un equip de so estereofònic de 6 bandes, etc. L’obra que va durar 2 anys va ser realitzada per l’arquitecte Mariano Serrano.
El Cine Dorado, que havia petit greus danys en les inundacions del 1962 i que va tenir que ser refet en part, va tancar definitivament el 13 de juny de 1970, tot i que uns anys desprès va continuar el nom com a sala de festes Club Dorado.
A principis dels 70 es posa de moda el cine d’art i assaig i els terrassencs que els agrada aquest tipus de cinema han de traslladar-se al Cine Art Alcazar de Sabadell ja que a Terrassa cap cinema ofereix aquesta programació.
Fins que el 25 d’octubre de 1973 entra en funcionament el Cine Club d’Amics de les Arts i JJ. MM. (inicialment utilitzant el local del Cine Regina els dijous per la nit). Uns anys més tard es constitueix com a sala de cinema d’art i assaig anomenada Art-7 per part del Cine Club d’Amics de les Arts i la societat Coral Joventut Terrassenca i es trasllada al primer pis de la seu d’aquesta darrera entitat.
Ignoro quan va començar, però podem afirmar que el Cine Sant Pedro (posterior Sala Crespi) emet pel·lícules el 22 de juliol de 1974.
El 18 de gener de 1978 s’inicia l’etapa de tancaments de sales amb la desaparició del Cine Alegria. Posteriorment, el Centre Social Catòlic decideix en una assemblea de socis celebrada el dia 27 de febrer del 1983 tancar el Cine Regina per ampliar els salons del Bingo i finalment, al 1985 tanquen també El Socialet (curiosament la programació de l’any 85 va començar amb la mateixa pel·lícula que es va projectar el dia en que es va inaugurar “Dersu Uzala” com si fos una crueltat del destí.
En referència al Regina permeteu-me uns records: primer al fet de que en aquesta sala va néixer Rialles i que, durant molts anys, va ser considerada la sala de cinema familiar (pel·lícules aptes pels nois i noies de Terrassa) i on s’hi van començar a celebrar les “17 hores de cinema”.
El 2 de juny de 1985 el Cine Imperial i El Recreo també tanquen definitivament i deixen a terrassa amb 3 úniques sales de cinema (Principal, Rambla i Catalunya) que en els propers anys tot i convertir-se en multicinemes acabaran tancant (Rambla-2002) o passant a ser de titularitat municipal (Catalunya-1999, Principal-2007).
L’època actual està representada per la construcció de dos grans complexos cinematogràfics, com han estat les 24 sales dels cines AMC al parc Vallès (1998) i les 11 sales dels cines Segle XXI (2004).