Una sortida a can Boada plena de records

Publiquem una nova fotografia de les que transmeten sentiments i aquest cop qui ens la fa arribar és el Josep Badrenas:

Veiem que ens diu:

“Avui m’entretenia repassant els darrers Records del Blog, i al llegir el “record d’una fotografia que transmet sentiments” m’ha vingut a la memòria que tinc algunes d’aquest tipus de fotografies. Evidentment, a cadascú se li transmeten els sentiments que està predisposat a rebre, i que se li desperten al tenir alguna de les fotografies a la vista, i nomes deixant anar una mica la memòria -si és que encara ens en queda- podem traslladar-nos, amb un xic d’imaginació, en algun punt concret de la nostra existència que ens faci recordar que hi érem i com érem.

En la foto a primer cop d’ull nomes s’hi reconeix un grup de persones, sense cap mes al·licient ni interès. Però si entrem en detall i fem us de la memòria, us puc dir que recordo vagament el dia de la foto. Jo hi surto, dels tres de dalt, el del mig. Tenia entre 16 i 18 anys.(1956/58). El fet és que alguns diumenges o festes, aprofitàvem per anar “a berenar a fora” o sigui, fer una sortideta al camp després de dinar. Aquesta concretament va ser a Can Boada del Pi, abans de rebaixar la muntanyeta, i  que en aquells temps queia bastant lluny de la ciutat i anar-hi a passar la tarda, a un punt des d’on es veia una bona panoràmica de la Terrassa d’aquells anys, era una opció bastant a l’abast, ja que s’hi podia anar a  peu.  

Un grup d’amics, els disponibles en cada ocasió, organitzàvem de tant en tant, una sortideta al camp, amb algunes de les nenes amb les que els diumenges anàvem a sardanes als Jardins del Frente de Juventudes, però la gràcia dels comentaris respecte a la foto, està en que a la excursió hi venien també les mares de les nenes, perquè deixar-les anar soles amb uns amics al camp el diumenge a la tarda era un perill…

Observeu lo poc preparats per anar d’excursió que anàvem. Els nois, amb camisa blanca i corbata, com es deia, ben “trajats”, les nenes amb faldilletes de carrer i les mares amb indumentària poc adient per l’ocasió. Dels pares ni idea…. Calia agrair a les mares el “sacrifici” que els tocava de fer, “per si un cas”,  perquè les nenes poguessin gaudir de la companyia dels presumptes pretendents. Malgrat tot això, us puc assegurar que ens ho passàvem tots plegats molt i molt bé i que aquelles sortides de tarda de diumenge no tenien preu!!!   Vaja, com avui…”.

Dono les gràcies al Josep per haver compartit aquesta foto i el seus records.

XVII Aniversari “Liberación de Tarrasa” (1956)

Aquest document, tracta de la commemoració que es feia cada any a Terrassa de l’Aniversari de la “Liberación de Tarrasa” i que, com podreu comprovar amb el programa d’actes que reprodueixo, era una festa molt important.

La salutació no te pèrdua i el llenguatge emprat és indescriptible, llegiu-lo i veure quina era la manera de dir les coses en aquells anys. Com veureu en els actes, el “Frente de Juventudes” era el gran protagonista, tot i que el que trobo més sorprenent és l’audició de sardanes que en aquells anys es devia veure com un acta purament folklòric. Destaco també el partit del “C.D. Tarrasa” justament amb el Real Madrid, tot un derbi.

Aquest document tindrà continuïtat amb un de similar que publicaré aviat en aquest blog.

Les sardanes a Terrassa -1904/05

Avui us porto el record amb imatge del primer cartell de Festa Major de Terrassa, del 1905, en anunciar sardanes com a part dels espectacles de la festa.

Les primeres ballades amb cobla, però, van fer-se a Terrassa al 1904 segons consta en una noticia apareguda en el diari Egara, el 15 de maig del 1904 en que anunciava una ballada a la plaça major a la sortida de l’ofici, el dia de la festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos.

Abans d’aquesta data hi ha referències de sardanes al final del segle XIX, però en aquests casos la sardana era interpretada per una orquestra de ball de saló com una peça més del seu repertori.

La primera festa major amb ballada de sardanes al Passeig, amb la cobla de Cassà de la Selva, va ser el 1904 i segons diuen va ser l’acte amb més èxit de tota la celebració, especialment per la seva significació popular i patriòtica d’aquells anys.

La primera cobla de la ciutat va dir-se “La Vallesana” i el seu primer concert va ser el 6 de setembre de 1906 a la seu de l’Agrupació Regionalista.