Un programa de la Festa de Santa Llúcia de fa 75 anys

1 12 2017

De nou ja tenim la Fira de Santa Llúcia al bell mig de la Plaça Vella i per aquest motiu us obsequiem amb una portada del programa de Festes que es va editar l’any 1942, o sigui ara fa just 75 anys.

Us recordem que de la fira ja n’hem parlat en altres posts d’aquest blog i que els podeu recuperar visitant:

Tot i que la diada de Santa Llúcia és el dia 13 a la nostra ciutat el mercat de Nadal cada vegada s’inaugura més aviat i aquest any ja ha començat el dia 1 de desembre.

Us desitgem a tots que en gaudiu i que compreu especialment a les parades solidaries que hi podreu trobar.

 

Anuncis




Ja s’ha instal•lat la Fira de Santa Llúcia a la Plaça Vella

4 12 2013

primera fira de santa llucia 1955Un any més ja tenim instal·lada la Fira de Santa Llúcia al bell mig de la Plaça Vella (s’inaugura el dijous 5 de desembre).

Us recordem que de la fira ja n’hem parlat en altres posts d’aquest blog i que podeu recuperar visitant:
La Fira de Santa Llúcia i les modistes
Per Santa Llúcia fa 50 i 100 anys

Una fira que porta el nom de la patrona de les modistes i cosidores i que la gent gran encara recordarà pels balls que s’organitzaven als locals del carrer Cremat el dia de Santa Llúcia al vespre.

La primera fira de pessebres, que encara no es deia de Santa Llúcia, es va fer l’any 1955 (la fotografia del record correspón a aquesta data) i va ser organitzada pels joves d’Acció Católica.





Els matalassers

21 01 2011

Els matalassers, sota l’advocació de Santa Llúcia, a part de confeccionar matalassos nous anaven per les cases a esponjar i esventar la llana de dins dels matalassos vells. Desprès d’haver-la rentat juntament amb la funda procedien a batre la llana en l’aire i per això aquesta activitat es solia fer als terrats o en llocs ben ventilats.
La llana s’havia de picar bé per tal de deixar-la ben flonja i treure’n les impureses i, per aquesta feina, es feien servir dues vares corbades de freixe amb els extrems ben prims. Qui ho hagi vist fer encara recordarà el soroll tant característic que feien aquells bastons picant la llana (ziu, ziu, ziu!). Un cop batuda es tornava a posar en la funda o sac procurant que aquesta quedés ben esbarriada (repartida) per tal que no fes bonys i es cosien les costures amb “agulles saqueres” fent la “vora a l’anglesa” (el cosit a l’anglesa es basa en fer un bordó al voltant dels matalàs perquè així quedi més quadrat).
Posteriorment es procedia a l’embastat, que consistia en passar unes vetes (bastes) de 30 a 40 cm. pels ullets (una sèrie de forats que hi havia a banda i banda de la funda) amb l’ajuda d’una llarga agulla de matalasser i a fer una forta llaçada estrenyent els dos costats del sac. Aquestes vetes ajudaven a que el farcit quedés subjectat i no es concentrés a un costat a un altra del sac. La darrera feina era cosir els cantons per donar-li la forma definitiva al matalàs.
A mitjans del S. XX van anar desapareixent degut a l’aparició de nous matalassos d’escuma, de molles o de materials sintètics. Els matalassos es podien confeccionar de diversos materials. El sac o funda podia ser de cànem o més habitualment de roba de cotó i el  farcit s’omplia de palla pels més pobres (m’han dit que també es feia servir una mena d’herba seca però no en sé el nom), de cotó, de miraguà o principalment de llana. De fet el miraguà era utilitzant normalment pels coixins i les vànoves, en les que les cases riques feien servir el plomall d’oca. A casa dels pares els matalassos eren de cotó ja que deien que la llana es corcava mentre que el cotó no. Les teles de la funda de cotó anomenades “fustany”, normalment eren de ratlles banques i blaves, encara que també n’hi havia de ratlles blanques i vermelles i d’estampades amb flors.
La creença popular deia que la llana havia de ser “tosa” i es tenia que rentar mentre hi hagués lluna vella ja que així no s’arnava.
Una curiositat: La Sra. Carme Gros que havia vingut d’Osca a Terrassa amb la seva mare per treballar de minyona, em va explicar que la primera expressió en català que va aprendre va ser precisament la paraula “matalàs” i és que quan la va sentir per primera vegada es va quedar ben espantada. Imagineu-vos per una persona que només parla el castellà sentir la paraula “matalàs !” a dins d’una casa. De ben segur que deu creure que algú vol matar a un altra.

Recodeu que també en vàrem parlar al record: link carrer topete





Per Santa Llúcia fa 50 i 100 anys

12 12 2008
Fa 50 i 100 anys

Fa 50 i 100 anys

L’any passat ja havia publicat un article sobre la festivitat de Santa Llúcia, (click aqui si el voleu veure).

Aquest any he recuperat dos articles apareguts a la premsa local, un de fa 50 anys (del setmanari La Creuada del 12-12-1908) i l’altre de fa 100 anys (del diari Tarrasa Información del 11-12-1958).

Així podreu observar com va anar evolucionant la celebració de la santa, fa cent anys amb una missa i unes sardanes i fa 50 anys amb missa, partit de futbol, concert, sardanes, dinar pels cegs, espectacle, rosari I ball amb l’orquestra “Hot Club” (de la qual en vaig parlar fa uns dies).





La Fira de Santa Llúcia i les modistes

6 12 2007

Fira Santa Llúcia

El dia 8 de desembre era el dia en que s’estrenaven els abrics i la roba d’hivern i més o menys per aquestes dates s’inauguren les anomenades Fires de Santa Llúcia (tot i que la diada és el dia 13), que a la nostra ciutat s’ha vingut fent a la Plaça Vella.

La Festa de Santa Llúcia era especialment celebrada per les modistes ja que és la seva patrona.

Desprès de la missa del rosari cantat que es feia a l’església del sant Esperit, es cantaven els goigs de Santa Llúcia. Fixeu-vos si era important aquesta celebració que en els anys 50-60 es feien concerts, balls de sardanes, òpera i balls de saló. També es van organitzar durant anys els concursos de vestits de paper.

La Fira tots la coneixem, ja que segur que de petits o de grans hi hem passejat i hem acabat comprant-hi una figureta, abans de terrissa i ara segurament de plàstic. Però del tema dels pessebres i del Nadal ja en parlarem un altre dia.