El teatre al Casal de la Sagrada Família

  A principis dels anys 20 el barri de ca n’Aurell era un barri suburbial sense cap equipament públic important. Els carrers sense asfaltar i amb antics trams de les rieres que  creuaven el barri a cel obert i un munt de nens i nenes sense cap lloc on passar les seves estones d’esbarjo. Tampoc hi havia cap centre educatiu ni escola pública o privada, de manera que molts nens no tenien on estudiar. Aquest fet va motivar que en Mossèn Homs, rector de Sant Pere, al qual pertanyia aquell barri, decidís que s’havia de construir una escola al bell mig del barri.
El terreny que es va comprar era situat al carrer de l’Infant Martí, cantonada amb el de Galvany i el 24 de desembre de 1924 s’hi posa la primera pedra de l’edifici (obra d’en Faust Aymerich) destinat a l’escola i al patronat que se’n faria càrrec, sota l’advocació de la “Sagrada Família” (podeu trobar més info a l’Edifici de la Campana).
En aquest local destinat a escola de nois i noies també s’hi feien les classes de Catecisme i més endavant es van crear l’escola Dominical i la Nocturna destinades a noies treballadores.
Aquest local va quedar de seguida petit i no permetia acollir-hi cap més activitat. Per això el 21 de gener de 1934 s’inaugura un nou espai al primer pis del carrer Galileu, 15, conegut com el Casalet, d’uns 80 metres quadrats i on s’hi va instal·lar una cabina de cinema i un escenari per representar obres teatrals, especialment els diumenges.
Desprès de la guerra es va habilitar l’edifici del carrer Infant Marti, 103 i s’hi va construir una gran sala d’espectacles on ja al mateix Nadal del 1939 s’hi va representar l’obra de “los pastorcillos en Belén” i es van adquirir un terrenys del costat per habilitar-hi espai on practicar esports. Naixia doncs amb força aquest nou espai dinamitzador del barri, arribant-se a publicar el seu propi butlletí informatiu, en castellà, el mes de novembre de 1941, sota la presidència d’en Salvador Cardús.
Els dies festius es projectaven pel·lícules, i l’any 1943 es va inaugurar el teatre d’estiu amb un gran èxit de públic que venia d’altres punts de la ciutat i que va donar un fort impuls a la secció de Teatre del Casal de la Sagrada Família. Per il·lustrar aquest record un adjuntem unes fotografies de diverses obres teatrals realitzades en aquest espai i que han estat cedides per les veines del barri, la Sra. Emilia Farré Copons i la Sra. Librada.

Presentació a Terrassa de la Revista Vallesos dedicada a la Nevada del 1962

  S’ha presentat a Terrassa, a la llibreria Abacus, el quart número de la revista Vallesos, que dedica el seu dossier central a la històrica Nevada del 1962. Aquest acte ha estat co-organitzat amb GCT Working Group que és un grup d’empreses que ja va col•laborar no fa pas massa en l’edició del llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones” i que té la seu en el mateix edifici del Gran Casino.
L’acte, presentat per en Vicenç Relats director de Vallesos, ha dedicat una primera part a tractar el tema de la Nevada del 1962 amb intervencions d’en Santi Rius, autor de l’article dedicat a Terrassa de la revista i que va explicar que el que ha fet ha estat recollir un grapat d’anècdotes que li van arribar des del seu blog “records de Terrassa”. També ha intervingut el bomber Jaume Ruy, que va viure en persona els esdeveniments d’aquells dies i va explicar com se les van empescar per poder ajudar als barris més desvalguts amb uns cotxes sense cadenes i en els que amb ajudes de cordes van poder finalment prestar l’ajuda necessària. L’apartat gràfic ha estat a càrrec de la Teresa Cardellach que ha presentat un recull fotogràfic de l’Arxiu Municipal, tot destacant que segurament moltes imatges d’aquella jornada encara resten en els àlbums particulars de molts terrassencs. Finalment s’ha passat un recull de fotografies de ciutadans que les han fet arribar al blog dels records juntament amb una filmació de la nevada del desaparegut cineasta Joan Casamada.
 En la segona part de l’acta han intervingut l’artista Jordi Grau que ha explicat la seva trajectòria en el món de la recuperació i creació d’elements de la cultura tradicional, com són els capgrossos i els gegants de la nostra ciutat i també cal destacar la presencia d’en Salvador Cardús, conegut periodista i sociòleg terrassenc que ha explicat aspectes personals de com Terrassa ha influït en el seu aprenentatge i els seus valors com a persona alhora que ha explicat com veu la ciutat de Terrassa en el context actual del nostre país.

L’acte ha conclòs amb la intervenció d’en Joan Antoni Gallardo, regidor delegat de Presidència, Relacions Internacionals, Premsa i Imatge i Comunicació de l’Ajuntament de Terrassa que ha destacat la importància d’una publicació com Vallesos que ajuda a conèixer millor les peculiaritats de les diferents poblacions que composen aquest àmbit geogràfic i humà.
Nota: El vídeo d’en Casamada amb les fotografies el podeu visualitzar a l’adreça: http://youtu.be/1X8bTDB43Jo, mentre que d’altres imatges de la nevada les podeu veure en aquest pdf en alta qualitat: Nevada Vallesos Arxiu Municipal

Us convidem a la pesentació de la Revista Vallesos a l’Abacus

Hola amics dels Records de Terrassa. Ens fa molta il·lusió convidar-vos a que ens feu costat aquest dimecres dia 16 de gener a les 7 de la tarda a la llibreria Abacus (Gran Casino de Terrassa) al carrer FontVella 78. A aquesta hora es presentarà a Terrassa el nou número de la revista Vallesos, que ha dedicat el seu dossier central a la històrica Nevada del 1962.

Com ja us vaig explicar en un post anterior en aquesta publicació s’hi han recollit alguns dels vostres records i crec que pot ser interessant de que vingueu a compartir una estona del vostre temps a l’entorn d’aquest acte.

A més de parlar de la Nevada, comptarem amb la presencia d’en Salvador Cardús, d’en Jordi Grau, de na Teresa Cardellach, d’en Ramon Guinjoan i d’en Vicenç Relats, director dels Vallesos. És segur que hi haurà presencia de representants polítics del nostre Ajuntament i espero que hi haurà molts amics que, com vosaltres, seguiu des de fa temps aquest petit espai dels records de la nostra ciutat.

Us deixo aquí el pdf de la invitació i no cal que confirmeu l’assistència, només cal que vingueu amb ganes de passar-vos-ho bé: invitaterrassa Vallesos

Les antigues esglèsies de Sant Pere (6ª)

Durant la guerra civil a Terrassa es produeix la destrucció d’una part del patrimoni religiós de la ciutat per part d’escamots revolucionaris i es cremen diverses esglésies. A les esglésies de Sant Pere cremen algun altar, imatges i l’orgue, però s’aconsegueix salvar la resta gràcies a la voluntat d’en Josep Rigol i altres components de la Junta de Museus local.

En la fotografia podem observar el cartell que van penjar a l’entrada del recinte i on deia: “Edifici incautat pel Comitè d’enllaç Anti-Feixista, destinat a Museu Arqueològic. Respecteu-lo”.
En la fotografia de la dreta podem observar alguns dels que van ajudar a salvar Sant Pere, en Conrad Padrós (dret al costat de la porta), Josep Rigol (assegut a l’altre costat d ela porta), Salvador Cardús (dels 3 que estan assguts junts és el primer de la dreta), Baltasar Ragón (el del mig) i el mateix fill d’en Salavador Cardús (el de l’esquerra). Els podem observar al costat de la porta de la rectoria i d’un antic pou que actualment ha desaparegut amb les restauracions.

Tot i la guerra civil la Junta de Museus local decideix seguir amb els projectes de restauració de les pintures murals de l’absis de Santa Maria. Entre 1937 i 1938 s’arrenquen les pintures gòtiques que tapen les més antigues, d’època pre-romànica i es consoliden aquestes darreres. En la foto de la dreta, de l’any 1929, podeu observar les antigues pintures gòtiques abans de ser arrencades.
En una fotografia feta pel matex Ragon podem observar el grup d’amics, abans esmentat, amb pics i pales l’any 1938.
Una anècdota que m’han explicat diu que el Sr. Rigol va demanar a un amic seu que tenia un carro i un cavall, un tal Padròs, que l’ajudés a traslladar algunes obres d’art del recinte a un amagatall, de manera que aquestes van restar amagades fins a la fi de la guerra (d’aquest lloc on es van amagar no us en puc dir rés, ara per ara).
Desprès de la Guerra Civil passen uns anys que no s’hi fa rés en el recinte i no és fins l’any 1947 que a l’església de Santa Maria i sota la direcció de  Josep de C. Serra i Ràfols i Epifàni de Fortuna es procedeix a l’excavació interior fent l’aixecament del paviment de la nau. Us mostro dues fotografies, una dels anys 30 abans de les excavacions i l’altra del 1947 en que es va fer la troballa d’una piscina baptismal, just al forat que es pot veure en la part dreta de la fotografia.
Uns anys més tard, al 1959 es descobreixen sitges, murs i enterraments al carrer de l’església i a la plaça del rector Homs, sota la direcció d’en Salvador Alavedra.

La revista “Al Vent”

Avui recordarem una revista terrassenca anomenada “al vent”que es va editar a terrassa en els anys de la transició. El director en aquela època era en Jaume Comellas, el cap de Redacció en Jordi LLonch i com a redactors hi trobem personatges prou coneguts a la ciutat com en Manel Sarrau, el Salvador Sabrià, la Katy Fernández o el Salvador Cardús, entre molts d’altres. En el meu arxiu disposo d’alguns exemplars de l’època i avui he triat dues portades per il·lustrar aquests comentaris.

La més antiga (nº19 de l’any 1979) parla del moviment escolta a la ciutat i com que ja en vaig parlar amb un article anterior poc més en podré dir. En l’altra (nº34 de l’octubre del 1980) ens parla d’un projecte de militarització del massís de Sant Llorenç.

Us imagineu l’actual Parc Natural convertit en caserna militar? Potser, ara que s’està discutint sobre la conveniència de regular el nombre de persones que puja cada cap de setmana a la mola, la solució seria militaritzar l’espai i posar una tanca que no deixés entrar ningú al Parc… sic! No fem bromes que igual hi ha algun espavilat que s’ho pren en serio i ho acaba proposant.