Butlletins antics (4): el de l’Orfeó Montserrat

L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà.

El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó.

A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit (veure full de la dreta).

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

En la fotografia podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la cançó de la Senyera de l’Orfeó Montserrat, abans esmentada.

Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci.

Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó Montserrat que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major de Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.

Records del cinema a Terrassa (del 1905 al 1910)

El 25 d’agost de 1906 s’inaugura el Cafè Condal a la Placeta de la Font Trobada i el 13 d’octubre s’inaugura la sala d’espectacles Ars Lucis al pis de sobre del mateix cafè i on s’hi programen sessions de teatre i de cinema, sota la direcció de l’artista Joaquim Vancells, un dels introductors del modernisme a la nostra ciutat.
D’aquesta època destacaré l’anunci al 1907 de sessions de cinematògraf a la Casa del Poble i també la noticia de la construcció d’un nou cinematògraf, situat al carrer de Llessamí (avui carrer Gaudí) cantonada amb la Rasa i que formaven part dels jardins de la casa Amat, per part de l’empresari Sr. Galízia. Podem destacar que no fa pas masses anys aquest espai, posteriorment ocupat per uns tallers industrials, serà l’escollit per construir un nou teatre que portarà per nom precisament el de Teatre Alegria, en honor al seu origen.
Aquest nou edifici del Cine Alegria construït com a cinematògraf es va inaugurar el 8 de juny de 1907 i el nom es va posar en honor a uns famosos artistes de circ d’aquella època.
Un fet destacable és que el 3 d’octubre del 1907 es projecta al Teatre del Retiro una pel·lícula en colors feta a Terrassa que porta per títol “Al acostarse una novia”.
Desprès que el Sr. Galízia va perdre la concessió de les projeccions al Teatre del Retiro, aquestes van seguir però ara en mans del propietari del local, el Sr. Josep Domingo Casanelles, i sota la nova denominació de Cinematògraf Universal, tal i com podem veure en el retall de la revista Egara. Una curiositat es l’aparell sonor que s’hi va presentar durant la Festa major del 1908 que portava per nom “Chronomegaphone” de la casa Gaumont.
Arran del tancament del cinema de l’Ars Lucis, al desembre del 1907, la Joventut Catòlica va comprar els aparells cinematogràfics a la societat Vancells i companyia per 1.550 pessetes i el 23 de gener del 1909 es va inaugurar el nou cinematògraf anomenat Sala Montserrat als seus locals al Centre Social Catòlic.
Una curiositat ens indica que el 13 de novembre del 1910 el mestre Sr. Abad inaugura el “cinema instructiu” com a nou mètode pedagògic, al seu Col·legi Egarense situat al carrer Topete.