Records del cinema a Terrassa (les 17 hores de cinema)

17 12 2010

Organitzades per cine-club d’Amics de les Arts i JJ.MM. que es van fer primer al Regina i desprès en altres cines, com el Rambla o el Principal. La temàtica de les 17 hores era variada i cal dir que alguns anys la qualitat de les pel·lícules triades era més aviat baixa.
Jo recordo especialment una sessió al Regina en que projectaven la pel·lícula “cantando bajo la lluvia” que a mi m’agradava molt i, que degut a que la van programar a una hora intempestiva de la nit, quan la van fer jo no la vaig poder veure doncs estava ben adormit. La veritat és que anar a les 17 hores era tota una aventura i era habitual que la gent s’emportés beguda, entrepans i fins i tot algun llibre per ajudar a passar les hores o per distreure’s mentre projectaven alguna pel·lícula que no els interesses gens. De fet, molta gent no comprava tot l’abonament sinó que ho feia només pel nombre de pel·lícules que veritablement li interessava veure.
Una curiositat: a l’estiu del 1988 es va fer la darrera edició al cine Principal, en una jornada en que es va produir una agressió al director Sr. Antonio Verdaguer, per part de gent que s’havia quedat sense entrades. A la foto de l’esquerra podeu veure una imatge d’aquesta darrera edició.





Records del cinema a Terrassa (dels 70 a l’actualitat)

21 10 2010

El divendres 3 de juliol de 1970, l’alcalde de Terrassa Sr. Donadeu fa la inauguració del renovat Cine-Teatre Principal, desprès d’unes importants reformes que modernitzen el local i entre altres coses inclouen la refrigeració i calefacció de la sala, el canvi de butaques, la inclinació del terra, una nova pantalla adequada per Cinerama, 3 nous projectors, un equip de so estereofònic de 6 bandes, etc. L’obra que va durar 2 anys va ser realitzada per l’arquitecte Mariano Serrano.
El Cine Dorado, que havia petit greus danys en les inundacions del 1962 i que va tenir que ser refet en part, va tancar definitivament el 13 de juny de 1970, tot i que uns anys desprès va continuar el nom com a sala de festes Club Dorado.
A principis dels 70 es posa de moda el cine d’art i assaig i els terrassencs que els agrada aquest tipus de cinema han de traslladar-se al Cine Art Alcazar de Sabadell ja que a Terrassa cap cinema ofereix aquesta programació.
Fins que el 25 d’octubre de 1973 entra en funcionament el Cine Club d’Amics de les Arts i JJ. MM. (inicialment utilitzant el local del Cine Regina els dijous per la nit). Uns anys més tard es constitueix com a sala de cinema d’art i assaig anomenada Art-7 per part del Cine Club d’Amics de les Arts i la societat Coral Joventut Terrassenca i es trasllada al primer pis de la seu d’aquesta darrera entitat.
Ignoro quan va començar, però podem afirmar que el Cine Sant Pedro (posterior Sala Crespi) emet pel·lícules el 22 de juliol de 1974.
El 18 de gener de 1978 s’inicia l’etapa de tancaments de sales amb la desaparició del Cine Alegria. Posteriorment, el Centre Social Catòlic decideix en una assemblea de socis celebrada el dia
27 de febrer del 1983 tancar el Cine Regina per ampliar els salons del Bingo i finalment, al 1985 tanquen també El Socialet (curiosament la programació de l’any 85 va començar amb la mateixa pel·lícula que es va projectar el dia en que es va inaugurar “Dersu Uzala” com si fos una crueltat del destí.
En referència al Regina permeteu-me uns records: primer al fet de que en aquesta sala va néixer Rialles i que, durant molts anys, va ser considerada la sala de cinema familiar (pel·lícules aptes pels nois i noies de Terrassa) i on s’hi van començar a celebrar les “17 hores de cinema”.
El 2 de juny de 1985 el Cine Imperial i El Recreo també tanquen definitivament i deixen a terrassa amb 3 úniques sales de cinema (Principal, Rambla i Catalunya) que en els propers anys tot i convertir-se en multicinemes acabaran tancant (Rambla-2002) o passant a ser de titularitat municipal (Catalunya-1999, Principal-2007).
L’època actual està representada per la construcció de dos grans complexos cinematogràfics, com han estat les 24 sales dels cines AMC al parc Vallès (1998) i les 11 sales dels cines Segle XXI (2004).