La portera del Gran Casino l’anomenàvem “Rebeca”

24 02 2017
Saló del restaurant

Saló del restaurant

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:

Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.

“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.

També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.

aranyes-de-cristalls-del-gran-casino

làmpades de cristall

Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.

Soterrani

Soterrani

Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.

Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:

casament-font-gran-casino1 casament-font-gran-casino2

Anuncis




Records del cinema a Terrassa (calaix de sastre)

22 12 2010

En aquest record aprofitaré per comentar algunes coses que m’han quedat per explicar-vos:
El cinema en 3D: el cine Rambla va ser el pioner en les projeccions de cinema en 3D a l’any 1936, encara que l’invent no va reeixir i va quedar abandonat.
Les pel·lícules en Color: La primer pel·lícula en color també es va projectar al Rambla i va ser “La Feria de las Vanidades”.
La imitació dels artistes: El que succeïa al cinema va arribar a ser tant popular que la gent seguia el que feien els actors com si fossin els seus ídols. Es pentinaven a l’estil de l’artista de moda i fins i tot es vestien com ells o es posava de moda algun complement. És ben coneguda la mítica pel·lícula “Rebeca” en que el jersei que portava la protagonista va donar nom a tota
una peça de vestir (podeu veure en la imatge la celebre rebeca) . També es van posar de moda les permanents per part d’una artista en concret que les lluïa en les seves pel·lícules.
Una curiositat: M’han explicat que a Terrassa hi havia un ciclista que era l’encarregat de portar les bobines de les pel·lícules d’un cinema a l’altra, ja que la mateixa pel·lícula es projectava en dos cinemes a la vegada. A Terrassa era popular un ciclista que portava els rotllos, penjats a l’esquena, de l’Alegria al Dorado (Doré).
El canvi de rotllo de la pel·lícula i el negoci exigien una parada a la meitat de la projecció i era llavors que molta gent aprofitava per anar al lavabo o al bar. Si tenim en compte que els rotllos de les pel·lícules eren de cel·luloide i que aquest és un material altament inflamable entendrem que el seu transport i manipulació era una feina delicada. De fet era bastant comú que es pugues cremar la cinta de la pel·lícula si es quedava enganxada degut al calor de la llampada del projector (a la dreta podeu veure la sala del projector del Catalunya l’any 1954).