Més sobre les antigues lleteries de Terrassa (4)

11 12 2012

Per finalitzar aquest recull de records de les lleteries us vull mostrar un retall de data 16 de desembre de 1938, del setmanari El Dia, que en plena guerra civil anuncia una sanció per la mestressa de la lleteria del Raval de Fermí Galàn (actual Raval de Montserrat) na Maria Anter i Argelich de la lleteria anomenada Casa Calaf (antiga lleteria de Pau Calaf).

Com podeu comprovar la sanció és per negar-se a vendre llet a una persona que li va presentar el full mèdic i en canvi oferir-la d’estraperlo (a un preu abusiu) i, a més de la multa, aquesta senyora ens indica la noticia que va ser detinguda i tancada a la presó. Del que en va passar desprès no en tenim coneixement.lletera

De les aportacions rebudes, cal nomenar un parell de dades: una sobre una lleteria que m’han dit que hi havia al carrer Vallparadís, Cal Ballarà i l’altra sobre les lleteres que s’utilitzaven per anar a buscar la llet que l’amic Ricard Font ens ha recordat tot enviant-nos la imatge adjunta. (per cert no us perdeu l’anècdota que trobareu als comentaris sobre una vaqueria i la riuada del 62)-

Imatges que s’han rebut en els comentaris adjunts:.el_conte_de_la_lletera Lletera gran





Refugis de la guerra civil: refugi 1

8 04 2010

Des que va esclatar la Guerra Civil fins que aquesta va arribar a Terrassa va passar molt temps i des del principi ja es va parlar de la necessitat de construir refugis per protegir a la població civil de possibles atacs aeris (en el retall de el Dia del 16 de gener del 1937 ja es pregunta quí els hauria de construir).

El fet és que l’Ajuntament va creure que era una bona idea fer-los i va encarregar els projectes dels refugis a Lluís Sapés i Melcior Vinyals, que eren l’enginyer i l’arquitecte municipals de l’any 1937. Ells van ser els responsables del disseny i els qui es tenien que encarregar de la construcció dels diferents refugis a realitzar a diferents indrets de Terrassa.

En el plànol del refugi anomenat “número 1” podem apreciar que el seu emplaçament es situava al bell mig del Raval (llavors anomenat Raval de Fermí Galan) i amb una entrada des de l’ajuntament i l’altra des de la plaça de la Independència. Si us hi fixeu veureu que el cost previst era de 289.200 pessetes (del 1937). En el proper record seguirem parlant d’aquests refugis.