Butlletins antics (2): el del Círcol Tradicionalista

L’exemplar que us mostro és del març del 1925 i correspon al Círculo Tradicionalista que tenia la seu al carrer de Sant Jaume, 2 i posteriorment a la Rambla d’Egara, 31 (al 1926) i finalment al carrer de l’Era, 9 (al 1927).

Com podem observar en el seu lema “Déu, pàtria, furs, Rei” quedava ben patent que era monàrquic (carlista) i cristià i aquest darrer detall queda encara més clar si llegim el seu primer contingut en que detalla que han de fer els socis durant la quaresma: dejunar i fuig de diversions encara que siguin licites.
M’he quedat una estona pensant en quines deurien ser considerades diversions licites en aquells anys: llegir? Practicar esport? Cuinar? o potser Caçar mosques? … en fi que els preceptes religiosos són insondables.
Per cert, és ben curiós que el contingut del butlletí sigui en català i el nom de l’entitat estigui en castellà, no creieu? De fet cal indicar que això va canviar i a finals del 1927 el butlletí ja havia canviat i es deia Butlletí del Círcol Tradicionalista.

Aquesta entitat va ser fundada per en Ramon Parés i Vilasau (del que ja n’havíem parlat al post: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2013/01/04/nadal-del-pobre-al-1934/),

En Ramon Parés va néixer a Barcelona el 11 de gener de 1882, en el carrer Gombau, 5-7, 4.º de Barcelona. Era el tercer fill de Josep i Maria Lluïsa i el germà petit de Josep Maria de Gil, darrer capellà custodi de la Cripta de la Sagrada Família des de 1905 i gran amic de Gaudí.
Es va casar amb Francesca Sallent i Casanovas, natural de Barcelona, a la parròquia de Sant Francesc de Paula i, per motius laborals, es van establir a Terrassa, essent el seu darrer domicili el núm. 29 del carrer de Sant Leopoldo. Van tenir tretze fills, dels que només en restaven vius 7 a l’agost del 1936.
En Ramon va treballar com a cap de recursos humans de Can Marcet i a la fàbrica Aymerich i Amat. A més de fundar i presidir el Círculo Tradicionalista va ser directiu del Somatén, rebent la Creu de Cavaller de 1.ª classe del Mèrit Militar i també va ser conseller carlista de l’Ajuntament de Terrassa (de 1909 a 1917). També va fundar i organitzar la Creu Roja de Terrassa, que va presidir des de 1930.

En les eleccions municipals del 1931, va ser candidat del Comitè Monàrquic però va perdre i com que van ser les eleccions que van portar a la proclamació de la II República, en Ramon i la seva família van decidir deixar Terrassa per tornar a Barcelona.
Al principi de la Guerra Civil en Ramon va ser denunciat (tinguem en compte que els Carlistes donaven suport al alçament) pel Comitè del carrer de Sant Antoni, 32 i que ocupava la Casa Lluís Salvans. Va ser detingut a Barcelona el 27 d’agost del 1936 i citat a declarar a Terrassa l’endemà. Se sap que va sortir la matinada del 28, però mai no va arribar als jutjats, ja que va ser assassinat al trencall de Can Viver que porta a Torre Bonica. Diuen que abans de morir va dir: “Moro pels meus mis ideals religiosos i patriòtics i que no poden ser abatuts pel plom de les vostres bales; l’Espanya catòlica és immortal”. “Els meus fills lluitaran per ella i la veuran triomfant”. Va ser enterrat en el cementiri de Terrassa i el 29 d’octubre del 1939 es va celebrar un funeral per la seva ànima i per la del seu fill Ramon Maria, desaparegut a la batalla de l’Ebre.
Tornant al Círcol cal indicar que hi havia diferents seccions de les que podem destacar l’escola Orfeònica (de la que en va ser director en Ramon Serrat i Fejula), l’agrupació benefica de Margarides, l’excursionista, la de teatre i la de Socors. La secció de Teatre deuria tenir certa importància ja que al programa de la Festa Major del 1928 s’anuncia que es representaven obres al teatre del Círcol Tradicionalista, juntament amb els teatres Principal i Alegria ( l’esquerra podeu veure l’anunci en el programa de la Festa Major del 1935).
Aquest butlletí es va editar del 1925 al 1934 i al produir-se la Guerra Civil (1936) alguns dirigents del Círcol van ser perseguits, tal i com li va passar a en Miquel Suaña Picañol, perseguit per ser vicesecretari del Círcol Tradicionalista i que va tenir que amagar-se a Manresa, a casa de Antoni Invers Pi, un poc reconegut mestre terrassenc.

Aportació: L’amic Rafael Aróztegui, en relació al post, ens envia una fotografia dels anys trenta en que comenta que podria tractar-se de l’orfeó dels tradicionalistes. Segons ens indica, en aquest grup hi ha el mestre Serrat, el seu pare i la seva mare ja que com ell diu “té entès que hi cantaven” (la foto creu que esta feta a Vinaròs, tot i no poder-ho assegurar.)

Nadal del Pobre al 1934

Segons m’han explicat, abans de la guerra civil, durant les festes de Nadal a Terrassa de l’any 1934 es va organitzar una tómbola benèfica per part de la secció femenina del “Circol Tradicionalista”, anomenada “Agrupació Benèfica de les Margarides”, dins de la campanya anomenada “Nadal del Pobre”.

D’aquest fet només he trobat un primer anunci del dia de la inauguració l’any 1934. En aquesta primera tómbola benèfica es van recaptar 2.500 pessetes i, pel que sembla, l’any 1935 (segón anunci a la dreta) es va fer una segona edició d’aquesta acció benèfica, desapareixent ja el 1936, desprès de la incautació del local del Cercle el juliol d’aquest any.

Nota històrica: El Cercle Tradicionalista va ser fundat a Terrassa per en Ramon Parés i Vilasau d’origen barceloní, però que s’establí a Terrassa al carrer de Sant Leopold, número 29 per treballar com a cap de recursos humans de Can Marcet i de la fàbrica Aymerich i Amat. Va ser ell qui va fundar també la Creu Roja de Terrassa a més de dirigir el cos del Sometent. Va arribar a ser regidor de l’ajuntament de Terrassa i diputat.
El juliol de 1936, el partit polític d’en Ramon Parés, la Comunió Tradicionalista, es va sumar a l’alçament militar del general Franco. Poc desprès, va ser denunciat i detingut a Barcelona i, el dia següent, el 28 d’agost de 1936 va ser traslladat a Terrassa on, abans d’arribar-hi, va ser assassinat prop del trencall de Can Viver.