Fa 50 anys que va actuar Pete Seeger a Terrassa

1 02 2021

El cantautor Pete Seeger tenia que actuar al pavelló de la Sagrada Familia de Terrassa el dilluns 1 de febrer de 1971 (avui hauria fet 50 anys), però finalment es va posposar fins el diumenge 7 de febrer del mateix any a dos quarts de vuit de la tarda.

Cal dir que aquest va ser el primer i alguns diuen que únic recital del cantant a Catalunya. Però en realitat una setmana més tard va actuar de forma clandestina al bar Llopart de Sants, ja que el concert que estava previst fer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona havia estat prohibit pel Governador Civil.

Aquest mateix Jordi Llopart va ser qui va fer la presentació del Pete Seeger a Terrassa, gracies a l’amistat que tenia amb el llavors prohibit cantautor Raimon, que també li va dedicar una paraules i que és qui havia fet possible que el cantant americà vingués a casa nostra. En el misteri queden les raons que van fer  que no es prohibís també el recital de Terrassa que oficialment constava que era organitzat per Carites de la parròquia de Sant Llorenç, tot i que en realitat els organitzadors era un Comité de Solidaritat amb els Presos, que llavors era una entitat totalment clandestina.

Pete Seeger als anys 60 i 70 va ser un dels cantautors de folk més importants pel jovent, ja que les seves cançons i les seves lletres havien estat traduïdes al català i quasi tothom les coneixia. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes d’arreu del món.

Segurament molts dels que llegiu aquest article recordareu We Shall Overcomem (https://youtu.be/M_Ld8JGv56E), Where have all the flowers done (https://youtu.be/PS3-lyqCl80) o Down by the Rivereside (https://youtu.be/bYe-bLaqhhY) per citar-ne algunes.

Frases com “No serem, no serem moguts / igual que el pi a prop de la ribera” formen part de tota una generació on els cabells llargs i el pantalons acampanats eren senyes d’identitat per mols joves.

Finalment el dia 7 es va poder celebrar el concert en un pavelló ple com mai s’ha vist, amb 3.098 entrades venudes (però va entrar més gent ja que en algun punt es van trencar els controls), amb assistents provinents de tota Catalunya i rodejat de fortes mesures de seguretat amb policies (grisos) a cavall i la secreta infiltrada entre la gent. Les entrades es podien comprar de forma anticipada a la llibreria Àmfora de la Plaça Vella, 14 (llavors Plaza de España).

Qui hi va anar segur que encara recordarà l’efecte que feia passar pel costat d’aquells cavalls i aquella sensació de que volies fer quelcom de diferent en una època on el final de la dictadura la feia encara més temible. Llavors faltaven encara 4 anys i escaig perquè Franco moris. Per sort el concert es va desenvolupar sense incidents i no hi va haver cap detenció.

Desconec si es va fer alguna gravació del recital, però perquè us en feu una idea us deixo un vídeo d’un recital seu de l’època (Berlín 1967):

Si voleu escoltar un enregistrament fet en el concert clandestí del Bar Llopart de Sants fet 7 dies després del concert de Pete Seeger a Terrassa feu clik aquí: https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20140208/aquella-matinal-de-pete-seeger-en-sants-3084867?jwsource=cl
Per cert, algú té alguna fotografia del recital? Jo no n’he trobat cap.





La llibreria l’Àmfora (2)

5 02 2010

amfora 1986

amfora 1986

L’Àmfora va ajudar molt a recuperar la cultura catalana a la nostra ciutat i va participar amb l’organització de molts actes paral·lels, com els recitals de la Nova Cançó al 1964 al Teatre Alegria i al casino del Comerç. Per la llibreria van passar personatges com en Serrat, en Raimon, en Porcel, en Bartra, etc. En el local s’hi van muntar tertúlies i s’hi organitzaven exposicions i diades.

Però hem de recordar que ens trobem en els anys del franquisme i aquest tipus de coses molestaven bastant a les autoritats i fins i tot la llibreria rep inspeccions i multes per actes tant increïbles com exposar un mapa dels països catalans. L’Any 1965, pel juny, la llibreria passa l’ensurt més gran ja que algú els avisa que un grup feixista pretén cremar-la. Davant l’amenaça es decideix fer una vetlla durant tota la nit i vigilar des del terrat i des dels cotxes aparcats a la plaça vella els moviments dels qui passessin per davant de l’establiment, però finalment no es presenta ningú. Posteriorment s’ha conegut que finalment l’acta no es va dur a terme gràcies a la intervenció de l’alcalde de Monistrol ja que ell estava interessat en adquirir l’edifici i no el volia cremat.

tancament 1989

tancament 1989

El mateix governador civil havia arribat a dir-li al batlle de Terrassa: ” si usted no les puede sacar lo haremos nosotros por usted” i, fins i tot, els van arribar a tancar el llum durant 3 mesos i van tenir que il·luminar-se a base de llums de carbur. Alguns vidres trencats per pedrades anònimes van acompanyar la historia d’aquest establiment que, malauradament va haver de tancar a finals del 1989, tot i que llavors ja havia deixat dignes successors com “El Cau Ple de Lletres” que llavors estava situat a la cantonada del carrer Jaume Canterer amb el carrer de Baix.








%d bloggers like this: