El 26 de gener de 1939

29 09 2013

RAMBLA 26-1-1939Per donar continuïtat al post anterior dedicat al 25 de gener de 1939 avui, per celebrar que el nostre blog ha arribat a les 400.000 visites, recordarem breument el dia desprès, el 26 de gener de 1939.400000
Durant tot el mati se senten explosions de bombes de l’artilleria franquista instal•lada fora de la ciutat. Els carrers queden pràcticament deserts i tothom es queda tancat a casa a l’espera d’aconteixements.
Els pocs que s’atreveixen a sortir al carrer ho fan de pressa i sense aturar-se. La gent informa que les tropes franquistes arriben per Ca n’Aurell i la carretera de Rellinars. La desinformació és molt garn.
Poc desprès del migdia, els qui encara no han deixat la ciutat, decideixen volar els ponts de la carretera de Sabadell, el de la carretera de Rellinars i el de Martorell amb la intenció de dificultar el pas de les tropes.
A les tres de la tarda es produeix l’entrada de les tropes franquistes per la carretera de Rubí, Rellinars i Matadepera. Algú va fer repicar les campanes de l’església de Santa Maria, que miraculosament es van salvar de ser foses o destruïdes. La gent de manera espontània surt al carrer i se senten crits a favor del general Franco. Als locals que abans havien estat seus de partits polítics i sindicals afins a la República onegen banderes espanyoles, mentre al Raval es fa com una mena de manifestació per aclamar els qui han col•laborat (segons ells) a alliberar la ciutat. Fins i tot persones que durant molt de temps havien estat amagades surten per primer cop al carrer.
A les cantonades s’enganxen uns papers com si es tractes d’un band en que es parla de que ha tornat l’ordre i el benestar a la nostra ciutat, mentre els falangistes es fan seva la seu del Cercle Egarenc, mentre d’altres organitzacions van ocupant els diferents locals que han quedat abandonats durant la fugida.
Una de les primeres disposicions que es prenen en aquella jornada és el nomenament com a alcalde provisional a en Josep Homs i Bages, mentre prop de la ciutat encara queden tropes republicanes que no han tingut temps de marxar, com és el cas dels que encara ocupen la masia de la Barata

En la foto que hem triat es pot apreciar l’entrada de les tropes franquistes i la salutació dels veïns (la foto és de l‘Arxiu Tobella). Algú pots indicar-nos en quin carrer la podem situar?

  • Resposta rebuda:  Rafael: Aróztegui: “El que veiem al final, a mà dreta és l’Hotel Bonavista i al fons la fàbrica Aymerich i la xemeneia. La cantonada és el carrer Granius” (moltes gràcies ja que a més ens ha permès corregir la fotografia que havia estat publicada al reves).

També podeu veure un pdf del darrer diari que es va editar el dilluns 23 de gener de 1939 i que ens ha estat facilitat per el bon amic Rafael Comas: Diari Terrassa 23-01-1939

Nota: Volem felicitar a l‘Eloi Falguera i a tots els membres del grup d’actors que han interpretat l’obra “25 de gener” al Teatre Alegria per haver aconseguit emocionar-nos a tots els que hem tingut el plaer de poder-los acompanyar en la seva estrena.





Sàtires, cuplets i acudits en temps d’eleccions

17 04 2010

En Josep Puy, historiador terrassenc i expert en el món del Salisme ha publicat un llibre molt interessant titulat “Sàtires, cuplets i acudits en temps d’eleccions”. El llibre es refereix a una etapa molt concreta de la història de la nostra ciutat i en un moment on els canvis importants en la política només es començaven a entreveure.

Una època on les critiques entre unes faccions, que havien estat properes en els seus inicis i que ara es començaven a separar, van provocar que el clima de la ciutat es crispés, tot i que sense arribar als extrems de les èpoques que encara estaven per arribar. Amb sàtires i acudits es deien de tot sense necessitat d’arribar a l’agressió física que posteriorment acabarà afectant greument la convivència política en la nostra ciutat.

Els de la Lliga, els salistes, els catalanistes, tots ells hi surten representats i cal destacar el treball no només de recopilació sinó també el treball de desxifrar expressions, personatges, situacions, etc. per tal de que sigui entenedor per un lector d’avui que no va viure aquella època. Per aquesta tasca cal anomenar l’ajuda rebuda per part del bon amic, en Rafael Comas. Felicitats al Josep i a tots els que l’han ajudat, inclosos els seus familiars, per haver fet possible aquest llibre tant interessant.

Il·lustro aquest record – comentari amb uns documents de l’època, el primer és un romanço de cego,  el segon un Himne dedicat a unes eleccions de l’època i també un parell de cuplets dedicats a l’anomenada “Tupinada de Rellinars” on sembla que s’hi van comptar més vots que electors.

En el punt de llibre que reprodueixo es veuen algunes caricatures de l’Alfons Sala i d’en Lluís Duran de la Lliga.

El llibre s’ha publicat gràcies a la Fundació Torre del Palau que aquest any compleix el seu 25 aniversari (preu: 19 €).