En Josep Palet i Bartomeu i la Masia de can Palet de la Quadra

En Josep Palet i Bartomeu fou un reconegut tenor català que curiosament poca gent sap que era descendent del mas de can Palet de la Quadra. El pare d’en Josep Palet era en Joan Palet i Palet i net d’Isidre Palet i Torres, propietari del mas i regidor de Terrassa. L’hereu de l’Isidre Palet va ser en Pau Palet i Palet (veure anunci del vi que s’hi feia), germà de Josep Palet però com que no va tenir fills el mas va passar a mans de la seva germana gran l’Angelina, que es va casar amb el reconegut arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
En Joan Palet al no ser hereu del mas es va traslladar a Martorell per muntar una adrogueria i per això el seu fill, Josep Palet (nebot de l’Angelina), va néixer en aquella ciutat el 7 de juny de 1877. Als 23 anys ja va debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera La favorita de Donizetti amb la que va tenir un gran èxit. Això li va permetre fer una carrera internacional, actuant en els principals teatres d’Europa i Amèrica. Va viure a Itàlia on gaudia d’un gran reconeixement, ja que la veu d’en Palet era considerada extraordinària. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, el dia 1 de febrer de 1946 a Milà que és on residia.
El mas de Can Palet de la Quadra (situat a l’avinguda de les Corts Catalanes, 119-121) remunta els seus orígens al segle XIII, tot i que només el tenim documentat des dels fogatges de mitjan S. XV. Pertanyia a la Quadra de Vallparadís, territori de jurisdicció baronial que posseí la casa Sentmenat des del 1432. El 1455 ja hi figura el cognom Palet i sabem que al 1558 el propietari es deia Franci Palet.
Una quadra era un territori amb jurisdicció pròpia i comptava amb una casa forta, un nombre de focs reduïts i un senyor amb drets, pocs o molts, limitats pel poder d’un altre superior. La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada per una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l’est de les esglésies de Sant Pere, entre ell torrent del mateix nom i l’actual riera de les Arenes.
De fet, la quadra neix amb Berenguer Sanlà, que pren com a referència un capbreu de 1346, la quadra comptava amb vuit focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en quedaren quatre. Després de la mort de Blanca de Centelles, la quadra tingué diferents senyors: els cartoixans (1345), l’ordre del Carme de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1413) i la família Sentmenat (1432). L’any 1729 la quadra comptava amb cinc masies: “lo Mas Castell, lo Mas Castlania, la Caseta d’en Pi, lo Mas Palet de la Quadra i lo Mas figueres“. L’any 1830, el territori de la quadra s’incorporà a la vila de Terrassa.
En el mas, avui molt transformada i convertida en restaurant, hi podem apreciar un dels rellotges de sol més ben conservats de les masies que encara queden en peu a Terrassa. Com hem pogut comprovar en l’anunci que publiquem al Mas s’hi feia vi i aquest era altament reconegut dons fins i tot va ser premiat amb Medalla d’Or a l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona. A l’entrada hi podem observar dos plafons ceràmics amb la Mare de Déu del Roser i de Sant Antoni i a dins de la casa hi ha una font amb plafó ceràmic de Sant Miquel.
El barri de Can Palet neix al començament del segle XX, amb les primeres cases del carrer del Gall, que sortint de la carretera de Montcada resseguia el marge esquerre del torrent de Vallparadís, on ara hi ha el carrer del Germà Joaquim. Però no és fins a la inauguració de la parròquia de Sant Josep el 1932, que es comença a configurar el barri amb l’edificació de casetes baixes amb pis ( a l’estil anglès) al voltant de l’església.
Una anècdota: En els boscos de can Palet de la Quadra, segons podem trobar en escrits de la Inquisició Espanyola, els dijous al vespre es reunien un grup de bruixes al voltant d’un gran pi per celebrar orgies tot adorant el diable. Les autoritats de la vila van acordar, el 26 de desembre de 1618, contractar els serveis d’un caçador de bruixes anomenat Joan Font, que va capturar sis bruixes, les quals van ser conduïdes al castell de Terrassa on desprès de turmentar-les van ser jutjades i condemnades a morir en la forca, prop de la riera de les Arenes, el 27 d’octubre de 1619.

Les Masies (2)

terrassa i termes masies 1907

Segona part del record de l’amic Joaquim Verdaguer:
“Els masos de la Quadra de Vallparadís eren: Can Palet, Can Figueres de la Quadra, i el mas de la Castlania.
Les dades sobre els fogatges o censos ens mostren l’existència més de cent cases de pagès en el terme de la part Forana. Fins el segle XXI han sobreviscut un total de 36 masos: Ca n’Anglada, Ca n’Arnella, Can Boada, Can Bonvilar, Can Parellada, Can Petit, etc.
De tot el seguit de masos de la part forana alguns dels més emblemàtics no han arribat fins els nostres dies, principalment pel seu enderroc per procedir a la urbanització de la zona; Can Tusell estava situat a la cruïlla del carrer Ample amb la carretera de Matadepera. Eren populars els seus safareigs on rentava el veïnat. El mas de Can Fatjó, arran de la carretera de Matadepera, va ser enderrocat per procedir a la continuació del carrer de l’Autonomia. Se ha de ressaltar les importants troballes arqueològiques d’època romana al seu redós.
Can Pous era al carrer de Francesc Salvans prop del convent dels carmelitans i pel seu costat passava el camí de Terrassa a Matadepera per Can Roca. Can Bosch de Basea (veure dibuix de la dreta de M. Avellaneda), una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.
Can Jofresa va ser enderrocada pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. L’urbanització de l’avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas de Can Gorgs situat davant l’actual plaça de Catalunya.
Una altre construcció d’un grup de pisos va emportar-se la masia de ca n’Aurell situada arran de la carretera de Martorell prop el pont del torrent de la Maurina. Tots aquestes cases de pagès varen veure el seu final degut a l’expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta als setanta”.

Nota.– Per ilustrar aquest record publiquem un cròquis del terme municipal de Terrassa del 1907, fet per Llofriu i Castarlenas.

Les Masies (1)

L’amic Joaquim Verdaguer ens ha fet arribar un record sobre les masies que degut a la seva extensió he dividit amb dues parts. Aquí teniu la primera:

“Després de la Sentencia arbitral de Guadalupe per part del rei Ferran II (del 21 d’abril de 1486) es donava per acabada la Guerra de Remences entre senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Amb l’extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d’on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de Terrassa.

Algunes d’aquestes masies, les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc.

Fent un repàs d’aquestes masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del castell de Terrassa: El Delmari de Sant Fruitós, és a dir el que és actualment el centre, el barri del segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla; la Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de Vallparadís i Can Palet; i, la part forana, que agrupava la resta del terme i part dels de Sabadell, Sant Quirze i Viladecavalls.

Les masies del Delmari de Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el mas de la Portella, on ara hi la Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central; el mas de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre el carrer de la Creu Gran; Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc – Pare Font), prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau Jussà, al final del carrer de Roger de Llúria. Tots aquest masos van ser engolits progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat. – continuarà –