La prostitució a Terrassa 5 (final)

3 12 2009

El tema de prostitució ha generat alguns comentaris força interessants i ha posat sobre la taula el tema de les “xapes” .

Les monedes de les cases de prostitució (anomenades vulgarment com xapes) tenien el següent servei: quan el client s’ocupava amb una dona, anava a la caixa o bé a l’encarregada i li pagava en efectiu el preu de l’ocupació; l’encarregada li donava a la prostituta la moneda, en la qual estava fixat el valor, i, en acabar la jornada es feia la liquidació: tantes monedes, tantes pessetes.

Anar “a fer xapes” o “anar de xapes” són frases fetes que venen d’aquells anys. I fins i tot el concepte de “xapero” també té aquest mateix origen, encara que avui també s’anomenin així als col·leccionistes de plaques de cava.

Algunes d’aquestes “xapes” s’han conservat i fins i tot, tal i com ens ha indicat l’amic Ricard Font, són objecte de col·lecció. El fet és que de xapes corresponents als bordells de Terrassa no n’he trobat cap, però gràcies al Ricard podem mostrar-ne algunes d’altres bordells de Barcelona, que deurien ser molt similars a les emprades en la nostra ciutat.

Una anècdota de l’amic Badrenas: “el Goa, era a mig camí de Sabadell per la ctra. N-150, quasi a peu de carretera. Quan es va obrir aquest establiment, va coincidir amb la sortida al mercat de les motos Guzzi de color vermell. Una de les primeres d’aquestes motos, la varen comprar a l’entitat en que jo treballava, perquè la fes servir un empleat que anava a fer encàrrecs. El director general, que vivia a Barcelona, un mati, al passar per davant del Goa va veure parada a la porta la moto vermella, segurament l’única que hi havia a Terrassa, i quan va arribar a la oficina, va cridar a l’empleat per preguntar-li que hi feia la moto en aquell lloc i, el Jaume que és com es deia el xicot, li va respondre que només havia anat a provar-la per veure quina velocitat agafava….. també és mala sort que t’enxampin d’aquesta manera !”





La prostitució a Terrassa 3 (reglamentació del 1923)

28 11 2009

clinica rosello 1927

clinica rosello 1927

La reglamentació del 1923 porta un títol una mica apocalíptic: “Reglamento de la prostitución de la ciudad de Terrassa para la profilaxis pública de las enfermedades venéro-sifilíticas, aprobado por la Junta Local de Sanidad”.

En aquest cas tenim un reglament que contempla el punt de vista mèdic i el penal, ja que hi participen tant els metges com una brigada especial de guàrdies municipals que s’encarreguen de mantenir l’ordre en aquests temes.

De la seva lectura podem destacar que es prohibeix exercir la prostitució a dones amb tares físiques o mentals i que en els bordell no hi podrà haver-hi familiars de les prostitutes entre els 3 i els 40 anys, o sigui que les prostitutes només podien estar amb els seus fills fins als 3 anys.

Les revisions mèdiques es tenien que fer cada 2 mesos i el bordell també tenia que tenir el permís sanitari i acomplir les següents condicions: una cambra de bany per l’ús exclusiu de les dones, aigua abundant i bona ventilació, cap porta que dificulti la sortida, lavabos nets, les finestres exteriors han d’estar protegides amb cortines que no deixin veure l’interior. No es poden posar anuncis ni elements que identifiquin l’edifici i s’hi prohibeix la venda de productes alcohòlics.

Sembla ser que no sempre es feien les revisions mèdiques pertinents i un dels enganys que es feia servir era dir-li al client que la prostituta no tenia la cartilla ja que no era una prostituta professional sinó una dona decent que oferia els seus serveis per necessitats econòmiques i que ell era el primer client que tenia, desprès del seu propi marit (i alguns s’ho creien).





La prostitució a Terrassa 2 (primers bordells)

26 11 2009

reed-room 1921

reed-room 1921

A finals del S.XIX i principis del XX a la Vila de Terrassa hi van haver alguns locals que, si bé no eren prostíbuls, si que eren coneguts com a “bars de cambreres”, el més antic és un que es va instal•lar a la plaça de la Creu, 16 i d’altres que es té noticia estaven situats al carrer del vall 19 i a la carretera de Montcada, 89. Aquests locals tenien prohibida l’entrada a menors de 16 anys i tenien que tancar abans de la 1 de la nit en dies feiners. En aquests cafès o bars les dones no tenien que oferir serveis sexuals i en canvi si que tenien que procurar que els homes beguessin tant com pugessin ja que el seu sou era un percentatge del que el client hagués consumit. Si desprès feien altres serveis aquests ja formaven part d’un acord privat entre elles i els clients. En canvi en els bordells l’acord era sempre entre els clients i la mestressa. La prostituta cobrava els serveis amb xapes, que posteriorment bescanviava per diners.

De principis de segle era conegut un bordell anomenat “la casita blanca”, propietat d’una tal senyora Emília Menéndez, que ja al 1904 va sol•licitar obrir un bordell al camí que portava a Sabadell i que posteriorment va traslladar a la carretera de Castellar.

Aquest bordell va ser clausurat per mesures sanitàries, tot i que en anys posteriors aquest nom perdura en altres locals de la ciutat i als anys 40 i 50 el trobem situat en una zona actualment travessada per l’actual avinguda de Jaume I (al costat del molí).

Un altra bordell obert en aquells anys va ser al carrer Vallparadis, 127. Si bé de locals en tenim constància, de noms de prostitutes ja és més difícil i només podem destacar la Maria Baldún, prostituta de l’antic poble de Sant Pere a mitjans del S.XIX com la més antiga coneguda, tot i que sembla que exercia el seu ofici a les rambles de Barcelona.

Per les classes burgeses podem citar un club privat al carrer Sant Pere anomenat “Reed-Room” en el que només hi podien entrar homes i que disposava d’una entrada secreta des del Teatre Principal per on podien entrar les “senyores de la vida” que es com s’anomenaven les prostitutes per quedar bé. I perquè a la vida hi ha d’haver-hi de tot, podem citar l’existència d’unes prostitutes de classe baixa al final de la Rutlla, cantonada amb el carrer Viveret i que oferien els seus serveis als soldats dels campaments militars que s’entrenaven on avui hi ha l’avinguda Jacquard.





La prostitució a Terrassa 1 (reglamentació)

24 11 2009

Ja sé que aquest no és un tema del que normalment se’n parli massa, però crec que podem dedicar-li uns quants records (en total seran 4 parts).

És evident que actualment l’exercici de la prostitució no és legal, però paga la pena dir que  a Terrassa si que hi ha hagut, al llarg de la seva història, diverses reglamentacions que l’han amparada. La primera és de l’any 1904 i desprès hi va haver la del 1923 i finalment la del 1945.

La del 1904 porta un títol ben explícit “Reglamento a que deben sujetarse las casas de prostitución en este término municipal” i entre altres coses deixa ben clar que els bordells s’hauran de situar extramurs i que les cases que s’obrin hauran de comptar amb el vist-i-plau del propietari i dels veïns del costat, cas de tenir-ne. Deixa clar la prohibició de que entrin als bordells els homes de menys de 19 anys i no diu rés evidentment de les dones ja que en aquells anys els clients eren exclusivament homes.

De les prostitutes indica que hauran de ser més grans de 23 anys i que els bordells hauran de tenir un registre de les seves dades i que aquestes no podran fer ostentació del seu ofici pels carrers de la vila.

Per no alterar l’ordre públic es prohibeixen els jocs i els crits i s’obliga que un metge visiti les prostitutes abans de que comencin a treballar en el bordell i desprès, una vegada a la setmana mentre hi exerceixin el seu ofici. Cal indicar que les visites del metge les pagava l’encarregada del bordell (la “madame”). En cas de que es detectés alguna malaltia se li prohibia exercir fins que el metge li donés l’alta mèdica. Totes les prostitutes tenien una cartilla mèdica que tenien que presentar si se’ls hi demanava per part de qualsevol client.