Records de ca la Rateta Bufona: el nom (2)

20 04 2020
El local als anys 70

El local als anys 70

Sobre la denominació de l’establiment (per la qual ja s’havia interessat algun estudiós local com Josep Boix), la Sra. Carme Jorba (filla de Salvador, encara viva), la seva germana i jo mateix (nét), no en tenim cap dubte: sempre havíem sentit de boca del propi Salvador i de Francisca una mateixa versió, això és: que, en sortir del bar -que desconeixem com s’anomenava aleshores-, el pintor que estava repassant-ne les parets va comentar a un conegut que no se’n sabia avenir de la bellesa de la mestressa de la casa , a qui va qualificar de molt “requetebufona“.

Anunci de la Rateta Bufona, anys 60., regentada per Primo Miral - Museu Terrassa

Anunci de la Rateta Bufona, anys 60., regentada per Primo Miral – Museu Terrassa

L’ús d’aquest adjectiu, començat a utilitzar per alguns clients, es va estendre prou perquè, a partir d’un determinat moment, algú el pogués convertir en “Rateta Bufona“. ¿Potser a partir d’una confusió o recepció incorrecta?, ¿potser perquè la nova forma era un terme menys enrevessat fonèticament que “requetebufona“, menys cacofònic? ¿Potser l’al·lusió a “rateta” -que s’unia a “bufona“- podia reflectir/insinuar alguna característica relacionada amb el tarannà de la muller de l’iniciador del negoci? (Comptat i debatut, un cas típic d’etimologia popular). 

Tarja amb el nom Rateta-Bar

Tarja amb el nom Rateta-Bar

I no voldria deixar aquesta qüestió de la denominació sense al·ludir a una versió divulgada per l’esmentat Josep Boix, segons la qual el pintor que havia lloat la mestressa l’havia comparada amb alguna actriu coneguda. La filla de Salvador Jorba segueix assegurant que mai no havia sentit dir als seus pares que s’hagués fet aquesta comparació.

Tanmateix, aquesta denominació de “Rateta Bufona“, ben habitual, no consta (o no l’he sabuda trobar) com a oficial per a l’establiment en els temps de Salvador Jorba, cosa que es va escaure -en canvi- en algun moment posterior. (Vegi’s un anunci exposat al Museu de Terrassa, de l’època de Primo Miral, dels anys seixanta).

Carta de vins Restaurante La Rateta

Carta de vins Restaurante La Rateta

En factures, rebuts, papers administratius consultats de l’època en què l’avi Salvador n’era el propietari (sens dubte, l’època autènticament representativa de l’establiment), apareix sempre com a “Bar Rateta”, “Rateta Bar”, “Restaurante la Rateta”, en qualitat de “bar”, “restaurant”, “bar-restaurant”, “taverna”, “casa de menjars”, “bodega”, “bodegó”. Un document el presenta també -sense que es correspongui amb la realitat- com a “fonda”.

Clients en una sortida

Clients en una sortida

 Rebut amb el nom de BAR RATETA

Rebut amb el nom de BAR RATETA





Records de ca la Rateta Bufona: els orígens (1)

18 04 2020
Interior del bar, abans de l'any 1920

Interior del bar, abans de l’any 1920

Durant 5 posts seguits desgranarem històries i records al voltant de l’emblemàtic establiment que tothom coneixia com ca la Rateta Bufona:

Aquests records han estat proporcionats per l’amic Pere Vives, al qui agraeixo que els hagi volgut compartir des d’aquest espai:

Interior del bar, anys trenta

Interior del bar, anys trenta

Ca la Rateta Bufona va estar un bar, casa de menjars, restaurant, bodega, taverna… El fet és que els avis materns, propietaris del negoci durant molts anys, en parlaven com “el bar”, “l’establiment” o “la botiga”; un negoci sembla que creat per Francesc Margarit (1869-1947), oncle del nostre avi Salvador Jorba Margarit (1895-1969), als inicis del segle XX -sense conèixer-se’n la data exacta-, i que es va ubicar en un carreró que ha anat passant per les denominacions d’ “Hortes de Sant Fruitós“,  “Sant Fruitós“/·”Sant Fructuós“/”San Fructuoso“, “Alagorda“, “del Cardaire” en aquests moments. Un carrer sempre secundari, diria que fins i tot una mica marginal (amb les connotacions que aquest terme comporta).

Rebuts del local -Salvador Jorba 1920

Rebuts del local -Salvador Jorba 1920

L’any 1920 el negoci  havia passat ja a mans del nebot i ajudant del fundador, Salvador Jorba, acabat de casar, que en va ser propietari fins al 1954,  en què el va traspassar a una persona de fora de Terrassa (la Sra. Elena, de Manresa (de malnom “la Balas“, perquè diuen que responia sovint amb un  “corriendo como una bala” a les sol·licituds dels clients). No va trigar gaire, però, a posar-se al capdavant de l’establiment el Sr. Primo Miral -que era cuiner als Escolapis de la ciutat-. Posteriorment, amb algun altre traspàs per enmig, se’n va perdre la denominació tradicional, substituïda per la de “Bahía“, abans que el local passés a convertir-se primer en  botiga de roba infantil i després (ara) en un petit comerç de venda de llaminadures.

Malgrat haver passat per diverses mans, no crec que es pugui posar en dubte, tanmateix, que parlar de “Ca la Rateta“, del “Bar Rateta“, del “Bar Restaurant Rateta“…,  d’aquell establiment de menjars i beures conegut també com a “Rateta Bufona“,  sigui parlar de l’època en què en va ser propietari Salvador Jorba (amb la seva muller, Francisca (sic) Subirana): trenta-quatre anys (…més els cinc o sis en què hi va treballar com a ajudant).

S. Jorba i F. Subirana, propietaris 1920 - 1954

S. Jorba i F. Subirana, propietaris 1920 – 1954

La família que va fundar el negoci -la del meu avi Salvador, nascut a Abrera– no era terrassenca…  Provenia majoritàriament de Sant Esteve de Sesrovires. És un exemple de la primera onada migratòria a la Terrassa del segle XX.  Persones provinents de la ruralia dels voltants del Vallès (fins i tot del Vallès mateix) van establir-se a Terrassa abans que -buscant de guanyar-se la vida en la indústria tèxtil-

Clients en una sortida. Dreta, en segon terme S. Jorba

Clients en una sortida. Dreta, en segon terme S. Jorba

ho fessin successivament  les qui procedien de les comarques catalanes de Ponent, de l’Aragó, de València, de Múrcia, d’Andalusia i Extremadura, finalment d’altres continents. En el cas concret de la família fundadora de “Ca la Rateta“, de la “Rateta Bufona“, es tractava de pagesos que treballaven a la vinya o en activitats que hi eren vinculades. Pel moment en què van arribar a Terrassa, als primers anys del segle XX, i pel que sentíem dels propis avis, sembla que els estralls de la fil·loxera devien ser determinants perquè abandonessin el poble d’origen. (Aquesta procedència social i laboral -amb activitats relacionades amb la vinya- pot fer pensar que la seva primera idea -en establir-se aquí- fos la de crear un negoci relacionat amb els vins; una mena de bar-bodega ).

La terregada, sempre present

La terregada, sempre present