Records del cinema a Terrassa (del 1920 al 1938)

12 10 2010

Als anys 20 el Cine Catalunya passa per diferents amos (Claudio Carbonell, Domingo Armengol, Vicenç Salvatella, Joan Duran i Boada, la societat Astrea SA i finalment al 30 de desembre de 1928 al Sr. Gaetano Galítzia Laterza que hi fa importants reformes, tot i que al 1932 el cinema torna a mans d’en Joan Duran Boada fins l’1 d’abril del 1939 en que se’n fa càrrec Joan Porta Puig (empresa Porta).
A l’abril del 1929 es va instal·lar al Cine Teatre Alegria la primera maquina per projectar pel·lícules curtes parlades i amb so i el 3 de gener de 1930 es va estrenar el primer aparell sonor al cine Recreo. Aquest aparell es va construir a Terrassa a l’empresa Duran i segurament va ser el primer que es va construir a Espanya (aquesta empresa va construir aquests aparells per mols altres cinemes).
Precisament el dia 23 d’octubre de 1929 es va inaugurar el Cinema Doré, construït per en Isidre Blanch en un garatge que hi havia al començament de la carretera de Martorell, prop de la Rambla. M’han explicat que al cine li van posar aquest nom perquè el seu propietari li agradava molt les il·lustracions d’en Guastavo Doré i, fins i tot, en un paret de l’entrada del cinema hi va fer pintar una gran il·lustració d’aquest artista. Malauradament desprès de la guerra li van canviar el nom per Cine Dorado
que no tenia res a veure amb el seu nom original. Al 1931 s’hi van fer unes reformes i al 1933 ja s’hi va adequar l’entrada lateral per la Rambla amb un ampli vestíbul, tot i que es va mantenir l’accés per la carretera de Montcada i també una petita porta al carrer de Watt que no sempre estava oberta.
El Teatre del Retiro i les seves sessions de cinema van tancar el 25 de desembre de 1932.
El dia 11 d’abril de 1935 s’inaugura el Cinema La Rambla (inicialment també conegut com “el cine nou”) que en aquell moment és diu que es un dels millors d’Espanya (en tot cas si que era el més gran amb una capacitat de fins a 2.400 seients), d’estil racionalista és obra dels arquitectes Ignasi Escudé Gibert i Manuel Solà Morales Roselló i es va construir en un terrenys que havien estat destinats a la prolongació dels FF.CC. Catalans, des de la plaça de Clavé fins al mercat de la Independència. El primer preu de les entrades va ser de 1,25 pessetes a platea i 1,50 a preferència (primer pis).
En l’àmbit del cine-club cal citar el Cine-Club Avançada del POUM que projectava les seves pel·lícules en diversos locals de la ciutat (especialment el Recreo).
Com a fet històric, cal recordar que durant la guerra civil els cines van ser socialitzats i van seguir en actiu, tot i que alguns van tenir que tancar temporalment a causa dels desperfectes causats pels bombardeigs o per altres necessitats de la guerra, com en el
cas de l’Alegria que durant un temps va servir com a centre per atendre a soldats ferits.

En el darrer document podeu veure un llistat dels espectacles públics a Terrassa durant la república. Fixeu-vos bé amb alguns d’aquests establiments tant emblemàtics d’aquells anys (oriente, sevilla, els caus) avui ja desapareguts.





Els problemes de proveïments i les cartilles de racionament

13 06 2008

Revista Front del POUM Aquests dies em estat preocupats pels efectes d’una aturada de transportistes i això m’ha fet pensar en un article aparegut a la revista “Front” del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) de data 6 de maig de 1936 ( fa poc més de 72 anys).

Fixeu-vos que parla de problemes de proveïment de matèries bàsiques per culpa de que aquests són requisats abans d’arribar a la ciutat.

També podem veure com en aquella època es feien servir les cartilles de racionament, tot indicant quines podien passar a recollir una simple pastilla de sabó a canvi d’un cupó destinat en principi a un proveïment de mongetes. Les patates si llegiu l’article veureu que es van poder vendre a 75 cts. el quilo.

I ara ens queixem si per culpa de la vaga no tenim gasolina pel cap de setmana, potser que ens ho rumiem una mica, no creieu?