La premsa als anys 50 i 60 (1)

hoja del lunes

Un nou record de l’amic “Badrenas”: Avui m’ha vingut a la memòria el funcionament de la premsa –d’alguna premsa- de fa uns quants anys (50’s i 60’s). En aquells temps hi havien diaris del mati i diaris de la tarda i els dilluns els diaris no publicaven les seves edicions habituals ja que el diumenge les redaccions feien festa.

Els diaris que més recordo són: La “Vanguardia Española” (1881-….), que és la mateixa d’avui, però convinentment democratitzada, “La Solidaridad Nacional” (La Soli) diari falangista (1939-1979), “El Correo Catalán” (1876-1985), “El Noticiero Universal” (El Ciero) (1888-1985), “El Diario de Barcelona” (El Brusi) (1792-1994), “La Hoja del Lunes”(1925-1982), el “Tarrasa Información” (1953-….), abans anomenat “Tarrassa” (1939-1952) en l’àmbit local … i d’altres que no recordo, ja que no llegia masses diaris en aquells anys.

Si que recordo que els diaris es venien al carrer. Els venedors de diaris eren normalment xicotets que es treien les seves primeres “peles”, o sigui, el seu primer treball remunerat. Pel carrer, concretament recordo la zona del portal de Sant Roc, cridaven el nom del diari que venien, i a vegades el titular gran de portada, normalment per compte d’algun quiosc de la zona, i els transeünts els hi compraven, es a dir, portaven el producte al carrer on hi passaven els potencials compradors, amb el que milloraven de forma sensible el numero de diaris venuts.

Els del mati, els venien a primera hora, bastant de matinada, i els de la tarda, els venien des de mitja tarda; aquests eren “El Noticiero” i “La Prensa”. Els xavals cridaven “!!!Ciero, la prensa, con la lista de la Loteria!!!! Era una cantarella urbana molt familiar.

Els dilluns com que no sortien les edicions dels diaris habituals, i l’Associació de la Premsa, publicava “La Hoja del Lunes” que també es venia, com els altres, al carrer. En aquest cas, els venedors cridaven ¡!!La hojaaa!!! Llavors els diaris valien un duro” (uns 3 cèntims d’euro actuals).

Revetlla de Sant Joan a la Sagrada Família

Sant Joan 1950

La revetlla de Sant Joan a la Sagrada Família era una tradició de barri i com podreu comprovar amb els dos anuncis que reprodueixo, un del 1950 i l’altra del 1951 tenia un fort abast ciutadà i eren moltes les persones que hi anaven des de diferents punts de Terrassa.

La revetlla es feia al Centre parroquial de la Sagrada Família, al carrer Infant Martí, la nit del 23 de juny i en l’anunci del 1950 podem apreciar que s’aprofitava la celebració per lliurar els premis als concursos de catifes de flors que es feien per Corpus i dels que ja n’he parlat en anteriors posts.

He trobat curiós que a l’anunciar el que farien parlin de cants, humor, ballets i “Payeses en acción” i és que no sé a que es refereixen al parlar d’aquests pagesos.

Sant Joan 1951

En l’anunci del 1951 la curiositat la trobem al peu de l’anunci on ens informa que “Para encargos casa Felisa, portal de San Roque 35 Servicio de Bar con sus tradicionales Cocas de San Juan”. Jo coneixia la casa Felisa com una tenda de joguines i no com un establiment amb bar que venguessin coques. Algú pot aclarir lo dels pagesos i lo de la casa Felisa?

Una dada: tingueu en compte que la inauguració de l’església de la Sagrada Família s’havia fet el 17 de juny del 1951, just entremig de les dues revetlles que avui he triat per parlar d’aquest record.

Les cavalvades de la Festa Major

Avui he vist aquesta fotografia sobre una cavalcada de Festa Major de l’any 1967 (obra de J.M. Albero – Arxiu Municipal) i he recordat que de petit m’agradaven molt les desfilades de carrosses, de bandes de música i fins i tot de les “majorettes” que es feien, si no recordo malament el diumenge de festa major per la tarda.

A la foto podem apreciar algunes carrosses arrossegades pels tractors de l’època, unes bandes de música, uns genets i les motos de la policia.

Però, per mi, el més destacat de la foto, presa al Portal de Sant Roc, és precisament els edificis dels fons: a la dreta encara podem veure l’edifici modernista del “Grup escolar Torrella” que va ser enderrocat just un any desprès ( 1968 ) i del que en parlarem en un altra post, al centre el lloc on ara hi ha l’edifici Gutemberg, i a l’esquerra l’antiga Estació dels Catalans.

Postals de la plaça Clavé

En un post anterior (del 02-01-08) ja us vaig parlar de la plaça Clavé, però com que he tingut accés a unes postals antigues de Terrassa que mostren altres aspectes de la plaça, en tornaré a fer menció.

En la primera postal (dels anys 50) podem observar una vista de la plaça Clavé (avui Portal de Sant Roc) on s’aprecien molt bé les escales que portaven als urinaris i als serveis de dutxes públics que hi havia instal·lats sota terra. L’Edifici de l’estació dels catalans apareix aquí perfectament retratat i s’aprecia també la font que hi havia a l’extrem que donava a la Rambla, així com la parada de taxis de l’època.

En la segona postal podeu apreciar la cantonada de la mateixa plaça amb la Rambla i comprovar on estava ubicat el bar “La Polar” i un element que m’ha fet molta il·lusió tornar a veure, el guàrdia urbà (vestit amb la seva americana blanca) i que dirigia el transit des de la rotonda (si us hi fixeu el veureu parlant amb un conductor d’un 600). Les dues postals m’han estat cedides per en Ricard Font.

La Plaça Clavé o Portal de Sant Roc

Començarem l’any 2008 amb aquesta fotografia, on podrem observar com estava urbanitzat el que coneixem com a Portal de Sant Roc als anys 60.

Al mig de la fotografia podem observar una plaça arbrada que era coneguda com a Plaça Clavé, amb una bassa i una escultura que crec que posteriorment es va col·locar al Parc de Sant Jordi.

A la dreta hi ha l’antic edifici de l’estació dels “catalans”. Al fons podem observar “l’Orfeón”, un lloc que recordo haver-hi anat a jugar al futbolin i al billar.

Observem també la parada dels taxis just al mig de la fotografia, amb uns models d’automòbils ben típics de l’època, i si som prou observadors, darrera els arbres de la plaça hi veureu l’accés a uns urinaris públics.

A l’esquerra podem destacar el bar anomenat “La Polar”, que era molt popular en aquells anys i, per últim, deixeu-me destacar el “guàrdia urbà” que hi havia al bell mig de la Rambla i que feia com de “semàfor” vivent, tot reconduint un escàs trànsit, ja que en aquells anys fins i tot era fàcil trobar aparcament al bell mig de la ciutat.

Incloc un anunci de “La Polar” del 1936 en honor a la neta dels seus propietaris que m’ha fet arribar un comentari i també una foto del dia del seu tancament el 19 d’agost del 1967. Finalment un retall del diari que parla del tancament de tant singular establiment.