En homenatge al Juli Soler: el primer snack-bar de Terrassa: Las Vegas

7 07 2015

En homenatge al Juli Soler que ens ha deixat aquest dies m’ha vingut de gust recuperar un record publicat l’any 2012:

Aquests dies he tingut ocasió de parlar amb el Juli Soler i Lobo, cèlebre cuiner terrassenc que segurament coneixereu per la seva vinculació professional amb en Ferràn Adrià i el famós Bulli.
El record que em va explicar té a veure amb que el seu oncle en Josep Antoni Lobo va ser qui es va quedar amb el que havia estat l’antic cafè “Las Víctimas” de la plaça vella (llavors plaça d’Espanya). El seu oncle feia poc que havia arribat d’un viatge als EE.UU i concretament de las Vegas, on havia vist l’èxit que tenien els establiments anomenats Snack-Bar i va decidir que quan arribés a Terrassa n’obriria un d’igual.
Per això li va caviar el nom al café i li va posar “Las Vegas” i segurament recordareu la barra baixa que hi havia al fons i que servia perquè els clients hi pugessin menjar asseguts als tamborets. Aquest va ser el primer snack-bar de Terrassa on en servien esmorzars, dinars i sopars. Ell encara recorda que anava a ajudar a l’oncle, fet que sens dubte va influir molt en la seva vocació professional.,
El retall que il•lustra aquest record és un anunci del Nadal del 1959, que és el més antic que he trobat. Avui el local porta per nom “Grinzing”.

Nota:- avui m’han explicat una anècdota del seu oncle i és que es veu que era molt afeccionat a les Olimpíades i que al llarg de la seva vida havia anat a totes les que es van realitzar, es fessin al lloc del món que fos.





El primer snack-bar de Terrassa: Las Vegas

10 02 2012

Aquests dies he tingut ocasió de parlar amb el Juli Soler i Lobo, cèlebre cuiner terrassenc que segurament coneixereu per la seva vinculació professional amb en Ferràn Adrià i el famós Bulli.
El record que em va explicar té a veure amb que el seu oncle en Josep Antoni Lobo va ser qui es va quedar amb el que havia estat l’antic cafè “Las Víctimas” de la plaça vella (llavors plaça d’Espanya). El seu oncle feia poc que havia arribat d’un viatge als EE.UU i concretament de las Vegas, on havia vist l’èxit que tenien els establiments anomenats Snack-Bar i va decidir que quan arribés a Terrassa n’obriria un d’igual.
Per això li va caviar el nom al café i li va posar “Las Vegas” i segurament recordareu la barra baixa que hi havia al fons i que servia perquè els clients hi pugessin menjar asseguts als tamborets. Aquest va ser el primer snack-bar de Terrassa on en servien esmorzars, dinars i sopars. Ell encara recorda que anava a ajudar a l’oncle, fet que sens dubte va influir molt en la seva vocació professional.,
El retall que il•lustra aquest record és un anunci del Nadal del 1959, que és el més antic que he trobat. Avui el local porta per nom “Grinzing”.





El buidat dels estanys i els peixos de colors

3 01 2011

Recordo que, per aquestes dates, es feia el buidat d’alguns estanys de la ciutat, per tal de procedir a la seva neteja i com que en alguns hi havien peixos de colors o carpes de riu.
També recordo haver assistit a alguna d’aquestes neteges, sobretot als estanys del Passeig i també recordo una vegada que es va buidar el dipòsit de la Mina que hi ha al carrer de la Societat i que en aquells anys encara es trobava a cel obert, sense tapar.
El retall de premsa que he triat per il·lustrar aquest record és del 20 de desembre de l’any 1952 i fa referència al buidat de l’estany que hi havia davant del monument a Alfons Sala que hi havia a la plaça d’Espanya (avui plaça vella). A la postal (anys 40-50) de la dreta podeu veure el monument a Alfons Sala amb l’estany al davant (posteriorment aquest estany es va convertir en un parterre de gespa).
Com podeu llegir en el text el procés d’extracció dels peixos era tot un espectacle en aquells anys en que qualsevol petita cosa convidava a la gatzara del jovent. Avui segur que ningú s’aturaria a mirar-ho.l buidat dels estanys