Més records sobre les fonts

Precisament en el llibre dedicat a les Fonts de Terrassa, editat per l’Ajuntament de Terrassa l’any 2003 hi he trobat dues fotografies de fonts avui ja desaparegudes, la primera correspon a un dibuix de la font que hi havia a la plaça del Rector Homs, fet per en Modest Simó l’any 1948 i l’altre es una fotografia de la font de l’Apotecari que hi havia al torrent de Vallparadís, feta per en Ramon Vilalta el 1923, ambdues de l’Arxiu Tobella.
Una altra imatge que val la pena de recordar és la de la famosa Font Monumental de la plaça del doctor Cadevall que com podeu comprovar combinava dos elements, l’aigua i la llum, ja que a sobre de l’espectacular torre hi havia instal•lat un fanal (veure article i foto del 1926).
Recordo que de ben perit el pare m’havia dut d’excursió a la font de la Pola o del Troncó i que a ell li agradava portar sempre uns anissos a la butxaca i ens els menjàvem tot bevent una mica d’aigua fresca i em sembla que encara recordo l’intens olor de l’anís.
També recordo que a l’escola Social, el Sr. Artigues ens duia, una vegada de tant en tant, a la zona de la font de les Canyes i allí hi passàvem tot el dia jugant a futbol i a cuc amagar per una zona de bosc molt més neta del que avui la podem trobar. La caminada des de l’escola a la font i la tornada a casa la fèiem a peu, evidentment.
Finalment recordarem una font molt estimada pels primers habitants dels Grups de Montserrat. Es tractava d’una font similar a la dels Grups de Sant Llorenç i consistia en un petit banc i unes jardineres amb un pedestal al mig, on hi havia la font i al damunt una estàtua d’un nen (veure foto del 1958). El material en que es va construir era molt dolent i a mitjans dels anys 60 va ser substituïda per una senzilla i impersonal font de ferro.

Anar a buscar aigua a la font

font de la fontvella

Fa uns anys senties a molt gent que deia que anava a buscar aigua ales fonts que hi havia a Terrassa o als seus voltants. El nostre terme municipal és gran i hi ha més d’un centenar llarg de fonts, tot i que no totes ragen durant tot l’any degut a les èpoques de sequera que es donen al llarg de l’any.
Jo recordo que els pares anaven a la font de Can Poal, d’altres anaven a buscar aigua a la font de la Grípia i n’hi havia que anaven a les fonts del torrent de Vallparadís en que en aquells anys encara estava ple d’horts i sense urbanitzar. Potser la font més coneguda d’aquest indret era la del Tintorer, que segons deia molt gent era de les millors de la ciutat. Cal indicar que avui aquesta font està molt arreglada i a perdut bona part de l’encant que tenia antigament. D’altres font del torrent que podem anomenar són la de l’Apotecari, la del Verdós o la del Clausell per citar les més conegudes (avui desparegudes).
De fonts urbanes antigues encara en queda alguna com la de la Creu Gran, Fontvella, sant Quirze (veure foto), la de pedra de la plaça del Progrés, etc. però d’altres han estat eliminades com la del carrer de Mas Adey, la del carrer Cremat, la del carrer de Baix, la del Passeig, o una de molt curiosa que hi havia al mig de la plaça del doctor Cadevall, on la font estava situada dins d’una mena de torre que representava l’antic castell de Terrassa i que va desaparèixer als anys 40.
De fonts n’hi havia hagut al carrer de la Palla, a la placeta de Saragossa amb un abeurador pels animals, similar al del carrer Cremat. També van desaparèixer les font del carrer Sant Leopold, la del carrer de les Escaletes a tocar del carrer Nou de Sant Pere, la que hi havia a la carretera de Montcada cantonada amb carrer de Sant Marian.

Vull dedicar una menció especial a la font del Rasot (Sant Francesc cantonada amb Sant Genís) ja que es tracta d’una font de ferro amb un magnífic escut de Terrassa en relleu i que va ser inaugurada l’any 1887. També és molt antiga la de la Plaça de la Creu al costat de la carretera de Matadepera, situada al peu d’una creu de terme i que data del 1883, encara que va ser molt reformada l’any 1930.
Però la font dels meus records d’infantesa és la de les quatre carreteres d’estil modernista i actualment remodelada amb un estil una mica discutible. I vosaltres, quina font recordeu o a quina font heu anat a buscar aigua alguna vegada?