El Gran Premi d’Espanya de Motocròs va començar l’any 1960 organitzat per el Moto Club Ruta, en uns terrenys d’un antic camp de golf que hi avia a la zona de Pedralbes de Barcelona. Aquest primera prova es va anomenar I Motocròs Internacional de Barcelona, fins que el 1962 la Federació Internacional de Motociclisme li va atorgar la categoria de Gran Premi puntuable per al Campionat del Món de motocròs de 250cc, que precisament s’estrenava el mateix 1962 (fins aleshores, la competició s’anomenava Campionat d’Europa).
El 1964 l’organització va recaure en la Penya Motorista 10 x hora i va traslladar la competició a un Circuit de Santa Coloma de Gramenet i al 1968 va tornar a canviar l’emplaçament per el d’un nou circuit construït en terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa (prop del Torrent de la Betzuca i de can Barba) que es va conèixer com a Circuit del Vallès i en el que s’hi van celebrar les proves fins l’any 1983.
Justament l’any següent, el 1984 la FIM no li va atorgar a Espanya cap Gran Premi de 250cc i només un de sidecar-cross, que es va celebrar al Circuit del Vallès, de manera que aquesta es pot considerar com la darrera gran prova internacional que es va córrer en ell. L’any 1985 ja es va deixar de utilitzar aquest circuit.
Jo recordo haver-hi anat varis anys i fins i tot recordo que un any ens vàrem colar per un forat que hi havia en un dels seus tancats. Hi havia una pujada que li dèiem dels pins en la que en ocasions hi havia motos que no la podien superar, en especial els anys en que havia plogut i el fang feia molt complicada la pujada.
En aquells anys els espectadors només estaven separats de les motos per unes bales de palla i en algun lloc amb filats com els de les gàbies de conills. Aquesta proximitat a més de representar un cert perill també feia que quan plovia la majoria d’espectadors tornessin a casa ben tacats de fang. Recordo també que per travessar el circuit hi havia una mena de pont fet de tubs de ferro amb una gran pancarta de propaganda dels Rellotges Festina.
En aquest primer gran premi del 1968 van córrer 40 corredors i es corria en la modalitat de dues manegues. La primera la va guanyar el belga Joël Robert i en la segona desprès d’una caiguda de varis corredors en el moment de la sortida la va guanyar el suec Torsten Hallman que finalment va ser el guanyador de la prova.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts