Els carros de joguines de la cavalcada de reis

26 01 2015

carros amb guarniments de TerrassaAvui us deixem un nou record de l’amic Josep Badrenas:

Evidentment, nascut al 1940 i residint a Terrassa des del 1945, no recordo rés de les cavalcades del 1800 ni del 1935, però si tinc molt present records de les cavalcades de quan jo tenia edat de anar a veure els reis. Ara també hi vaig però per a acompanyar els nets.

Han passat molts anys i les cavalcades han anat evolucionant. Des de l’aparició del patge Xiu Xiu (en Puigbó i en Cima durant molts anys), que és un personatge sobrevingut, fins a les actuals, acompanyades sempre per furgonetes publicitàries dels diferents centres comercials locals. Amb aixo vull arribar al comentari que m’ha portat a publicar aquesta aportació, i és que a mi personalment, el que més impacte em produïa de la cavalcada, eren per una banda les carrosses arrossegades per cavalls i per una altre, els carros de les agencies de transport locals, transports jufresa 1889com els dels “Transports Cardus”, o l’Agència Casas, coneguda pel Peret de la Manela i alguna altre que no recordo el nom però que els companys de comentaris segurament m’ajudaran a recordar, oi Ricard?

guarnicioneria castella1930El fet és que eren espectaculars i impressionants. Uns carros carregats de caixes de fusta (segurament cedides per empreses tèxtils per a l’ocasió) on teòricament els reis portaven les joguines, fins a molt més enlaire del que l’estructura dels carros permetia, i assegurats amb un entramat de cordes que fermaven amb seguretat les caixes. Aquests carros anaven arrossegats per una tira de cavalls, normalment cinc, i tots ells amb els seus guarniments de gala ben farcits de cascavells. Recordo be la imatge dels carreters guiant-los pels carres del recorregut de la cavalcada, en aquella època adoquinats, és a dir, amb perill de relliscar els animals, fet que li donava més espectacularitat al seguici, ja que els comportava tenir molta atenció i coordinació entre els cavalls i els carreters.

Formaven la cua de la cavalcada i era tot un espectacle, per a mi més impressionant que les pròpies carrosses, en aquella època també arrossegades per cavalls, i que recordo que eren blancs per la d’en Melcior, rossos per la d’en Gaspar i negres per la d’en Baltasar. Eren autèntics!!! algú més ho recorda? cavalcada reis terrassa

Posteriorment ja es varen anar motoritzant i els reis anaven amb carrosses arrossegades per tractors i els joguets els portaven amb camions de l’agència Casas, que ja havia canviat els carros i cavalls per camionetes, furgons, etc. Llavors varen començar a aparèixer vehicles amb publicitat que a mi personalment m’hi sobren, perquè crec que es un acte en el que això no toca, encara que segurament es necessari econòmicament.

Vull afegir que els meus fills havien anat a la cavalcada amb un Suzuki que encara tinc, treien la capota i les portes i el deixaven llest com si fos un participant del Paris-Dakar, però transportant reis i patges… i caramels. (i, cal també dir-ho, foten-se de fred). Be, prou ja de cavalcada que quan començo a recordar s’hem dispara la ma i hem faig pesat, disculpeu-me“.

Nota: Com vols que et disculpe’m amic si amb els teus records ens aportes sempre un somriure i un munt de records a cadascú de nosaltres. Gràcies per les teves aportacions i ja n’esperem la propera. Per cert jo d’agències de transports d’aquella època també recordo els de cal Jufresa.





60 anys del patge Xiu-Xiu (2)

5 01 2012

Us presento el só original d’un dels programes del Patge Xiu-Xiu a Radio Terrassa (EAJ-25), amb la veu entranyable d’Ermenter Cima i Garrigó:

(les imatges que il•lustren l’audició són del patge xiu-xiu en diferents èpoques)





60 anys del patge Xiu-Xiu (1)

3 01 2012

Els impulsors d’aquesta idea van ser tres terrassencs, els Srs. Cardellach, Ermenter Cima i Garrigó i especialment en Joaquim Puigbò i Mayol, del Centre Social Catòlic; entitat que li ha donat continuïtat fins al dia d’avui. Aquest personatge va néixer el 27 de desembre del 1951 (podeu veure un retall d’aquesta data del Diari de Terrassa) i es tracta del patge Hassim Jezzabel del rei Gaspar que s’anomena popularment Xiu-Xiu perquè xiuxiueja a les oïdes del rei el nom dels nens i nenes de la ciutat que no fan bondat. A la dreta podeu veure un missatge del gran Chambelan del rei Gaspar, Husseim Retsim, anunciant l’arribada del patge (21-12-1953).

Actualment, arriba a Terrassa l’endemà de Nadal, per esbrinar el comportament dels infants i per recollir les cartes que els nens i nenes de la ciutat hagin escrit, amb l’objectiu de fer-les arribar a ses majestats els reis d’orient.

El patge, de la meva època (anys 60) recordo que portava a l’esquena una cistella de vímet, on hi posava les cartes que els nens li lliuraven. La figura del patge es va fer molt popular gràcies a les seves aparicions a Radio Terrassa. Recordo molt bé com en Xiu-Xiu es dirigia a algun nen en particular i li deia, “Jaumet m’han dit que no et portes gaire bé amb la teva germana i que contestes als pares, hauràs de fer bondat!” I, evidentment, el “Jaumet” que ho escoltava quedava bocabadat de que el patge ho sabés tot d’ell. Per cert, el locutor que entrevistava al patge es deia: Miquel Riera i Morros.

El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes: una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa. Quan jo era petit vivia al carrer del Viveret i recordo que la ruta que feia el patge passava per les quatre carreteres i pujava pel carrer Topete i una de les característiques del patge és que aquests no llençava caramels, ja que fer regals estava reservat als reis.
Hi ha pares i mares que aprofiten la vinguda del patge xiu-xiu per tal de que el nen o nena deixi el xumet i fan que aquest li lliuri al patge en senyal de que ja no el necessitaria més.

A l’esquerra podeu veure una foto del patge en el seu 25 aniversari, l’any 1976.
Curiositats: Aquesta tradició del patge que ve uns dies abans dels reis no és exclusiva de Terrassa: a Mollet trobem el patge Xumet, a Cornella del Llobregat el Mag Maginet, a Igualada el patge Faruk, el Camarlenc dels reis a Lleida o el patge Gregori popular a Barcelona, Granollers, Canet de Mar i Mollerussa, per citar-ne només uns quants. La ciutat més curiosa en quan a patges és Banyoles, que en té quatre, amb els seus respectius 10 patges ajudants. En Mèu, en Musi, en Xum i en Sesillu, que és el més vell i fa de carter reial.

Actualment el nostre patge xiu-xiu fins hi tot té una web: http://www.xiu-xiu.com/

Un dubte: recordeu qui ha fet de patge xiu-xiu, al llarg d’aquests 60 anys?
Per la informació que alguns dels nostres seguidors ens han donat: el primer va ser en Joaquim Puigbò i Mayol. També en va fer un tal Geis que treballava al Banc de Bilbao i tenia un germà bessó i en Josep Rius de cal Bori, que també va arribar a fer de rei negre i, finalment, en Jaume Subirats (foto dreta) que és professor i n’és l’actual (però potser ens oblidem d’algú …).