Incendi a cal Onandia

4 04 2010

El dissabte 23 d’agost del 1969, per la tarda, recordo que es va produir un incendi prop de casa dels meus pares. Es va cremar un magatzem de la fàbrica tèxtil Onandia, situada entre la carretera de Montcada i el carrer de Viveret, que és on jo vivia.

El magatzem sembla que era ple de material acrílic i això va afavorir que l’icendi fos molt virulent. De fet la fumera que sortia era molt espectacular i es veia des de tota la ciutat. Recordo que van venir molts camions de bombers, de Terrassa i d’altres poblacions i que ven tardar prop de tres hores en controlar-lo, prop de les 9 del vespre (recordo l’hora perquè és l’hora que els meus pares em van fer tornar a casa per sopar). Durant l’incendi hi havia por entre el veïnat perquè es temia que l’incendi es pogués estendre per les cases del costat però, per sort, això no va passar i només es va cremar el magatzem i tot el producte que hi havia dins.

Tinguem en compte que llavors el Sr. Onandia era precisament l’alcalde de Terrassa i per això aquest incendi va ser força comentat a tota la ciutat. Adjunto la portada del diari del dilluns següent.

Anuncis




Personatges populars de Terrassa (4)

23 10 2009

paco perezEns diu de nou l’amic Badrenas, “m’ha vingut a la memòria un altre personatge conegut per a quasi tothom a Terrassa. És en Paco Pérez, un home que va ser secretari particular d’una colla d’alcaldes de la  ciutat a l’època de la dictadura (Onandia, Clapés,…) i a més tenia el càrrec de cap de protocol i mestre de cerimònies. Era a tots els esdeveniments on hi assistien les autoritats i era l’encarregat d’acompanyar-los a tot arreu, indica’ls-hi com havien d’actuar, i presenta’ls-hi tanmateix els personatges que ens visitaven. Si necessitaves quelcom de l’ajuntament t’havies d’adreçar a ell, i ell s’encarregava de posar-te en contacte amb la persona indicada. També passaven per les seves mans les subvencions, ajudes o favors que es demanaven i ell s’encarregava d’aconseguir-ho… o no!!!, fent valer la seva posició d’influència amb les autoritats. Recordo que va estar molts anys a l’Ajuntament i quasi tothom el coneixia.

Vivia a la plaça de la Creu de Sant Pere i sempre portava ulleres de sol i, em sembla recordar, que la seva dona era perruquera. No se quin càrrec tenia, però es movia molt també per la junta del Terrassa FC”.

Nota: El podeu veure en la fotografia a la dreta darrera l’alcalde Clapés.- La foto es de les obres de construcció de la parròquia de la Sant Cristòfol, a can Anglada a l’any 1961.